La Ruta del Cister: aires medievals i terres castelleres

La nostra primera aturada serà al Celler modernista de Nulles, on descobrirem les singulars experiències enoturístiques i gastronòmiques d'aquesta Catedral del Vi que aquest any celebra el seu centenari. Cada una t'aproparà al món vinícola des d'una perspectiva diferent però amb un objectiu comú: gaudir i conèixer una de les millors riqueses culturals del nostre país.

Al capvespre ens arribarem a la capital de l'Alt Camp, Valls. Mentre passegem pels seus carrers ens preguntem què deu tenir aquesta població que hagi vist néixer tradicions avui tan arrelades arreu del país com els castellers i les calçotades.
Podeu triar i remenar entre els restaurants que hi ha al municipi a l'hora de sopar. I si avui és divendres, de segur que trobeu els castellers de la Colla Vella i de la Colla Joves dels Xiquets de Valls assajant als seus respectius locals. Podeu anar-hi sense por, sempre i quan guardeu silenci quan els castells estiguin alçant-se. I si voleu provar de posar-vos a la pinya, mai hi sobra ningú! Demaneu una faixa a algun casteller que tingui cara de manar, apreneu l'art d'enfaixar-vos, i seguiu les indicacions a l'hora de situar-vos a la base del castell.

Si no sou molt castellers, una bona alternativa és anar a visitar al monestir de Vallbona de les Monges. En aquest cas, però, millor que la tarda la comenceu allí, ja que tanquen portes a les 18.30 h (a l'hivern una hora abans).

De capital a capital. Si Valls ho és de l'Alt Camp, Montblanc fa de cap de la Conca de Barberà. Sens dubte és una d'aquelles viles (de fet Vila Ducal, títol que ostenta des de l'any 1387) que cal conèixer, no només d'aquesta zona, sinó de tot el país. Per veure el més destacable sense perdre-us detall podeu apuntar-vos a alguna visita guiada. L'oficina d'informació turística es troba a la plaça de Sant Francesc, en una antiga església, on també podreu veure un audiovisual en 3D en què s'explica per què Joan Amades vinculà la llegenda de Sant Jordi amb aquesta població.

Les muralles són una de les grans atraccions d'aquesta vila de traçat medieval, i dins d'elles cal passejar sense presses pels carrers, anar descobrint racons i portals, trobar el palau-fortalesa del Castlà i l'església de Sant Miquel, arribar a l'església de Santa Maria la Major (notable obra gòtica), i pujar fins el Pla de Santa Bàrbara, des d'on tindrem una excel·lent panoràmica de la vila. Fora muralles, però gens lluny, podrem conèixer l'antic Hospital de Santa Magdalena o el Pont Vell, que salva el curs del riu Francolí.

Per saber més sobre Montblanc o la seva comarca, feu una visita al Museu Comarcal, situat a la bonica Casa dels Josa. O també us pot resultar interessant el Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre (CIAR), un espai interpretatiu de les pintures dels nostres avantpassats més llunyans trobades a les Muntanyes de Prades.

Deu quilòmetres separen Montblanc del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, o sigui que decidim anar-hi ben dinat. És l'únic dels tres monestirs de la Ruta del Cister que està declarat per la UNESCO Patrimoni Mundial de la Humanitat, i certament el seu aspecte majestuós, les seves dimensions, però també la bella factura dels seus claustres o fins i tot dels sepulcres dels reis allí enterrats justifiquen amb escreix aquest reconeixement. A més a més, avui en dia a Poblet hi segueix vivint una comunitat de monjos.

