Els 20 llocs més bonics per visitar a França

Amb una altura d'uns 700 metres, els flancs de pedra calcària que desafien la gravetat del congost de Verdon són espectaculars per si sols. I després hi ha l'aigua, que té un enlluernador to verd turquesa com cap altre a la Terra. Aquest gegantí canó del riu, que es diu que és el segon més alt del món, atrau excursionistes, nedadors i caiaquistes farts de l'enrenou de la propera Riviera francesa; allí es troben una porció tranquil·la dels tròpics en, ehem, la Provença rural.

A Colmar, a la bonica regió d'Alsàcia, pots combinar història i arquitectura amb una rica tradició gastronòmica. Recorre els carrers empedrats i meravella't amb les cases d'entramat de fusta, especialment a la Petite Venise. Després de passejar, tasta les delícies culinàries locals, com la choucroute, la Tarte flambée amb crema agra i bacó, i el Munster, un formatge aromàtic. I, sobretot, acompanya l'experiència amb un vi Riesling i tasta el Kugelhopf, un pa de pessic esponjós deliciós.

La costa del País Basc francès no és Malibú, però ho sembla. Ni el clima (molt més fred) ni el paisatge (sens dubte més escarpat i vertical) que envolta les seves platges quilomètriques tenen res a veure, però l'ambient surfer no pot ser més autèntic. De fet, a l'encantadora vila marinera d'Anglet, molt a prop de Biarritz i Sant Joan Lohitzune, se la coneix com la 'Petita Califòrnia'. Les escoles de surf que omplen de taules tot el litoral, juntament amb els campionats que anualment s'hi celebren, a més de les botigues de roba de bany i vestits per ballar sobre les onades, o els restaurants informals oberts a peu de platja (tavernes i xiringuitos, però amb xemeneia), fan la resta.

Et ve de gust assaborir la 'vie en rose'? El sud de la Bretanya pot tenir la badia de Quiberon, la joia indiscutible de la corona de la regió, però al nord pot reclamar els encants més subtils de la Côte de Granit Rose. Aquest tram de 10 km de llarg des de Perros-Guirec fins Trébeurden és conegut com la Costa de Granit Rosa pels enormes blocs de roca rosada polida per l'Atlàntic que voregen les seves costes. Les visites obligades locals inclouen el dinar a l'antic poble pesquer de Ploumanac'h, caminar per la ruta sentier des douaniers i albirar aus marines a la reserva natural de Sept-Îles.

Els 'puys' d'Alvèrnia són turons arrodonits formats per magma endurit d'una cadena de volcans inactius. L'atracció estrella del parc natural regional dels volcans d'Alvèrnia, de 395.000 hectàrees, són la Chaîne des Puys, els Monts Dore, el Cézallier i els Monts du Cantal, que conformen un entorn peculiar però absolutament únics per caminades, viatges amb bicicleta i passejades amb globus aerostàtic. Imprescindible el sobrenatural llac de cràter Pavin.

El centre de Còrsega pot estar dominat per muntanyes ideals per a caminades, però les platges del nord també mereixen una visita. Una de les més belles és la Plage du Lotu, a la qual es pot accedir en vaixell d'esbarjo des del poble de Saint-Florent. Però si prefereixes posar a prova el teu físic, pots passejar pel desert escarpat, àrid i erm del Désert des Agriates, l'únic desert certificat d'Europa, que està vorejat per un sender costaner de 40 km de llarg.

La duna de sorra més alta d'Europa, situada entre el bosc i l'oceà, pot ser que ja estigui al capdamunt de la llista de desitjos viatgers. Però no et perdis la veïna Baie d'Archachon, una de les reserves naturals més riques i diverses de país. Si tens sort, podràs albirar dofins mulars, foques grises i fins i tot tortugues llaüt, sense esmentar milers i milers d'aus migratòries.

La vall de la Dordonya està ple d'idíl·lics boscos i pobles de postal. Per assimilar-ho tot, dirigeix-te als jardins penjants de Marqueyssac, en els terrenys del castell del segle XVII del mateix nom. Els seus 150.000 boixos, retallats amb formes globulars surrealistes, s'assemblen a ramats d'ovelles al vessant de Vésac, mentre que el sender de 5 km pels jardins ofereix panoràmiques immillorables des del mirador del penya-segat del castell.

Coneguda pels vilatans com 'la petita Finlàndia', l'altiplà de Mille Étangs, a la regió dels Vosges, és un extens laberint d'uns 850 estanys que es van formar quan les glaceres es van retirar de la zona fa 12.000 anys. Els 'Étangs' cobreixen majoritàriament al voltant de deu hectàrees cadascun, i estan envoltats per prats, rierols i boscos entrellaçats. Qualsevol aficionat a la pesca i als esports aquàtics estarà en la seva salsa, i també hi ha senders i rutes amb bicicleta dignes. Assegura't de passar pels banys termals a la propera Luxeuil-les-Bains i per la capella de Notre-Dame du Haut, dissenyada pel mestre Le Corbusier.

Necessites una sortida al camp després d'una visita a la divertida però agitada Marsella? Fes com els vilatans i ves a una de les moltes belles 'calanques' (cales) de la costa circumdant amb noms encantadors com Cassis, Sormiou i Sugiton. És clar que arribar-hi pot suposar un llarg viatge, però la sensació de felicitat primigènia, les belles aigües blaves (i típicament càlides) de les 'calanques', el dolç olor dels pins i el brunzit continu de les cigales faran que la travessia valgui la pena.

