Les 14 destinacions més infravalorades d'Europa

Quan penseu en una illa paradisíaca, les rocoses Illes Fèroe i el seu mal temps probablement no són exactament el que us ve al cap. Però desafieu els elements i sereu recompensats amb vistes impressionants al tombant de cada cantonada: cataractes, vessants coberts d'herba, pobles pintorescos i muntanyes imponents. Sis de les divuit illes de l'arxipèlag estan connectades per túnels, cosa que el converteix en un destí ideal per a un viatge per carretera. Poseu-vos el cinturó i descobriu una terra on les ovelles dominen les carreteres, els cims piramidals ofereixen abundants excursions, i les aus marines, foques i balenes són habituals al litoral.

Tartu, una de les tres Capitals Europees de la Cultura de 2024, és el centre creatiu i intel·lectual del Bàltic, on la vida de la ciutat gira entorn la seva prestigiosa universitat del segle XVII. Passegeu pels seus carrers en cerca d'animats cafès i arquitectura experimental: els Arxius Nacionals barregen influències nòrdiques i bàltiques amb un exterior postmodern, mentre que la Torre Cargol crida l'atenció pel seu remat en espiral d'inspiració neolítica i les seves finestres irregulars. A l'estiu, els festivals a l'aire lliure s'apropien de la ciutat, entre ells Tartuff, un festival dedicat al cinema romàntic, i el festival IDeeJazz. Al desembre, arriba tota una 'ciutat de Nadal', que il·lumina les fosques nits amb cabanes de vidre i pistes de gel.

Pamukkale, veïna de l'antiga ciutat balneari romana Hieràpolis, és una ciutat coneguda per les aigües termals riques en minerals que flueixen per terrasses de travertí blanc en un vessant. Aquest lloc, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO, està format per pedra calcària luminescent que s'ha anat formant de manera natural al llarg de milers d'anys. El seu nom turc significa 'castell de cotó'. Els viatgers poden capbussar-se en les piscines de travertí, passejar i contemplar les meravelles, o pujar a un globus aerostàtic per a gaudir d'una vista encara més impressionant. Durant la vostra estada a la ciutat, també podeu visitar algunes de les ruïnes romanes de Pamukkale, com el ben conservat amfiteatre i l'antiga piscina romana.

Ponça, una platja per als romans que escapen de la capital a l'estiu, ha passat desapercebuda per als viatgers internacionals que acudeixen a les illes italianes més conegudes de Capri, Sicília i Sardenya. La vida en aquesta illa rocosa de vuit kilòmetres es regeix per l'aigua: els banyistes es llancen a les piscines naturals i se submergeixen en antigues grutes; els que volen prendre el sol omplen les platges de les cales en forma de mitja lluna; els comensals gaudeixen del marisc fresc als restaurants del port (quasi podeu sentir el mar tocant-vos els dits dels peus a La Marina de Cala Feola, on les taules s'estenen sobre les roques en marea baixa). Ponça està només a un trajecte en ferri de Roma o Nàpols, tot i que el viatge és molt més curt des de la ciutat costanera de Terracina, un altre dels destins més oblidats d'Itàlia.

Més enllà dels imponents hotels comunistes de les ciutats costaneres albaneses de Durrës, Sarandë i Vlorë, hi ha pobles costaners verges, accessibles per vertiginoses carreteres de muntanya que voregen la costa adriàtica, entre els quals es troba el poble semiabandonat de l'antic Qeparo, els seus pintorescos edificis de pedra blanca com a vestigis del passat i indicis del futur. Després que la majoria dels seus habitants marxessin a Itàlia en els anys noranta, els albanesos estan tornant a poc a poc per renovar els edificis en runes i convertir-los en cases familiars i pensions boutique com Villa Rustic o Las Villas de Qeparo. El mar està molt net i és apte per nedar inclús a l'hivern. No us perdeu la llacuna de Karavasta, parc nacional costaner i refugi de pelicans i fauna poc comuna. Més al sud, entre Vlorë i Sarandë, es troba Tragjas Vlorë: un poble pesquer envoltat de turons i rutes de senderisme. Tasteu el menjar de muntanya cuinat al forn en la pensió Sofra e Vjeter.

