Escapada al Garraf: de Charlie Rivel als cellers

La primera tarda anirem a la vila que es troba més al sud, Cubelles. Ens encisa especialment el fet que aquí hi va néixer i morir un pallasso estimadíssim i que, els que teniu certa edat, segur que el recordeu amb la seva cadira, la seva guitarra i el seu udol característic. Ens referim, és clar, a Charlie Rivel, o el que és el mateix, Josep Andreu (1896-1983). Així que una de les primeres coses que fem és visitar l'exposició permanent dedicada al clown, ubicada al Castell Marquesos d'Alfarràs. Hi podreu veure una col·lecció quasi íntima, en què no manquen el seu vestit i els objectes dels quals s'acompanyava a l'escenari, així com els premis que li varen donar i imatges de les seves actuacions.

Ja a fora, us recomanem que feu un tranquil passeig per aquesta vila costanera de poc més de 13.000 habitants. De segur que fàcilment trobareu l'església de Santa Maria, del segle XVIII i amb una façana que imita un encoixinat de pedra, i també veureu Can Travé, un gran edifici d'estil clàssic que havia acollit una biblioteca de mitologia clàssica i un gabinet d'història natural. Però potser allò que més ens atrau de Cubelles és el seu aire romàntic, gràcies a les construccions que hi alçaren els indians o americanos en el seu retorn d'Amèrica. Palaus, cases, masies i fonts com les del carrer Major i del carrer de Sant Antoni ens parlen d'aquelles dècades frontissa entre els segles XIX i XX,  que varen transformar l'aspecte de Cubelles i de pràcticament totes les poblacions del Garraf.

El segon dia d'escapada el passarem sencer a la capital, Vilanova i la Geltrú. Una ciutat oberta al mar amb un munt d'atractius, amb carrers tranquils, amples i llargues rambles i regust colonial. Diversos elements ens recorden que Vilanova i la Geltrú eren dos municipis diferents, i, entre les moltes passejades que hi podem fer, us en proposem una que es troba a cavall entre la Geltrú i la Vila Nova (també coneguda com a Vilanova de Cubelles). Ens hi acompanyeu?

Podem començar les nostres passes a la plaça de la Vila, encisadora amb els seus arcs i edificis colonials, com el mateix Ajuntament. En un extrem cerquem el carrer de la Fruita, que ens mena a la plaça Miró de Montgròs, presidida per una font de marbre i pedra de l'any 1861 que commemora la portada d'aigua a la ciutat. Pel carrer de Santa Eulàlia arribarem al carrer de la Unió, que era la "frontera" entre Vilanova de Cubelles i la Geltrú, i és ben cert que a partir d'aquí, ja en plena Geltrú, el traçat urbà canvia de fesomia, amb carrers més enrevessats i coquetons, com és el cas de la pujada del Cinto, que ens porta de cap a la plaça dels Lledoners. Si agafem el carrer del Bonaire i girem pel del Ravalet i dels Arengaders arribarem al castell de la Geltrú, reconstruït ara fa un segle i que avui és la seu de l'Arxiu Històric Comarcal. Allí mateix hi ha l'església de Santa Maria de la Geltrú, amb una plaça que conserva el caràcter medieval. Quan tornem a sortir al carrer de la Unió, el seguim de pujada per arribar a la plaça de la Peixateria, i la creuem per anar al carrer de Pàdua i a la plaça Llarga, on trobarem el portal del Nin o del Negrell, del segle XIV, l'únic que es conserva del primer recinte fortificat de Vilanova. Prendrem el carrer de Sant Antoni, que ens porta a la plaça de Pau Casals, i ja podem baixar pel carrer del Comerç que ens acabarà deixant, després de convertir-se en el dels Caputxins, a la plaça de la qual havíem sortit.

Esperem que aquest passeig pel nucli urbà de Vilanova i la Geltrú us hagi agradat, però si ho preferiu també és encantador caminar arran de mar, o bé ramblejar. I us recomanem de totes totes que visiteu la Masia d’en Cabanyes, Centre d’Interpretació del Romanticisme, el Museu Romàntic Can Papiol, el Museu del Ferrocarril i la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. També l'Espai Far, situat a l'emblemàtic Far de Sant Cristòfol, i que exhibeix objectes relacionats amb el món de la pesca i la tradició marinera que l'Associació del Museu del Mar ha anat rebent de donacions de pescadors i veïns del barri de Mar.

O sigui que ja ho sabeu, a la capital del Garraf hi teniu per triar i remenar. I si amb un dia no n'hi ha prou, ja sabeu on heu de tornar!

Ens desplacem, en aquest darrer dia de viatge, a l'interior de la comarca, a l'indiana Sant Pere de Ribes. La població també mereix una bona passejada, però volem centrar la nostra visita d'avui en un tema concret i que apassionarà els amants del món del vi. No existeix una DO Garraf, però la comarca no està mancada de vinyes, integrades a la DO Penedès. I s'hi elaboren vins de tota mena, blancs, rosats i negres, d'una qualitat excepcional gràcies a les particularitats del sòl i del clima.

Però a més a més,  conèixer la producció de vi en un lloc com Sant Pere de Ribes té un valor afegit: els cellers que ofereixen visites es troben situats en edificis històrics. Per tant, gaudirem del vi però també de l'arquitectura.

Per fer la Ruta dels Cellers cal reservar prèviament a l'Oficina de Turisme (telèfon 93 896 28 57). Són quatre els espais que coneixereu: la Finca La Masieta, on hi ha les Bodegas Artesanales del Penedès; la Torre del Veguer, una masia fortificada en un entorn privilegiat; Can Ramon, d'una família de viticultors que elabora vins de finca amb les vinyes de la seva propietat; i Vega de Ribes, amb un celler centenari on produeixen vins ecològics. No hi faltaran, és clar, els tasts un cop acabades les corresponents explicacions. I si encara en voleu més, o us ve de gust adquirir ampolles d'altres cases de la DO Penedès, en la mateixa Sant Pere de Ribes podeu anar als cellers-botiga Can Ferran, Casa del Foie, o el Celler de Ribes.

Perdeu-vos pels carrers i places de Sant Pere de Ribes fins que el rellotge us indiqui que s'ha acabat el bròquil i que toca tornar a casa.