Història i geologia al Moianès

Dedicarem el primer dia a l'Estany. I ja que hi ha un centre de visitants, i nosaltres som de visita, doncs entrem-hi! El trobem en una part de les antigues dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany, i ofereix informació sobre els recursos i serveis turístics i culturals del municipi. De la mateixa manera, té per objectiu posar en valor el patrimoni arqueològic, històric, arquitectònic, artístic i etnològic de la població.

Tot seguit visitem el monestir, canònica agustiana amb vida entre els seus murs entre els segles XI i XV i en l'actualitat parròquia. Podem parlar d'una autèntica joia del romànic, especialment els capitells del seu claustre, 72 en total, amb escenes bíbliques esculpides, i iconografies de temàtica vegetal i heràldica. Va ser fundat el 1080, i conté una notable imatge gòtica de la marededéu esculpida en un sol bloc d'alabastre.

A dinar anem a Ca la Tona, a tocar del monestir. Hi podrem menjar productes ecològics i de la comarca.

A la tarda seguim a l'Estany. No us sembla rar que la població tingui aquest nom i encara no n'haguem vist cap, d'estany? Sí que n'hi havia un, però es va dessecar amb una obra d’enginyeria espectacular que data del segle XVIII i que encara ara fa la mateixa funció: treure l’aigua del pla de la població. Probablement quan hi havia aigua a la superfície el paisatge era més bell, però aquesta provocava malalties, i a més a més els monjos del monestir agustinià necessitaven terres per conrear. La solució va ser construir una mina de pedra seca que fa prop de mig quilòmetre de llargada, i a la qual avui podem accedir, posant així el punt i final a la jornada.  

El segon i darrer dia d'escapada el passarem a Moià. Començarem descobrint-hi el seu nucli urbà, iniciant els nostres passos a la plaça de Sant Sebastià, patró de la població. Unes rajoles a la paret recullen cants i homenatges a l’arbre, com ara l’Himne de l’Arbre Fruiter, de Joan Maragall. Baixem pel carrer del Forn, amb cases antigues i emblemàtiques, una de les quals Can Carner, seu del Consorci del Moianès i Hotel d’Entitats, i una altra, la del número 25, que fou la primera casa de l’Escola Pia a Catalunya, inaugurada el 1683. Arribats a la plaça Major, la mirada cal repartir-la a totes bandes: les voltes del segle XIII, l’església de Santa Maria, dels segles XVII-XVIII, els esgrafiats de la vicaria, o, ja al carrer de Rafael Casanova, la casa natal, visitable, del que va ser conseller en cap de Barcelona i símbol de la resistència catalana l’any 1714. Al mateix edifici trobem el Museu Arqueològic i Paleontològic, estretament relacionat amb les interessantíssimes Coves del Toll que veurem a la tarda.

Precisament el monument dedicat a Casanova el trobem després de deixar enrere l’església. En un extrem de la plaça on hi ha l’escultura ens criden l’atenció el seguit de cases senyorials amb elements modernistes. Ens hi acostem i observem que som al carrer de Richard Wagner, i a les façanes hi apareixen escrits noms d’òperes del compositor. La referència a Wagner és pel fet que a Moià hi va néixer el 1863 un dels tenors que millor ha interpretat mai les partitures de l’alemany, Francesc Viñas i Dordal.

Ens mereixem un bon dinar, així que hem reservat taula a Les Voltes de Sant Sebastià, a Moià mateix. Fan cuina tradicional i de mercat posada al dia amb plats innovadors i cuidant molt el producte del Moianès.

No ens podrem entretenir gaire amb la sobretaula, perquè encara volem anar a conèixer un indret molt especial abans de tornar cap a casa: les coves del Toll. Són als afores de Moià. Aquí ja hi habitaven persones i animals salvatges des de la Prehistòria! Aquells nostres avantpassats es devien moure per les cavitats pràcticament a les palpentes. Avui nosaltres tenim la sort de poder observar més d’un quilòmetre de belles i singulars galeries ben il·luminades i acompanyats d’un guia que ens explicarà, entre altres coses, com es varen descobrir en època moderna, quines troballes s’hi han fet, quines excavacions encara s’hi estan duent a terme, i com, en altres temps, per aquí hi corria el mar. Una visita final ideal per a tota la família!