5 escapades d'última hora per Setmana Santa

El soroll que fa València entre les millors destinacions urbanes per a una escapada, ja supera el de les mascletàs. I creiem haver-ne descobert el secret: un respecte incondicional a les tradicions mentre s’abraça a les noves tendències. De l’aniversari de Sorolla (el més famós de tots els pintors valencians), al nou CaixaForum que acaba d’obrir a l’Àgora de la Ciutat de les Arts i les Ciències; de l’esmorzaret (que ningú ho confongui amb un 'brunch') al nou i gastronòmic Mercat de la Impremta (una oda a la terreta en clau 'street food'). Perquè la ciutat del Túria no necessita platja (ni falles) per estar 'on fire'.

Si vas massa a última hora, res t’impedeix fer una escapada ni que sigui d’un sol dia a aquest poblet de cases blanques i barques a la platja, bressol de les havaneres (a part de la gran cantada de juliol, podem trobar-nos grups cantant a les tavernes mentre sopem, com feien antigament els pescadors durant les nits d’hivern). No ens equivocarem triant cap dels restaurants de Calella, però hem de ser previsors, que s’omplen de seguida! Després de degustar un àpat mariner (llàstima que la temporada de garoines ja s’ha acabat) podem passejar uns vint minuts mirant el mar fins a Llafranc o fer ruta cap al sud, un camí més escarpat i tranquil que voreja la costa fins a la platja d’El Golfet, ideal per fer amb petits aventurers.

Viatjar a una destinació de platja fora de temporada convida a descobrir-la des de dins. I el casc històric de Palma pot servir de camp base durant un cap de setmana a Mallorca: dormir a l’hotel Cort ('boutique', novaiorquès i mediterrani, en una plaça arquitectònicament bellíssima), dinar al Fera (el restaurant gastronòmic del polifacètic Iván Levy on es fusiona la cuina local amb Àsia) i una ruta per la serra de la Tramuntana: des de Palma surt el tren històric a Sóller (vagons de fusta, locomotora de vapor) i des d’aquí, una caminada a Fornalutx (bonic i imprescindible). Si voleu esprémer una mica més l’illa, poseu rumb a Can Feliu (a la plana atípica de Porreres), un somni d’agroturisme per a amants de la natura i el vi ecològic.

Potser ha arribat el moment que Marbella torni a ser la ciutat típicament andalusa, de placetes i parets emblanquinades, que mira el mar per sobre del luxe, els iots i la jet-set de Puerto Banús. La capital de la Costa del Sol ressorgeix de les cendres d’or a cop d’alta cuina (molt per a sibarites, però amb preus per a tothom) amb la tornada del BiBo de Dani García i l’obertura del primer restaurant peruà Coya a Europa (tots dos aquest mes, i tots dos a Puente Romano Beach Resort), i amb el desembarcament del nou 'beach club' Barbillón (arriba des de Madrid amb un format molt per compartir entre amics).

Sortim de la nostra zona mediterrània de confort i tirem cap al nord buscant alguna platja al País Basc francès. Més enllà de Sant Joan Lohitzune, entre Biarritz i Baiona, s’amaga aquesta petita vila marinera (a 45 minuts en cotxe des de l’aeroport de Biarritz), una joia que combina el salnitre amb l’aire fresc dels boscos, la brisa marina amb l’aigua dolça dels seus llacs. Alguns són privats i tenen cabanes flotants de somni a les quals s’accedeix només per barca, com el que acull el renovat i acabat d’obrir Brindos Lac & Château. Una autèntica fantasia.