Vallès Occidental, natura i patrimoni

Ens dirigim en primer lloc a la part més oriental del massís de Sant Llorenç. Formant part del terme municipal de Sant Llorenç Savall hi ha la Vall d’Horta, un magnífic espai natural on per exemple hi trobem el Marquet de les Roques, imponent edifici on va passar temporades el poeta, dramaturg, periodista, narrador i traductor Joan Oliver, o, si ho preferiu, Pere Quart. Masies i vinyes són bon exemple de la presència de l’home en aquestes terres ara i des de fa segles. La Vall la podeu descobrir xino-xano tot caminant, però també hi ha la possibilitat, prèvia reserva, de llogar uns segways i moure-us sobre dues rodes. Si no heu provat mai aquest aparell, no patiu: quatre explicacions són suficients per agafar-li el truc!

Anem tot seguit fins a una de les dues capitals de la comarca, Terrassa – l’altra és Sabadell –. La Masia Freixa és una de les seves construccions més emblemàtiques. Sorprèn per la blancor de les seves parets i columnes i pels seus arcs parabòlics. Un exemple – un més – que l'arquitectura modernista és fàcil de reconèixer per les seves constants, però que al mateix temps cada edifici pot ser ben singular. Lluís Muncunill, el més prolífic arquitecte modernista a la ciutat, en va signar l'execució, a partir de l'encàrrec que li va fer Josep Freixa, que va voler transformar la seva fàbrica en residència familiar. Avui l'edifici és municipal i hi trobem oficines, i en podem conèixer els racons i secrets a partir de les visites guiades que s'hi duen a terme.

No deixem encara la ciutat, perquè Terrassa conserva també edificis molt més antics que mereixen ser coneguts. Per exemple la Seu d'Ègara, una autèntica joia. Després d'anys de treballs de restauració, les tres esglésies que formen el conjunt (Sant Pere, Santa Maria i Sant Miquel) presenten un meravellós aspecte i ofereixen al públic tota una lliçó d'història arquitectònica, ja que hi ha elements del romànic, majoritàriament, però també de l'època visigoda – dels pocs vestigis que queden al nostre país d'aquesta etapa–, així com del Renaixement, del Barroc, i fins i tot de les darreries de l'Imperi Romà, sense oblidar dos destacables retaules gòtics.

Les darreres hores de l’escapada les passarem a Montcada i Reixac. Hi visitarem la Casa de les Aigües, una antiga central d’extracció i bombejament d’aigües i tot un exemple de modernisme industrial català. A més a més la visita la farem acompanyats de dos personatges que ens portaran fins a l’any 1879, quan es va inaugurar la central. Una visita teatralitzada que agradarà a grans i petits. Quan en sortiu, si encara teniu una estona, us recomanem fer una volta pel Parc de la Llacuna, a la mateixa població, un espai singular i d’un alt valor ambiental i paisatgístic.