El monestir és precedit per una gran esplanada (plaça de la Corona d'Aragó), que dóna pas a la imatge poderosíssima de l'edifici, amb les seves dues torres hexagonals en la part central, més pròpies d'un castell que d'un monestir, i que flanquegen la Porta Reial. Un cop dins, de seguida es fa cap al claustre, excel·lent amb tots els seus elements que ens permeten fer una classe de luxe i en viu d'història de l'art amb les diferències entre el romànic i el gòtic, i lloc de pas obligat cap a totes les cambres que ens van meravellant. Començat a aixecar a mitjans del segle XII quan Ramon Berenguer IV acabava de conquerir aquestes terres, el monestir ha passat al llarg de la història per molts moments esplendorosos i d'altres de molt delicats i de destrucció. Però avui se'ns presenta ple de llum. A l'església, per exemple, podem veure-hi el magnífic retaule d'alabastre del segle XVI, i, com no, les tombes dels vuit reis i les sis reines de la Corona d'Aragó que hi reposen des de fa segles.

Si ens queda temps, podem anar a les Coves de l'Espluga de Francolí. La vila és a quatre passes de Poblet. Es tracta d'una de les cavitats més llargues del món formades en roca de conglomerat. Si sou dels que us apassiona l'espeleologia la visita us encantarà, i a més a més, amb prèvia reserva, s'ofereix la possibilitat de fer un recorregut remuntant el riu subterrani. Només apte per als més valents!

Anem ara a conèixer el monument visitable més antic de la comarca. Es tracta del Columbari romà de Vila-rodona. La construcció del Columbari està relacionada amb un ritu religiós funerari, la incineració, que fou vigent en el món romà fins al primer terç del segle II d.C. Les despulles del difunt, col·locades damunt una pira de llenya, eren cremades, i les cendres que s’obtenien, guardades en unes urnes de fang. Al voltant del segle V a.C., les urnes cineràries es van dipositar en uns edificis de planta circular o rectangular que disposaven de nínxols o fornícules adossades a les parets.

Podeu fer una visita guiada concertant-la a l’Ajuntament, i si hi aneu a meitats de maig podreu veure una recreació d’un enterrament romà dins el programa de Tarraco Viva. Consulteu dates i preu.

Ja hem visitat Poblet i Vallbona de les Monges. Ens queda per conèixer, doncs, Santes Creus. I no volem marxar d'aquestes terres sense entrar-hi. A diferència dels altres dos, a Santes Creus no hi ha vida monacal, exactament des de l'any 1835. El fet d'estar deshabitat, però, ens permet moure'ns lliurement per totes les dependències, i que per exemple alguns espais s'hagin museïtzat, com ara dues sales que només entrar ens ofereixen un audiovisual espectacular que ens transporta als primers temps del monestir.

A la porta de Santes Creus (comarca de l'Alt Camp) hi hem arribat creuant una plaça allargassada, la de Sant Bernat Calbó, que té una font al bell mig del segle XVI dedicada al mateix sant. Les construccions que hi ha són ben interessants, i un redós de pau, i podem tafanejar al Palau de l'Abat per veure-hi un petit claustre.

Ja a dins del monestir, el claustre -preciós i amb uns capitells que val la pena observar amb detingudament- serveix de distribuïdor de les diferents estances: la sala capitular, la cuina, el menjador, l'església (amb part dels vitralls originals del segle XII, possiblement dels més antics que es conserven en tot el continent)... A Santes Creus hi podem visitar un segon claustre, anterior i més humil, amb un cementiri en què hi ha una sola creu. I és que, tot i la grandesa dels edificis, la vida dels monjos sempre va seguir la regla de l'austeritat, i si no fos per les estades que hi feien els reis de segur que alguns elements, com els esmentats capitells, serien molt més simples. Parlant de reis, en aquesta església hi ha els cossos de Pere II el Gran i de Jaume II el Just. Al segon l'acompanya la seva esposa, Blanca d'Anjou, i el primer hi té a prop l'almirall Roger de Llúria, per desig exprés d'aquest. Uns sepulcres preciosos, com també ho és la sala del dormitori, amb els seus 46 metres de llarg i els seus arcs de pedra diafragmàtics, que ens poden recordar les Drassanes de Barcelona o el Saló del Tinell. Un espai que mereix una aturada abans d'emprendre el camí de retorn.