Escapada a l'Alt Penedès: entre pàmpols i pedres

Mil anys d'història ens contemplen des de la Torre Grossa del Castell de Mediona, a l'Alt Penedès. D'ençà de la seva fundació al segle X -probablement sobre una construcció sarraïna-, s'hi han escorregut anys, vides i estils arquitectònics diversos, però la plaça no ha deixat mai d'estar habitada. Al segle XXI, aquest conjunt monumental acull múltiples activitats socials, culturals i de lleure. A banda de la pau i el contacte amb la naturalesa que, per descomptat, hi trobem, s'hi organitzen periòdicament trobades, tallers, cursets, exposicions i visites guiades.

Sigui quina sigui l'opció que triem, en el fons no deixarà de ser una excusa per, durant unes hores, trepitjar un sòl amarat d'història en plena natura. Al capdamunt d'una coma de la serra del Bolet, enclotat entre turons i vinyes, al castell s'hi accedeix per una única carretera: un recorregut ideal per transportar-nos de ple al món medieval, com els cavallers que, adormits damunt del cavall, eren encantats per les fades i entraven en una dimensió meravellosa. Per arribar a la nostra meta sortim del nucli urbà de Sant Quintí de Mediona, agafem la C-244a en direcció Sant Joan de Mediona i prenem el trencall degudament indicat per arribar al castell, a l'alçada del quilòmetre 18. Això si anem amb cotxe, és clar. A peu, a cavall o amb bicicleta també és possible d'arribar-hi. Sortim pel carrer de Ponent per un camí entre les vinyes fins que, a tocar d'una antiga fàbrica, ens trobem amb un cartell que ens assenyala el camí. De pèrdua impossible, la pujada a peu o amb bicicleta és un petit plaer reservat per als amants del senderisme.

Si fa bon dia, i anem amb temps, ens podem aturar abans d'arribar a la nostra destinació per fer una mica de ruta boscana per un dels camins que es perden en la frondositat que tot ho envolta. Arribem a la fortificació, i salta a la vista que la construcció primitiva del segle X l'han anat fornint fins al seu estat actual incomptables generacions d'habitants. Una capella romànica del segle XII en primera instància, ampliada als segles XIII i XIV amb estil gòtic, una construcció templera del segle XIII, i, finalment, la Torre Grossa, edificada al segle XV pel duc de Cardona. Aquest recorregut cronològic i arquitectònic a la vegada us el trobareu desenvolupat i detallat si assistiu a una de les visites guiades del castell, que haureu de reservar amb antelació, però que serà un colofó reparador abans d'acompanyar el sol cap a la posta.

Al peu del Castell de Mediona, el municipi de Sant Quintí de Mediona reposa a la muntanya des que va ser construït contemporàniament a la fortalesa. Els seus orígens, com els de la majoria dels pobles del voltant, estan vinculats a la frontera entre els àrabs i els cristians en temps de l'ocupació, i, de fet, són producte inevitable del mestissatge que es produeix en les zones limítrofes.

En aquest cas, sembla ser que va ser l'aposentament d'un priorat del Monestir de Ripoll allò que va motivar l'aparició d'una població estable a la contrada entre els segles X i XI. La casa o cel·la monàstica que llavors va ser construïda sota la protecció de Ripoll encara ara es pot visitar i és, segurament, el millor punt per començar la ruta dins del poble, a la plaça de l'Església. De restes originals en queden poques, no en va els anys han llimat l'edifici, però encara es conserven alguns detalls que ens parlen del passat. A la Rectoria Vella hi trobem el que havia sigut un dels accessos al recinte. S'ha mantingut, també, una porta adovellada amb una creu esculpida i uns quants finestrals decorats amb relleus renaixentistes. Si esteu afeccionats a les visites d'Esglésies, de seguida reconeixereu les arcades del claustre que, tot i que han perdut la seva funció original, són un record immutable d'allò que un dia van significar. Acompanyant la casa monàstica, el priorat de Sant Quintí de Mediona també comptava amb una església, avui en dia la parròquia de la vila. Sense restes originals, la porta principal conserva vestigis renaixentistes.

Sortim de l'església i fem un salt en el temps: dues propostes no excloents, dependrà de vosaltres mateixos. La primera, el molí paperer Ca l'Oliver, que va entrar en funcionament a principis del segle XVIII. S'hi arriba a peu des del nucli antic pel Camí de ca l'Oliver. La segona, a l'altra punta del poble -una bona manera de veure'l sencer és anar-hi tot seguit-, són les Fonts de les Deus, al peu de la riera Torrent del Duc, des d'on neixen un bon grapat  de rutes a peu pels contorns del poble. A tocar de les fonts, hi trobareu unes instal·lacions d'esports d'aventura, sens dubte, una bona manera per obrir la gana abans de dinar. Si encara esteu animats, al terme municipal de Sant Quintí de Mediona  hi ha vora cinquanta fonts naturals. Res millor per al caloret de l'estiu.

