Cercs i Fumanya
Us hem preparat un matí ideal si aquest viatge l’esteu fent amb canalla. I si no és el cas, de segur que també el gaudireu! Ens dirigim a Sant Corneli de Cercs. Aquí, a 920 metres d’altitud, l’explotació minera que al llarg de 140 anys va desenvolupar l’empresa Carbons de Berga, SA, va omplir de vida aquest indret. De vida, i també de mort, perquè com és sabut les condicions de treball dels miners eren d’allò més dures, i molts van perdre la vida sota terra. La visita a les Mines de Cercs serveix per recordar-los i homenatjar-los, al mateix temps que aprenem un munt sobre l’extracció del carbó i també sobre la vida a la colònia. Una colònia que va ser de les més importants del país: hi vivien al voltant de 3.000 persones en el moment més àlgid. Avui encara hi resideixen un centenar llarg de veïns.
Abans d’entrar a la mina fem un tomb pel museu, que presenta una àmplia i didàctica exposició. S’hi reprodueixen espais de la colònia minera com una aula de l’escola i un dispensari, i just al costat del museu es pot accedir a l’habitatge d’un treballador dels anys quaranta del passat segle. I ara sí, ha arribat l’hora de posar-se el casc, enfilar-nos al trenet i endinsar-nos a la mina!
Quan haguem acabat, us convidem a anar encara molt més enrere en el temps: a l’època dels dinosaures! A només 7 quilòmetres de les mines hi ha el conjunt paleontològic de Fumanya, el jaciment europeu més extens amb petjades de sauròpode del Cretaci superior i un dels més importants de tot el món. Visitant el Centre d’Interpretació sabrem que la relació entre aquests “animalets” i el carbó és més estreta del que potser d’entrada ens pot semblar: va ser per l’explotació minera a cel obert que en aquest indret es va dur a terme entre el 1975 i el 1986 que es van descobrir les empremtes de dinosaure, més de 3.500!, i que els dinosaures van desaparèixer fa 65 milions d’anys, a finals del Cretaci, que és el període en què es va formar el lignit i en el qual la formació geomorfològica dels Pirineus es va verticalitzar. El jaciment de Fumanya, situat al terme municipal de Fígols, és Bé Cultural d’Interès Nacional i aspira a ser declarat Patrimoni Natural de la Humanitat per part de la UNESCO.