Pel Vallès Occidental, de Terrassa a Vacarisses

Guarda tota la història de l'evolució tècnica i industrial que ha desenvolupat l'ésser humà fins al dia d'avui. I a més ho fa en un magnífic vapor alçat per l'arquitecte modernista Lluís Muncunill a principis del segle passat. Estem parlant del mNACTEC, un equipament que, si encara no heu visitat, ja tardeu!

Al museu hi trobareu una desena d'exposicions fixes i altres de temporals. Una de les més acurades és La Fàbrica Tèxtil. Maquinària d'altres temps ens dona bona mostra de com es rentava la llana, com es filava o com es teixia, enmig d'un soroll eixordador i entre rètols de l'època que ens fan entendre una mica les dures condicions de treball. "Trabajad en silencio. Hablando no pueden ejecutarse trabajos perfectos", podem llegir en un d'ells. Tampoc gaire més alegres devien ser les jornades laborals dels carboners. Al soterrani del mNACTEC hi ha una de les recreacions més aconseguides, amb tot el procés d'extracció del carbó i el seu ús com a font d'energia, així com les calderes i la màquina de vapor. Des d'aquí es pot accedir al cor mateix de la xemeneia.

L'exposició Enérgeia ens mostra tot d'experiències pràctiques i interactives sobre l'energia, com ara la Gàbia de Faraday, on podreu conèixer diverses experiències de descàrregues elèctriques d'alta tensió. Hi ha també maquetes en moviment, escenografies reals reconstruïdes fins al detall, o màquines i objectes diversos.

Una de les extensions del mNACTEC és la Casa Alegre de Sagrera, i, segons les hores que haguem passat al museu, encara tindrem temps d’anar-hi abans de dinar. De la família Sagrera sabem que va emigrar a Terrassa venint del camp a finals del segle XVIII, i que es va convertir en un dels llinatges més benestants de la població. La casa que tenim davant dels ulls, però, té la forma i el fons que li va donar l’arquitecte Melchor Viñals l’any 1911, convertint-la en un excel·lent exemple d’habitatge burgès modernista. En l’actualitat tots podem gaudir dels seus bells espais, i acull col·leccions com la Salvans d’art oriental, la de pintura de Martínez Lozano, la de dibuixos de Mateu Avellaneda, així com els llegats dels escriptors Agustí Bartra i Ferran Canyameres.

A dinar podem anar al restaurant Can Vinyers, situat a la falda del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Fan cuina mediterrània d’autor.

A la tarda anem a Vacarisses. Als afores hi ha la finca La Frasera, amb 47 hectàrees de bosc, 10 de les quals dedicades al conreu d’oliveres, i amb dues masies: la de Castellet de Dalt, que és allotjament rural i formatgeria, i la de Castellet de Baix, amb un ramat de cabres i la sala de munyir. La finca és visitable o, és clar, també us hi podeu quedar a dormir i gaudir així plenament i més temps d’aquest entorn natural, dels productes ecològics, i dels camins que hi ha per recórrer. Si sou més urbanites o us va millor per a allò que hagueu de fer al dia següent, us proposem allotjar-vos al 1900 Bed & Breakfast, d’aire modernista i al cor de Terrassa.