Per l'Anoia, castells de frontera

La primera parada és a Òdena, a escassos quilòmetres d'Igualada. Hem d'anar a cercar el punt més elevat de la població per trobar allò que hem vingut a veure: el seu castell. O, siguem sincers, allò que en queda, perquè de la que va ser una gran fortificació en resta una part de muralla i una torre. Però val la pena acostar-se a aquest indret per tot el que seguidament us explicarem. La torre, majestuosa, orgullosa d'allò que va representar, és ben singular, amb una estructura exterior poligonal d'onze cares. Des d'aquí observem la conca d'Òdena i diversos castells que la circumden. No obstant, allò que més sorprèn són les restes del poble vell d'Òdena, que estava enturonat i estructurat al voltant del castell. Entre parets de pedra que mantenen les formes de les cambres i on fins i tot veiem alguns forns antics, el lloc corprèn i més quan arribem a la plaça on hi havia l'església, l'ajuntament i l'escola. A més a més, el passeig es va acompanyant d'imatges antigues que ens mostren com era l'indret quan hi havia vida i també hi ha posats els noms dels carrers i de les cases. El poble vell, habitat des de molt antic, va quedar abandonat al llarg del segle XX quan els veïns es van anar traslladant a la part baixa de la població, però es nega a desaparèixer.   

A Igualada, capital de l'Anoia, cercarem avui el seu passat medieval. Per no perdre-us detall el millor és que concerteu una visita guiada, que us portarà a conèixer el seu passat mil·lenari i saber com la població va créixer al voltant d'una cruïlla de camins. El nucli antic conserva el traçat característic d'aquells segles, i encara hi trobem portals de muralla i carrers molt estrets. La basílica de Santa Maria o el lloc de la mota defensiva que va originar la ciutat també formen part del recorregut.

Abans de dinar tenim temps de visitar el conjunt de La Tossa de Montbui. Està situat en un lloc privilegiat, a 626 metres sobre el nivell del mar i amb unes panoràmiques excepcionals als quatre vents. De fet, podem seguir un camí que ens porta a un mirador on us caldrà espai a la memòria del mòbil per encabir totes les fotografies que voldreu fer. I també voldreu retratar tant l'església, preromànica, consagrada per l'abat Oliva l'any 1032, com la torre de vigilància, rectangular i amb angles arrodonits. A dins d'aquesta hi ha una col·lecció d'eines del camp, mentre que l'església convida el recolliment i hi ha una talla dedicada a la Mare de Déu de Gràcia.

Allí mateix hi ha el restaurant La Tossa, on dinarem. Millor reservar prèviament taula! Els caps de setmana acostuma a estar molt ple. Disposen de menús... i de fantàstiques vistes!

És l'hora de baixa a la plaça Major de Santa Margarida de Montbui per endinsar-nos en un bé cultural d'interès nacional: el Palau dels Comtes de Plasencia. Té els seus orígens en el segle XII i és exemple de l'evolució de les classes nobiliàries de Catalunya, en aquest cas de l'ascens del llinatge Montbui. El palau va ser centre de poder polític i econòmic dels comtes de Plasencia i barons de Montbui.

Si us voleu allotjar a la comarca, us recomanem els apartaments de Can Alemany, a un parell de quilòmetres de la darrera visita proposada. Estan envoltats de natura, és un lloc ideal per relaxar-se, i les habitacions són àmplies, elegants i confortables.