'Parfois au fond de moi es ranime / L'eau veure't du Canal du Midi' ('de vegades dins meu cobra vida / l'aigua verda de Canal du Midi'). Els francesos sovint recorden el clàssic de Claude Nougaro quan el canal més majestuós del Llenguadoc sorgeix en una conversa. I molts, especialment els de sud, empatitzarien amb el sentiment. Els seus 240 km –que connecten el riu Garona amb la conca de l'Estany de Thau, al Mediterrani– fan de Midi el destí somiat pels amants de la bicicleta a l'estiu. Va ser construït per ordre del primer ministre de Lluís XIV, Colbert, al segle XVII, i ara està connectat a Canal de Garonne, de manera que les barcasses poden viatjar des de l'Atlàntic fins al Mediterrani. Per viure l'experiència completa, lloga'n una.

Més d'un milió de visitants van en massa a aquest espectacular poble provençal cada any. I per una bona raó. La seva espectacular ubicació en un aflorament rocós a les muntanyes Alpilles fa de Les Baux-de-Provence un lloc ideal per contemplar les extenses planes del sud de la regió. Relativament a prop de la fotogènica ciutat d'Arles, on Vincent van Gogh va passar un any abans de morir, els carrerons empedrats de la vila alberguen un bell castell del segle XIII i el Musée du Santon, un museu estranyament fascinant dedicat als 'santons', figuretes tradicionals elaborades amb cera i vidre. A prop d'allà, també trobaràs Carrières des Lumières, una antiga pedrera de bauxita convertida en centre d'art digital dirigit per la mateixa gent responsable del pioner Atelier des Lumières de París.

Vorejat per muntanyes cobertes de neu, Annecy és conegut com el llac més net d'Europa gràcies a les estrictes normatives mediambientals locals. I també és molt bonic. El tercer llac més gran de França, si es descarta la part francesa de l'estany Ginebra, aquesta destinació de 28 quilòmetres quadrats a Haute-Savoie atrau a les seves 'platges' a banyistes, mariners, bussejadors i amants del sol. Els turons de la zona, riques en flora i fauna, són ideals per practicar senderisme, i la ciutat d'Annecy està plena de magnífics restaurants.

Si viatges per carretera a Alemanya, fes una parada en el camí i passa per aquest castell increïblement pintoresc amb vistes a la plana de l'Alt Rin. Enfilat en un turó rocós a 700 metres d'altura, el Château du Haut-Kœnigsbourg del segle XII ha canviat de mans moltes vegades al llarg dels anys, més recentment d'Alemanya a França després del Tractat de Versalles, el 1919. Amb la masmorra i torres intactes, el castell medieval en si bé val la pena, però els jardins i les vistes que l'acompanyen són l'atractiu principal. Aquest complex èpic i els seus voltants poden recordar-te 'El castell ambulant' (i, sorpresa, això serà perquè Hayao Miyazaki realment va basar la seva fantàstic edifici en ell). Per a la teva informació, també protagonitza el clàssic 'La gran il·lusió', que Jean Renoir va dirigir el 1937.

No lluny de la frontera amb Espanya, el Cirque de Gavarnie és una enorme vall semblant a un amfiteatre que Víctor Hugo va descriure una vegada com un "coliseu de la naturalesa". Ara patrimoni mundial de la Unesco, el circ pirinenc té 4 km d'ample i les seves parets de roca planen al voltant de 1.500 metres d'altura. Ves en els mesos més càlids i podràs contemplar la 'Gran cascade' de 425 metres d'altura, la segona cascada més alta d'Europa (quan hi ha aigua).

Amagat entre els altiplans de Causses i les muntanyes Cévennes, el canó del Tarn és una aventura pintoresca i un lloc ideal per acampar, entre els departaments de Lozère i Avairon, al sud. Les impressionants goles es presten per a la pràctica de caiac, busseig i escalada, mentre que els altiplans propers són populars entre els espeleòlegs aficionats. Passa la nit al bonic poble de Sant-Énimie de segle VII, fundat per un sant curat de lepra en aigües properes. I tingues en compte també que se sap que els astuts voltors lleonats busquen les escombraries en aquestes àrees, així que compte amb el pícnic!

Vermells, taronges, grocs: el Sentier des Ocres abunda en tons extravagants que seria difícil trobar en qualsevol altre lloc d'aquest racó serè (i molt verd) de França, a prop d'Aix-en-Provence. Semblant a una versió molt més petita de Monument Valley als Estats Units, el Sentier comprèn dos camins marcats a través d'una pedrera de pigment ocre en desús en Rosselló, a la regió de Vaucluse. Amb una extensió de 30 hectàrees i famosa pels seus aproximadament 20 tons diferents d'ocre, és una vista realment inesperada que està a punt de petar-ho en la teva propera publicació d'Instagram.

No t'agrada l'olor de lavanda? Llavors és millor que evitis l'altiplà de Valensole, amb els seus camps i camps de color porpra que s'estenen en la distància. No lluny de la Gorge du Verdon, aquestes vessants provençals ofereixen 800 quilòmetres quadrats de fragàncies. Recomanem llogar una bicicleta de muntanya i recórrer els senders de terra groga. Per fer una parada amb encant, visita els pobles de Riez i Esparron-de-Verdon.

Construït per transportar aigua a més de 50 km de la ciutat de Nimes, el Pont du Gard és sens dubte un dels monuments romans més impressionants que encara es conserven. Aquest aqüeducte de tres nivells, construït al segle I a.C., s'estén a banda i banda del riu Gardon, prop de la ciutat de Vers-Pont-du-Gard, i és sorprenent contemplar-lo. Dos mil·lennis després de la seva construcció, l'estructura de 275 metres de longitud continua sent prou resistent com per creuar-la, però, per tenir una idea real de la seva mida pura i ambiciosa, admira aquest lloc patrimoni mundial de la Unesco des de l'aigua. El riu és ideal per anar en piragua, així que lloga'n una en els llocs propers.