Escapada al Vendrell i Coma-ruga: l'alè del Mediterrani

Arribem al Vendrell i deixem el cotxe prop del centre. Entre carrers retorts, ensopeguem amb la plaça Vella, el centre neuràlgic de l'entramat urbà. Fem un cop d'ull a la façana de l'Ajuntament i als edificis que tanquen la plaça i de seguida ens trobem l'església, la Parròquia de Sant Salvador, en peu des del segle XVIII. Si ens hi fixem, copsarem de seguida que si avui encara ho està és gairebé un miracle: el campanar recull el testimoni dels impactes de bala que va rebre durant la tercera guerra carlina. Un orgue barroc presideix l'interior del temple.

Per continuar, podem anar a buscar el curs de la riera de la Bisbal, que ens barra el camí per l'oest. Si seguim en direcció nord, vorejarem el centre històric, al qual podrem accedir en qualsevol moment per un dels carrers que travessen la riera. Recuperem la xarxa de carrers que conformen el centre de la ciutat tornant, per exemple, pel carrer de l'Estela, que desemboca al de Santa Anna. Ens deixem portar fins a arribar a la Casa Nadiua de Pau Casals, habitatge significativament humil que des de 1998 acull el museu dedicat a aquest geni de la música. El museu és una porta a la infantesa de Casals i una baula imprescindible per comprendre'n la figura.

En sortir de la casa de Pau Casals, una bona manera de canviar d'aires és desplaçar-se fins a la zona comercial del carrer Montserrat, que neix a la plaça Nova. Fem el que fem, aquest tast del Vendrell no pot acabar sense trepitjar la plaça Nova i el carrer de la Muralla, que ens torna al carrer Major i a l'Ajuntament. Cau el capvespre a la plaça dels Germans Ramon i Vidales i al passatge de Sabaudia.

Començarem el dia fent snorkel a la reserva marina de la Masia Blanca. Des d'aquest centre s'organitzen activitats relacionades amb el mar cada cap setmana de juliol i durant tot el mes d'agost. De la mà de l'Aula Aquàtica de la Masia Blanca podrem descobrir, a la platja de Coma-ruga, la riquesa de la flora i la fauna del litoral català des d'un punt de vista inusitat.

Després de veure uns quants peixets, ja estem frescos per una caminada abans de dinar: a la mateixa platja podem plantar-hi el para-sol o bé acostar-nos a la Deu de l'Estany i el Riuet, una font termal amb propietats terapèutiques, especialment indicada per als dolors articulars, ossis i reumàtics. De fet, la deu és l'origen del nucli urbà de Coma-ruga. Arran de la seva descoberta al segle XIX, a principis del XX s'hi va construir un balneari, origen del posterior desenvolupament urbanístic de Coma-ruga.

De la platja de Coma-ruga fem un salt de gegant fins a la vinya, i és que ja hem dit que el Baix Penedès ofereix una especial diversitat de racons i possibilitats. Com a alternativa al matí de platja el que us suggerim es troba a les antípodes de l'snorkel. En comptes d'anar cap a les profunditats marines, ens endinsarem a la terra amb una visita al prestigiós celler Avgvstvs, a la carretera que va del Vendrell a Sant Vicenç de Calders. La particularitat d'Avgvstvs no són els seus vins, envellits amb la màxima precisió en botes de diferents fustes importades de diversos punts del món. Tampoc la cura de les vinyes que regenten, expressament plantades en una zona de poca fondària per tal d'estressar el raïm i provocar una alta concentració de sucres a l'interior del gra. Tot això ho descobrim durant la visita guiada a cellers i instal·lacions, però pel que realment val la pena aquesta part de l'escapada és per l'experiència de degustar, en una sala humida i fosca i plena de botes, unes gotes del més selecte vinagre, al qual Avgvstvs dedica bona part de la seva collita. Exportats arreu del món, els diferents tipus de vinagre que podem paladejar i que produeix Avgvstvs són fruit de l'estudi i la dedicació posats al servei de la depuració tècnica a l'hora d'elaborar el producte: sens dubte, el secret de l'excel·lència del celler. En podrem degustar fins a quatre! El matí a Avgvstvs s'acaba amb un segon tast, aquest cop de dos vins, al jardí de la casa pairal.

Retornem al Vendrell per gaudir de la gastronomia local. La visita que fa tot just 24 hores havíem deixat a la plaça Vella continua a la Fundació Apel·les Fenosa, situada al carrer Major, a l'antiga casa d'estiueig que l'escultor barceloní va adquirir l'any 1958. El particular esperit de Fenosa impregna la casa tant com les seves obres, que al costat de les dels seus col·legues Pablo Picasso i Pau Casals van ajudar a sublimar les arts catalanes dels anys 20.

El Museu Deu és, possiblement, el millor complement per a la Fundació Apel·les Fenosa. Aquesta institució ens permetrà continuar gaudint del que en un moment se'n va dir nodrir l'esperit, amb exposicions temporals temàtiques i una agenda d'activitats sempre a punt per satisfer tot tipus d'expectatives, fins i tot si només es tracta de passar el vespre escoltant una mica de música.

Si hem escollit bé les dates de la nostra escapada, el Vendrell ofereix moltes més possibilitats culturals. La Festa Major, per exemple, a finals de juliol, o la Fira de Santa Teresa, a principis de tardor. Per la Fira Turismar, a banda dels típics estands d'exposició, la platja de Coma-ruga s'omple d'activitats i atraccions, i per als més grans hi ha la Mostra de cava del Baix Penedès. Més curiosa és la Festa de la Bicicleta, una original celebració que es remunta al 1942 i que inclou una pedalada nocturna.

Us proposem un final assossegat per a l'escapada, a la vora de la mar. Inevitablement sempre que es parla del Vendrell, la personalitat de Pau Casals plana per damunt de tota planificació o idea de visita que es tingui, i la platja de Sant Salvador, barri marítim del Vendrell, no és cap excepció a la regla.

En aquest racó del Mediterrani, situat a només 3 quilòmetres de la ciutat, hi descansa el Museu Pau Casals, en la casa que l'universal viol·loncelista català es va fer construir expressament i que ara resta oberta al públic com a mostra documental del llegat de Casals. El Museu Casals està pensat perquè melòmans i no tan melòmans trobin interessantíssims detalls de la vida i el pensament de Pau Casals, tant a nivell polític com artístic. Casals i la seva dona van habitar la vil·la de 1910 fins a 1939, quan van haver de marxar a l'exili per no tornar a trepitjar-la mai més. No obstant això, la feina de recuperació duta a terme primer pel mateix músic i posteriorment per la Fundació Pau Casals possibiliten un recorregut fascinador per la vida i l'obra d'una de les ments més brillants que el segle XX ens va brindar.

Comptat i debatut, la visita al Museu Pau Casals ens ocupa tot el matí fins a l'hora de dinar i, si no, sempre tenim l'opció d'estendre la tovallola o anar, xino-xano, a fer una passejada per la zona urbanitzada. Una estona de fer castells a la platja i de banyador són realment temptadores en plena Costa Daurada.

Això sí: per no desentonar amb la resta del dia i de l'escapada, el millor final possible per a aquests tres dies és assistir al Festival Pau Casals, que té lloc durant els mesos de juliol i agost.