Les 20 millors coses per fer a Venècia

Durant la temporada alta, els autobusos aquàtics que recorren el Gran Canal poden abarrotar-se de manera agobiant, especialment durant els desplaçaments del matí i la nit. Evita el caos viatjant pel Gran Canal a la nit; una bonica opció, ja que tots els palaus reals s'il·luminen, provocant que els frescos del sostre i els grans canelobres siguin visibles.

Una altra forma d'evitar les multituds de turistes en el Gran Canal és contractar el teu propi taxi aquàtic. Alguns vaixells fins i tot serveixen xampany a bord. Aquesta indulgència és més costosa que el transport públic, però és una gran idea si viatges amb un grup i vols gaudir del transport aquàtic (sovint és més barat que les góndoles). Els taxis aquàtics també són més còmodes per a navegar per canals més petits i pintorescos. A més, com només estaràs amb el teu grup a bord, podràs reduir la velocitat de les fotos amb la freqüència que desitgis.

Situat en el cor de la plaça Sant Marco, el Caffè Florian és llegendari. Un lloc icònic de la història veneciana que ha estat un segell de la reialesa des de 1720, atraient celebritats al llarg dels segles, des de Charlie Chaplin fins a Andy Warhol, i la seva decoració no ha canviat gaire des del segle XVIII.

Prova el risotto o, si vols una cosa dolça, les xocolates gurmet, els cafès especials i el gelat. El pati és perfecte a l'estiu.

Si no ho has endevinat, la Biennal de Venècia se celebra cada dos anys i plena la ciutat amb art de tot el món. Tot i això, si el teu viatge no coincideix amb el festival, no et preocupis: la Fundació organitza molts altres esdeveniments amb regularitat, com el Festival de Música Contemporània o el Festival Internacional de Cinema.

L'esdeveniment d'aquest any, titulat "Pot ser que visquis en temps interessants", començarà l'11 de maig i es prolongarà fins al 24 de novembre de 2019, i serà comissariat per Ralph Rugoff, l'actual director de la Galeria Hayward de Londres.

Milions de persones ronden als afores de Sant Marco esperant el seu torn per a fer un cop d'ull a la fabulosa basílica. Per què no anar a l'església de San Sebastiano, on es poden trobar algunes de les millors obres de Paolo Tiepolo, el mestre del Renaixement venecià? Save Venice Inc., l'organització sense finalitat de lucre responsable de la restauració d'innombrables obres d'art i arquitectura venecianes en tota la ciutat (com la brillant façana de marbre de Santa Maria dei Miracoli), va restaurar recentment les pintures del sostre de Tiepolo, i ha passat més d'una dècada reparant i restaurant gran part de l'església.

La Col·lecció Peggy Guggenheim és una de les col·leccions d'art privades més importants del món, i està situada al districte de Dorsoduro a Venècia. Des del Gran Canal, aquesta institució sembla un palau sense acabar... i és exactament això. Guggenheim va comprar l'edifici incomplet en 1949 i va procedir a omplir les seves sales amb la seva vasta col·lecció de surrealisme del segle XX, expressionisme abstracte, escultura d'avantguarda, cubisme i molt més, amb obres d'artistes reconeguts com Mondrian, Dalí, Pollock i Picasso.

Visita també el jardí d'escultures del museu, ple d'arbustos en flor; però fes-ho al matí abans que la multitud abarroti el lloc.

Cada febrer, la ciutat alberga el tradicional Carnestoltes, on més de tres milions de persones es disfressen i ballen fins a l'alba. Què fa aquesta festa diferent? Es remunta als temps del Renaixement; els venecians usen màscares blanques daurades i els teatrals vestits van des de capes negres fins a vestits de gala i barrets amb plomes. Un autèntic espectacle per als sentits.

Para un verdadero desayuno veneciano o un aperitivo por la tarde, All’Arco es, con mucho, el lugar más auténtico y delicioso de la ciudad. Acudirás, por supuesto, para degustar los famosos bocadillos decicchetti, que son básicamente carnes frescas, productos o queso en varias combinaciones que están delicadamente equilibradas sobre pequeñas rodajas de crostini. Llega temprano por la mañana y acércate a los bulliciosos pescadores del cercano mercado de Rialto. Tomarás el cicchettiy tu prosecco mucho antes del mediodía, como lo hace un auténtico veneciano.

Castello és una zona residencial tranquil·la, a només 15 minuts a peu de la bulliciosa Plaça de Sant Marco. En aquest calmat districte trobaràs mansos canals, comerços per fer un cop d'ull i mercats d'aliments. Si tens un pressupost limitat, val la pena aventurar-se lluny dels paranys per a turistes que van a Castello per a estalviar uns cèntims.

Burano està a 40 minuts en vaporetto (típica embarcació local) de l'illa principal, però val la pena el viatge. Aquesta illa està plena de cases pintades amb tots els colors de l'arc de Sant Martí. Passeja per l'església de Santa Caterina, que data del segle XIII, i visita els restaurants locals, com la Trattoria Al Gatto Nero, que serveix mariscos frescos i pasta casolana (només has de buscar l'edifici blau brillant).

En l'època medieval, l'Escola d'Encaix de Burano va ensenyar als comerciants com fer els intricats tapissos que Leonardo da Vinci va usar en 1481 (va comprar teles aquí per a l'altar major de la seva obra mestra en el Duomo de Milà). El Museu de l'Encaix de Venècia (Museu del Merletto) descriu la història dels telers en un palau històric, Piazza Galuppi. No et perdis la famosa Església de San Martino, que té el seu propi campanar inclinat (igual que la torre inclinada de Pisa).

