Escapada al Vallès Oriental: colors de tardor al Montseny

Ens dirigim en primer lloc a Gualba, municipi del Baix Montseny on trobem un seguit d’itineraris senyalitzats pel seu ric patrimoni natural. Pràcticament tots són de baixa dificultat, ideals per fer amb canalla si en porteu, i només en algun cas la durada és una mica llarga. Com que a les tardes de tardor i hivern la foscor arriba d’hora, nosaltres ens hem decantat per fer la ruta de Can Puig, circular, de 7,5 km, i que es pot completar en aproximadament una hora i mitja. Ens agraden especialment les magnífiques vistes del Montseny que ens permet contemplar, com també la varietat de la flora. Ah!, i diuen que és un bon lloc per trobar-hi rovellons i rossinyols... però a veure si vosaltres teniu més sort (i vista) que nosaltres, que hem acabat la volta amb el cistell tan “ple” com el teníem al començar-la...

Amb 1.705,8 metres d’altitud el Turó de l’Home és el punt més elevat del massís del Montseny. I a més a més, si no esteu avesats a caminar ni a pedalar, no hi ha problema: es pot pujar fins pràcticament dalt amb vehicle motoritzat! Ara bé, nosaltres us hem de recomanar que feu cames i hi aneu a peu o sobre dues rodes a través d’algun dels itineraris que us hi porten, i així gaudir plenament del paisatge i la Natura. Un cop al capdamunt, com ja us podeu imaginar, les panoràmiques als quatre vents –si les boires no us ho impedeixen– són magnífiques, cap a la costa, cap als Pirineus, cap a tot arreu! Al cim també hi destaca l’observatori meteorològic, inaugurat l’any 1932, que lluu una placa dedicada a un dels seus impulsors i fundador del Servei Meteorològic de Catalunya, Eduard Fontserè. Malauradament fa alguns anys que l’observatori es troba en desús.

Quan ja hagueu satisfet la vista i renovat l’aire dels pulmons, us proposem que feu una visita al Centre de Manipulació de la Castanya, obert tot l’any, tot i que estareu d’acord que a la tardor és quan ve més de gust visitar un espai com aquest! Està gestionat per l’empresa Castanya de Viladrau, nascuda amb la idea de recuperar els castanyers del Montseny i oferir un producte arrelat a la terra. En les seves instal·lacions us mostraran la selecció que fan del fruit, i també com s’elaboren alguns aliments, com la farina de castanya, la mel de castanyer, el pa de castanya, o fins i tot la cervesa de castanya. Per si us queda temps, dir-vos que la mateixa empresa organitza excursions pels entorns i, ja que estem en el tema i queda a prop, recomanar-vos que aneu a conèixer l’espectacular Castanyer de les Nou Branques, tot un símbol a Viladrau!

El matí del darrer dia al Vallès Oriental l’hem reservat per conèixer Sant Pere de Vilamajor. Volem descobrir-hi el seu nucli històric, La Força, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, i antic recinte fortificat al voltant del castell de Vilamajor. D'aquell castell, residència dels comtes de Barcelona quan es movien per aquestes terres i on es diu que hi podria haver nascut el rei Alfons I de Catalunya, fill de Peronella d'Aragó i del comte Ramon Berenguer IV, ens en queda avui la imponent Torre Roja, reconvertida en torre de campanar exempta a l'església de Sant Pere. Allí mateix hi ha el Punt d'Informació La Mongia, on és convenient entrar per tal que no perdem detall de tot allò que podem veure al centre històric de Sant Pere de Vilamajor. Per exemple les muralles i fossats que encara es mantenen, o Can Vila, antiga torre defensiva del castell, o l'anomenada Torre Negra o Torreta, al punt més alt del monticle de l'església de Sant Pere.

Fent un salt en el temps, però no gaire en l'espai, molt a prop hi ha La Rectoria, una masia de l'any 1639 i avui centre d'art on han fet estada nombrosos artistes. A l'esplanada del davant hi ha diverses obres d'art modern, del mateix estil que la dedicada al rei Alfons I arran de l'església de Sant Pere.

A la tarda fem camí a Santa Maria de Palautordera. Sempre s'ha dit que el Montseny és singular per la riquesa i varietat de la seva vegetació, amb un collage de paisatges que van des dels propis del clima mediterrani fins a aquells més habituals a l'Europa central. Així doncs, quin millor lloc on muntar un arborètum ben divers que a la falda mateixa del massís? Hi ha fins a 80 espècies d'arbres, diuen que tots els que es poden trobar al Montseny. I, certament, dubtem que en trobeu a faltar cap que conegueu. Cada arbre, és clar, amb el seu nom al davant i una petita explicació. L'espai és ideal per anar-hi en família, ja que disposa d'àrea de pícnic, gronxadors, i també una bassa amb ànecs i peixos.

Aprofitarem el que ens quedi de temps abans de posar el punt i final a l’escapada per conèixer el patrimoni de Santa Maria de Palautordera. Podem començar a l'església, un edifici gòtic que es veu acompanyat d'un campanar que fou l'antiga torre d'un palau del segle XIII. Hem de passejar pel carrer Major, i endinsar-nos al passeig del Remei per trobar les cases modernistes. Al capdamunt ens hi espera l'ermita neoclàssica del Remei, al costat de la que havia estat la capella de Sant Sebastià, avui habitatge particular. També són d'interès en diferents racons de la vila algunes torres d'estiueig, masies, o el curiós pont trencat sobre el riu Tordera, meitat a Santa Maria de Palautordera (que conserva la seva fesomia antiga), i meitat a Sant Celoni (reconstruït de forma moderna l'any 2005), i que pot ser un bon lloc on acomiadar-nos d’aquests entorns del Montseny.