Girona en bicicleta

57 quilòmetres, tres comarques, dotze pobles i tres rius. La ruta del Carrilet segueix el recorregut de l’antic tren de via estreta que unia la Garrotxa i el Gironès. Es tracta d’un traçat llarg però amb poc desnivell: comencem a Olot (440 metres) i acabem a Girona (70 metres) amb el punt més alt a El coll d’en Bas, a 555 metres sobre el nivell del bar. Tot i que està en molt bon estat,-nous ponts, baranes i senyalització-, és recomanable fer-lo a finals de la primavera o l’estiu. Sobretot per poder gaudir del paiseatge volcànic, el Parc de Pedra Tosca a Les Preses, el castell d’Hostoles i els nuclis urbans de pobles com Anglès o Sant Feliu de Pallerols. 

Es tracta d’una ruta similar a la d’Olot que, evidentment, també segueix el recorregut de l’antic tren de via estreta que anava cap a Sant Feliu de Guíxols. Una oportunitat de conèixer, des de la bicicleta, dues comarques: el Gironès i el Baix Empordà. Però anem pel més importants: la Ruta del Carrilet II consta de 39’7 quilòmetres i un pendent suau. De fet, assoleix el punt més alt a Cassà de la Selva i “només” està a 136 metres per damunt del nivell del mar. La peculiaritat d’aquest traçat és precisament la suavitat dels pendents i els revolts. Comencem a Girona, passem per la Selva,-on si fan bon dia podrem gaudir d’una al·lucinant panoràmica que abasta els Pirineus, el Montseny i la Serralada Transerversal-, i seguim per la vall del Ridaura fins arribar al mar, a Sant Feliu de Guíxols. Què més? Baixar de la bici, i una bona cabbussada abans de tornar a casa! 

És una de les rutes més conegudes però no podiem no posar-la. Gairebé 70 quilòmetres per una carretera de curves. Es tracta d’una ruta més o menys constants, amb petites pujades i alguna baixada fins que comença a complicar-se. El punt més alt, però, és a 449 metres per damunt del mar.

El recorregut comença a Girona, a prop de Sant Gregori. De moment tot bé. Continuem per Llorà i pugem per Sant Martí i posteriorment, Sant Esteve de Llémena on la cosa comença a complicar-se fins arribar a Les Encies. Un petit poblet, conegut antigament amb el nom de Les Ansies, situat a menys d’un quilòmetre del cim. No hi trobareu gairebé ningú, però hi ha una font ideal per omplir la cantimplora. A partir d’aquí tenim dues opcions: tornar per on hem vingut o apropar-nos fins a Les Planes i baixar (tranquils, que ja fa baixada) per Amer. On atravessarem els pobles de La Cellera de Ter, Anglès, Bescanó i finalment, Salt i Girona. Ja ho veieu, una ruta de dificultat més aviat moderada especial per gaudir del paisatge de la Vall del Llémena.

32’1 quilòmetres, poc desnivell (190 metres) i uns paisatges al·lucinants. Són les característiques d’aquesta ruta que comença a Girona, concretament a l’inici de la ruta del Carrilet fins a Sant Grau i, llavors, creuem el Ter abans de Bescanó vorejant la muntanya de Sant Grau, a Sant Gregori. Continuem per la Vall del Llémena i quan arribem a Sant Afra,-identificable gràcies al monestir-, pugem fins a Canet d’Adri. A partir d’aquí podem fer el que mana la tradició (anar a veure les gorgues de la Font de la Torre, d’origen volcànic) o aprofitar per menjar una bona carn a la brasa a Ca la Montse. Si us heu atipat massa, podeu tornar per Sant Gregori però nosaltres recomanem baixar per Sant Medir fins a Taialà. I llavors sí, cap a casa! 

Pensaveu que tot seria bufar i fer ampolles? Prepareu-vos, perquè aquí la cosa es complica. Distància: 17 quilòmetres. Desnivell de pujada: 685 metres. La ruta comença a Sant Miquel, però en comptes d’accedir-hi des de la vall de Sant Daniel ho fem des de Montjuïc. El de Sant Miquel, per cert, és un recorregut on és pràcticament obligatori treure el mòbil i inflar l’Instagram de fotos: des de les runes del castell, les vistes del territori gironí són espectaculars! Una vista de 360º des de l’Empordà fins als Pirineus! Però tornem a la nostra ruta: Els camins que trobareu tot just començar fan molta baixada, alguns són gairebé en vertical, però un cop superada aquesta primera pantalla, ja veureu les mines. Trobareu un cartell i tot. 

La mina del Nen Jesús està situada al Bac d’en Medinyà, a l’est de Sant Miquel i és una de les dues mines que, durant la Revolució Industrial, va proporcionar més ferro. El problema ve al sortir d’allà i arribar a Celrà: passat el carregador, continueu pujant per la dreta del torrant de les Deveses fins arribar a un creuament. Travesseu la riera de Mavalls, us endinseu per un corriol fins a la Font del Borni i, a partir d’aquí, ja trobareu el camí de Sant Miquel. I a partir d’aquí, la Vall de Sant Daniel i cap a casa! I ara us preguntareu: complicat? Doncs sí, perquè bona part del camí de tornada està ple d’esbarsers i és força difícil fer-lo en bicicleta.