Bressol de cultura popular, epicentre polític i social de la vegueria i símbol de la prosperitat de comarques, Vilafranca del Penedès es presenta com una parada obligatòria en la nostra escapada. El moment ideal per fer-hi escala és, sens dubte, a finals d'agost, quan la calor ja ha baixat un xic i, sobretot, arriba Sant Fèlix, dia de la Festa Major. La ciutat es transforma durant cinc dies, els carrers bullen i s'omplen de foc. Poca cosa cal afegir de la festa castellera, moment en què es concentra, a la plaça de Sant Fèlix, l'energia vital de tota Vilafranca.

A banda de les festes puntuals, però, la ciutat presenta un ampli ventall de possibilitats turístiques destacables. Una primera opció és fer senderisme entre vinyes i recórrer, a peu o amb bicicleta, els 4 quilòmetres que hi ha fins al bosc dels Pujols. Si, en canvi, volem trepitjar ciutat, tenim dues propostes definides, que semblen fetes a mida per aquells versos de Foix: "m'exalta el nou i m'enamora el vell". El primer itinerari que us suggerim és la ruta modernista, que ens permetrà d'admirar l'arribada de la modernitat i el progrés a Vilafranca a finals del segle XIX. Obligatoris els interiors de la Casa Miró. El segon, la ruta medieval, ens menarà pel centre històric de la ciutat i ens permetrà de conèixer de primera mà dos esdeveniments crucials en la història de Catalunya: la mort del rei Pere el Gran, al Palau Reial, i els fets que van portar a la Concòrdia de Vilafranca. La signatura d'aquest acord va conduir a la guerra civil catalana del segle XV entre la família reial dels Trastàmara, que en aquell moment governaven Catalunya, i la Generalitat.

Seguim en ruta i ens obrim pas al voltant del Palau Reial i la plaça de Jaume I, pel carrer General Prim, fins arribar a la plaça de la Vila, la plaça de Sant Joan i, més enllà, el Convent de la Santíssima Trinitat. L'entramat de carrers ens recondueix a la plaça de la Constitució, just al costat d'on hem començat, per fer una visita a la Basílica de Santa Maria i el Campanar. A la cripta hi ha un magnífic grup escultòric del davallament de la Creu amb signatura de Josep Llimona. Ben a prop de la basílica trobareu el més que recomanable Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi a Catalunya, on us endinsareu en la història d'aquesta beguda de manera entenedora i a través d'elements museístics moderns.

Entendre el Penedès és entendre'n les vinyes. Per això no podem passar per aquesta terra i no dedicar un matí a resseguir les vies que uneixen els pobles dels volts de Vilafranca del Penedès: Torrelavit, Puigdàlber, la Granada, Santa Fe del Penedès (algú es recorda de Nissaga de Poder?)... A peu de carretera, milers de rengles de ceps es van obrint, a mesura que avancem, en un ordre perfecte, mil·limètric. Envoltats de vinyes, per aquest matí us proposem una original incursió al Pla del Penedès.

Accedim a aquest petit municipi des de Vilafranca, prenent la C-15 en direcció a Igualada. Un cop hem aparcat, podem fer una ullada al nucli urbà, antic però renovat per imposició de la vida quotidiana. En l'ambient es conserva l'aire d'un altre segle. El que us proposem, però, no és una visita convencional al municipi. En lloc d'això, us convidem a assistir a un ritual ancestral: un dia de verema a la finca de Jean Leon.

Entendre el Penedès és entendre'n les vinyes. Així que traieu tot el suc a aquest dia de verema, que us permetrà, a banda d'una idíl·lica excursió entre ceps, sarments i pàmpols, conèixer la història d'aquesta finca i, en acabat, degustar un esmorzar típic de pagès. Experiència única per immergir-se en el significat del vi, la terra i la tradició.

Paradoxalment, comencem i acabem l'escapada a l'Alt Penedès no pas a la vinya sinó a la muntanya, senyal que la comarca és riquíssima en paratges. Aquesta última tarda la invertirem en una incursió al Parc d'Olèrdola, a tocar del massís del Garraf. Dins les fronteres del parc hi trobem les tres formes típiques de vegetació mediterrània: bosc, conreu i màquia, que es complementen i configuren una preciosa vista des de l'església de Sant Miquel, a gairebé 400 metres sobre el nivell del mar. L'església, que data del segle XII, forma part d'un interessant conjunt monumental les primeres restes del qual ens remeten a Neolític i a l'Edat del bronze.

Els ibers també van ocupar aquest emplaçament i, de fet, van alçar una part de la muralla que encara avui es conserva, 3.000 anys després de posar-ne la primera pedra. Van ser els romans els que van reprendre la construcció del complex, completant la muralla i afegint-hi una cisterna i una talaia. A mitjans del segle I a. C. Olèrdola va restar abandonada fins molts segles després, quan els cristians van reconquerir la zona de mans sarraïnes. El castell i els primers indicis de l'època medieval daten de cap al segle X i s'allarguen fins al XIII.

Des de la seva posició de privilegi, la fortalesa d'Olèrdola ha estat protagonista de gairebé totes les grans guerres que han assolat el nostre país: des de les invasions àrabs fins a la Guerra del Francès. Empelteu-vos de la història i el paisatge per posar un punt i final ben escaient a l'escapada.