Aquesta petita capital del Bàltic celebra el seu 700è aniversari el 2023, moment ideal per a descobrir la fascinant i sovint tumultuosa història de la ciutat. Comenceu al turó de Gediminas, anomenat així pel fundador de la ciutat, i gaudiu de les vistes del nucli antic. A continuació, descendiu cap a l'enlluernadora Porta de l'Aurora, símbol de l'època en què Lituània es va convertir al catolicisme després de la seva unificació amb Polònia (juntes van formar un dels majors estats d'Europa). El barri de l'Estació, per la seva banda, mostra la influència de l'imperi rus. I, per tota la ciutat, però sobretot més cap al sud, els edificis soviètics són un inquietant recordatori del fosc passat recent de la regió. Avui dia, molts d'ells -des dels clubs Kablys i Loftas fins a la presó convertida en espai cultural Lukiškės 2.0- ofereixen la millor vida nocturna. Per 700 anys més (però amb menys guerra, si us plau).

En la major part de l'interior de Dalmàcia, que separa Croàcia de Bòsnia-Hercegovina, només trobareu cabres i vells vilatans deambulant pel terreny àrid. Interrompent aquest paisatge lunar, dos llacs brillants, cadascun amb el nom del color de la seva aigua, voregen la solitària però pròspera ciutat d'Imotski. Els visitants arriben amb cotxe o autobús per a banyar-se al Llac Blau (Modro Jezero), una profunda dolina les aigües de la qual assoleixen els 90 metres en primavera, però només uns pocs a l'estiu. A prop, el Llac Vermell (Crveno Jezero) s'admira des de dalt, amb les seves tonalitats rogenques que reflecteixen els òxids de ferro que decoloren les escarpades parets dels penya-segats. Els lloguers turístics i els modestos restaurants donen fe de la creixent popularitat d'Imotski.

La segona ciutat més gran del Regne Unit s'està espolsant la seva imatge industrial. Aneu més enllà dels centres comercials, museus i bars del centre de la ciutat i descobriu un lloc de bellesa sorprenent: estem parlant de frondosos passeigs al llarg d'una ruta ferroviària en desús en el camí Chad Valley, d'imponents coníferes i àmplies vistes de la ciutat a 'the Lickeys', del pintoresc poble quàquer de Bournville i, per descomptat, de kilòmetres i kilòmetres de pintorescos canals. Un bon passeig requereix un bon dinar després, i a Birmingham hi ha molt on escollir. La ciutat té més estrelles Michelin que qualsevol altra ciutat del Regne Unit fora de Londres, i barris animats com Stirchley i Moseley estan plens de restaurants independents (recomanem el Verbena, a Stirchley, compacte i regentat per dones). No és cap sorpresa per als Brummies que la seva estimada ciutat hagi estat coronada com el destí gastronòmic més emocionant del país per la Good Food Guide 2022.

Tan històrica i pintoresca com el centre d'Amsterdam, però sense tants turistes, Dordrecht és el lloc perfecte per a una escapada a una petita ciutat holandesa. Enfilat en una àmplia corba del riu Oude Maas, el seu port medieval és com una capsa de bombons. Abunden els mestres antics al venerable Museu Dordrecht i les botigues i restaurants 'indie' al llarg de l'encantadora Groenmarkt, mentre que el centre cultural d'Energiehuis i el restaurant del jardí de Villa Augustus (un modern hotel en una torre d'aigua reconvertida) mereixen el curt passeig des del centre de la ciutat. I si et quedes el temps suficient per a sortir de la ciutat, el parc nacional més gran d'Holanda, el Biesboch, està just a la porta i és fàcil arribar-hi en una idíl·lica excursió en vaixell de mig dia. 

