Gaudiu de l'Ecomuseu amb una escapada al Moianès

De primer ens dirigim a Castellterçol, poble que va saber organitzar de manera excel·lent la producció i comercialització de gel. D'aquella època d'abans que existissin els congeladors se n'hi conserven poues, basses i carregadors, entre altres elements. Una de les Poues de la Ginebreda ha estat recentment restaurada i forma part de l'Ecomuseu. Les poues eren la construcció on es guardava el glaç, que a la primavera es duia amb carros a la ciutat. Entrant a la poua, descobrirem com es produïa el gel i com es comercialitzava.

Tot seguit ens traslladem als afores de Moià per anar a trobar les Coves del Toll. No sereu, ni de lluny, els primers en entrar-hi! Al seu interior ja hi habitaven persones i animals salvatges des de la Prehistòria. A dia d'avui tenim la sort de poder-hi accedir de manera còmode al llarg de més d'un quilòmetre, amb les profunditats ben il·luminades, i acompanyats d'un guia que ens explicarà, de ben segur, les troballes més importants que s'hi han fet, com es van descobrir, o que, fa molt i molt de temps, per aquí on som hi corria el mar. Completem la informació amb una visita al Museu Arqueològic i Palentològic de Moià, situat a la casa natal de Rafael Casanova; s’hi exposen moltes de les restes trobades a les Coves. Si queda temps, fem una volta per la capital de la comarca i així podrem conèixer la portalada barroca de l'Església, els carrers comercials, el bucòlic parc Municipal, o el carrer dedicat a Wagner. 

Al mateix municipi de Moià podem dinar al restaurant Les Voltes de Sant Sebastià, on tastarem plats elaborats amb productes ecològics i de qualitat, i molts del mateix Moianès i comarques veïnes. Tot plegat en un ambient tranquil i acollidor.

És l'hora d'anar a conèixer un altre radial de l'Ecomuseu: la Mina de l'Estany. Entrarem abans al centre de visitants, situat en una part de les antigues dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany. A l'espai museïtzat hi trobarem informació sobre l'origen i evolució d'aquest territori i del poble. I ara, sí, anirem a la Mina – consulteu al centre els itineraris guiats que s'hi duen a terme –, una obra d'enginyeria espectacular que data del segle XVIII i que encara ara fa la mateixa funció: treure l'aigua del pla de la població. La Mina, de pedra seca, té una llargada de 425 metres: 390 m de volta de canó i la resta de llosa plana.

Acabarem la nostra escapada al Moianès arribant-nos a Oló. L'any passat s’hi va inaugurar l'Espai Hemalosa. Es troba en una fàbrica de l'any 1924, i ara al vestíbul hi ha un punt d'informació de l'Ecomuseu, amb una exposició dedicada al sector del tèxtil i amb la presència de dos antics telers restaurats. L'edifici també compta amb una sala polivalent per fer espectacles diversos, i dues sales més petits per dur-hi a terme cursos i tallers. Que els veïns d'Oló i voltants l'aprofitin força! Per a nosaltres ha arribat l'hora de prendre el camí de tornada.