Tarda dia 1: el museu del farmacèutic col·leccionista
A Cardedeu hi passarem tota la primera tarda de la nostra escapada al Vallès Oriental. I segurament farem curt de temps per veure tot allò que té, començant per un bon grapat de cases modernistes, la majoria amb signatura de Manuel Joaquim Raspall, el gran arquitecte de la zona. Bé, de modernistes i també de noucentistes, ja que Raspall formava part d'una generació posterior d'arquitectes a la dels Gaudí, Puig i Cadafalch o Domènech i Montaner, i molta obra seva ja va caminar cap a l'estil que anava substituint l'anterior. Cal conèixer la Casa Viader, residència d'estiu de Marc Viader, l'inventor del Cacaolat, o ben a prop les cases Masó i Golferichs. I és que, com es deia a principis del segle passat, "un palco al Liceu i una torre a Cardedeu", símbol de la importància que el lloc va adquirir com a segona residència de moltes famílies benestants barcelonines.
Guardem-nos una horeta, però, per visitar el Museu Arxiu Tomàs Balvey. Darrer d'una nissaga d'apotecaris, Balvey (1790-1852) fou un autèntic fan del col·leccionisme, i gràcies a aquesta "dèria" avui la vila disposa d'un variat i valuós museu, situat a la que va ser la residència del Dr. Daurella, a tocar de l'Ajuntament. A la tercera planta de la casa hi ha de tot: monedes, peces de vestir, eines, armes, animals dissecats, algunes escultures... A la segona planta trobem la que segurament és la joia de la corona, el mobiliari original de la farmàcia Balvey, datat del 1812, amb més de 200 pots d'aquella època. Es considera que la farmàcia de Cardedeu és, com la de Llívia, de les més antigues del continent. El primer pis està reservat a l'arxiu, mentre que a la planta d'entrada -on també hi ha l'oficina de turisme- s'hi duen a terme exposicions temporals i també dóna accés a un allargassat jardí, ple de plantes remeieres.
Ah, i abans de marxar de Cardedeu, no us oblideu de fer-vos amb els tradicionals borregos, que com va deixar escrit Ferran Canyameres l'any 1951 "Borregos de Cardedeu / rosegons de casa rica / amb gust de pa de mel / que és cosa que mai no enfita".
Guardem-nos una horeta, però, per visitar el Museu Arxiu Tomàs Balvey. Darrer d'una nissaga d'apotecaris, Balvey (1790-1852) fou un autèntic fan del col·leccionisme, i gràcies a aquesta "dèria" avui la vila disposa d'un variat i valuós museu, situat a la que va ser la residència del Dr. Daurella, a tocar de l'Ajuntament. A la tercera planta de la casa hi ha de tot: monedes, peces de vestir, eines, armes, animals dissecats, algunes escultures... A la segona planta trobem la que segurament és la joia de la corona, el mobiliari original de la farmàcia Balvey, datat del 1812, amb més de 200 pots d'aquella època. Es considera que la farmàcia de Cardedeu és, com la de Llívia, de les més antigues del continent. El primer pis està reservat a l'arxiu, mentre que a la planta d'entrada -on també hi ha l'oficina de turisme- s'hi duen a terme exposicions temporals i també dóna accés a un allargassat jardí, ple de plantes remeieres.
Ah, i abans de marxar de Cardedeu, no us oblideu de fer-vos amb els tradicionals borregos, que com va deixar escrit Ferran Canyameres l'any 1951 "Borregos de Cardedeu / rosegons de casa rica / amb gust de pa de mel / que és cosa que mai no enfita".