El mercat de proveïments del Pont de Rialto és àmpliament conegut pels seus productes italians i pasta casolana. El Tour Rialto Food & Wine recorre els mercats de productes frescos tots els dies, i ofereix mostres de formatge de vaca de les terres altes de Asiago, polenta amb mariscos marinats i olives del pròxim llac de Garda. El recorregut finalitza a Campo Sant Giovanni e Paolo, una plaça popular on podràs degustar excel·lents postres.
Si estàs buscant una exploració més profunda del mercat i els ingredients regionals que t'ofereixen, voldràs visitar l'Escola de Cuina Enrica Rocca; i també podràs preparar plats típics venecians amb el xef. 

El tiramisú és el decadent postre italià, fet amb bescuits banyats en cafè i en capes de crema. La recepta va sorgir a Venècia en la dècada dels 60 del S. XX, i la seva recepta secreta ha estat conservada per restaurants i fleques locals. La fleca I TreMercanti ofereix 25 tipus diferents de tiramisú, des de maduixa fins a limoncello i maracujà, però el clàssic tradicional amb cacau és una cosa que has de provar.

Venècia té més de 400 ponts que connecten el seu arxipèlag, el Ponte di Rialto (o Pont de Rialto) és el més famós. Construït en 1588, ofereix vistes romàntiques de la ciutat i compta amb boutiques de la grandària d'un ascensor que voregen la seva gran escala. Compra joies tradicionals venecianes (amb segell d'autenticitat) o tria gemmes úniques de la dissenyadora local Eredi Jovon. Les botigues romanen obertes fins a tarda, per la qual cosa és el lloc perfecte per a navegar mentre observes la posta de sol.

Per a escapar de les multituds de turistes, agafa un vaixell privat a Lazzaretto Nuovo. A l'Edat mitjana, l'edifici principal d'aquesta illa poc transitada va ser utilitzat com a monestir. Avui dia, és un centre cultural amb exposicions, esdeveniments i visites guiades de les inscripcions en les parets que conten els contes dels antics comerciants.

Aquesta destinació popular és accessible per la majoria de les línies de vaporettos; L'illa es troba a 30 minuts de Sant Marco. El banc de sorra d'11 quilòmetres de Lido té una platja d'aigües serenes, i es troba en el cor de la història cinematogràfica de la ciutat. Visita el famós Hotel Riviera, que va ser un refugi per als famosos escriptors Ernest Hemingway i Lord Byron; on Thomas Mann va escriure la seva novel·la de 1912 ‘Mort a Venècia’.

El Festival de Cinema de Venècia se celebra aquí cada mes de setembre, la qual cosa és perfecte per a l'observació d'autèntiques estrelles (de cinema).

L’any 2018, la famosa casa tèxtil veneciana, Rubelli, va transferir la seva sala d'exhibició i arxiu històric a Ca ’Rubelli Pisani, en el districte de Sant Marco de la ciutat. Fundada per Lorenzo Rubelli en 1889, la companyia és coneguda a tot el món per produir alguns dels més bells teixits de domàs, i altres teles utilitzades per dissenyadors internacionals com Roberta di Camerino. Gran part del disseny interior venecià ha estat influenciat pel geni del disseny de la família Rubelli. El nou espai mostra com el director Nicolò Rubelli està innovant en la línia de productes de la companyia, per a incloure mobles i accessoris, al mateix temps que ret homenatge a la seva rica herència amb exposicions fascinants extretes dels seus arxius.

Coneguda com la part més antiga de Venècia, Burano és l'illa on va viure Ernest Hemingway en 1948 per a escriure ‘A l'altre costat del riu i entre els arbres’. El llibre va ser escrit a l'Hotel Locanda Canal, que encara és propietat de la família Cipriani. Si aquesta decadència de cinc estrelles no és el teu estil, almenys queda't per a demanar un dels còctels Bellini de fama mundial, amb prosecco i polpa de préssec, que va ser inventat en la dècada de 1930 per Giuseppe Cipriani (i adorats per Hemingway).

La catedral de Torcello és una basílica construïda en el 639 D. de C., i l'edifici més antic de Venècia. Aquesta icònica peça d'arquitectura veneciana-bizantina és famosa pels seus colorits mosaics: en l'altar, trobaràs una obra mestra amb fulles d'or del segle XI, icones ornamentades de la Verge de Hodegetria i un expressiu mosaic anomenat "Descens als inferns". Aquesta fantasmagòrica església està decorada amb el crani de Santa Cecilia, que s'ha mantingut aquí durant centenars d'anys.

La fabricació de vidre és una tradició mil·lenària que es va originar a l'illa de Murano, que encara és un centre de producció de vidre. El Museu del Vidre de Murano (Museo del Vetro), mostra la història del vidre de l'illa, des de vidre de mosaic fins a canelobres, perles i tècniques ornamentals del segle XV. Avui dia, la fàbrica de vidre Fornace Ferro Murano ofereix als visitants una mirada a l'interior de l'estudi, que mostra com es fan els gerros de vidre, els accessoris d'il·luminació i les joies.

Els hotels venecians, alguns grandiloqüents, altres lúgubres, rares vegades s'aparten dels dissenys sobris i recarregats pels quals són coneguts. És per això que el nou Hotel Heureka, de deu habitacions, és tan refrescant, tot i ocupar un palau de segles d'antiguitat. Les habitacions són una mescla eclèctica de vibrants obres d'art abstractes o antiguitats asiàtiques, que combinen bé amb les bigues de fusta i els pisos de marbre originals del palau. Una de les millors coses aquí és el jardí privat, plantat amb arbres antics, i que pot ser visitat per qualsevol que desitgi un excel·lent còctel: no es pot trobar un millor gintònic a la ciutat.