En un país conegut per les seves platges, és complicat que un destí d'interior destaqui, sobretot si no té cap gran ciutat. Per això és possible que no hagueu visitat la regió occidental d'Extremadura, en la frontera amb Portugal. Està a kilòmetres del mar, però no és una zona àrida. De fet, Extremadura compta amb la costa d'aigua dolça més llarga d'Espanya, i inclús podeu anar a la platja a l'Illa del Zújar. Podreu veure porcs ibèrics rondant per extenses deveses, explorar tres reserves naturals de la biosfera i un geoparc reconegut per la Unesco, i descobrir llocs patrimonials de la regió, com l'antic amfiteatre romà de Mèrida i l'encisador nucli històric de Càceres. I després està la gastronomia: les abundants migas, els formatges de la terra, la humil patatera i el cava d'Almendralejo. Extremadura ho té tot... excepte hordes de turistes.

Banja Luka és la capital de la República Srpska, l'entitat sèrbia menys visitada de Bòsnia i Herzegovina. La falta de tràfic turístic permet admirar amb tranquil·litat la catedral ortodoxa de Crist Salvador i la mesquita de Ferhadija. Reconstruïdes de forma sorprenent postconflicte, formen part d'una relaxada agenda turística que abasta 2.000 anys, amb la panoràmica de la fortalesa romana de Kastel i les façanes dels Habsburg. Les animades terrasses dels cafès abunden, els carnívors s'ho passaran en gran en els nombrosos restaurants balcànics, i l'hotel compta amb una piscina en la planta superior i un edifici emblemàtic que data de 1885. L'assequibilitat subratlla tots els aspectes de l'hospitalitat i, tot i l'escassedat de visitants internacionals, el personal angloparlant és una característica comuna.

A un ràpid, assequible i directe viatge en tren des de París, les muntanyoses vores del llac Annecy són una temptadora alternativa a l'atapeïda costa de la riviera francesa. Al cap i a la fi, qui necessita el mar quan pot nedar en les aigües netes, transparents i refrescants d'un llac alpí? Les vistes també són espectaculars, sobretot des de les 'platges' d'herba de Talloires i Menthon-Saint-Bernard. I si el temps és núvol, no hi ha problema: passeu unes hores tafanejant per Annecy, un poble summament bonic. Sembla una boja barreja de França, Suïssa i Venècia: jardins vora el llac, carrerons i canals medievals i una gran afició pel formatge fos. 

Tot i tenir només 1.500 habitants, aquest poble diminut de les Highlands escoceses té molt més per oferir. Podeu gaudir dels magnífics paisatges de les cascades de Corrieshalloch, escalar la muntanya de Stac Pollaidh, o inclús agafar un ferri a les Outer Hebrides. Després de tot aquest aire fresc, probablement voldreu entrar en calor en un dels molts i pubs acollidors de la ciutat, o gaudir de la seva escena gastronòmica. The Seafood Shack serveix alguns dels escamarlans més frescos que mai tastareu, mentre que The Dipping Lugger, un nou restaurant a la vora del Loch Broom, ja compta amb tres AA Rosettes i fa èmfasi en els productes locals. El nostre consell: mentre esteu allà, escolteu l'emissora de ràdio Lochbroom FM per conèixer la vida local.

La ciutat de Matera és una classe magistral de reinvenció. Un dels assentaments italians més antics, recentment reconegut com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO, la seva peculiar però inquietant bellesa s'allunya de la costa Amalfitana o Nàpols, a tres hores de distància. Esculpida en les muntanyes rocoses de la regió meridional italiana de Basilicata, Matera va ser considerada en el seu moment la vergonya del país degut a les condicions de pobresa dels seus habitants, que vivien en coves. Avui, la serpentina i tumultuosa ciutat està dividida en dos districtes plens d'espais expositius únics en coves, esglésies rupestres, hotels boutique i restaurants. Retrocediu en el temps en el cavernós nucli antic ple de gats, descobriu per què els cineastes moderns troben a Matera una musa, o contempleu l'horitzó al mirador Belvedere Pascoli. La història està inscrita en les capes de pedra calcària de Sassi di Matera, les atmosfèriques coves que conformen un dels destins més extraordinaris d'Itàlia.