La Girona secreta

Us imagineu fer una birra dalt d'una muntanya contemplant l'Empordà? No esteu somiant. El Santuari de la Mare de Déu del Mont, a més de ser la talaia de Catalunya, compta amb servei de restaurant i hostatgeria. Per si us les voleu donar de culturetes durant l'excursió: El santuari es va construr durant el segle XIV i està, com tots sabem,  al capdamunt d'una escarpada muntanya entre l'Alta Garroxa i l'Empordà. A més, el poeta Mossèn Jacint Verdaguer hi va passar l'estiu de 1884. S'ha de veure. I si és amb una cervesa ben fresca després d'una bona excursió, millor oi?

El torrents de la Caula i de Fontanilles conformen unes gorgues d'aigües caldes on, fins fa poc, els vilatans s'hi podien banyar pràcticament tot l'any. Unes gorgues, per cert, força espectaculars. Malauradament, a dia d'avui i per culpa d'un despreniment de roca, el bany encara està prohibit. Tot i així, paga la pena passejar per la zona i continuar la ruta per a l'ermita, els salts d'aigua o les cingles. O, fins i tot, (re)descobrir Les Escaules o sopar al restaurant a prop de les gorgues. Sí, com ho heu llegit. A mig camí de Boadella i Les Escaules i ben a prop de les gorgues, hi trobem un bar ideal per fer una birra ben fresca amb una banda sonora al·lucinant de fons: la fressa de 30 metres de cascada precipitant-se al sòl. Brutal. 

La terrassa del DoubleTree no només és un dels llocs ideals per contemplar la ciutat, també és l’única terrassa d’hotel oberta al públic gironí que disposa de piscina. Això sí, només us hi podeu banyar si us esteu allotjant al DoubleTree. Si no és el cas, no patiu perquè l’espectacular terrassa sí que està oberta al públic. I el pla és d’allò més idíl·lic: una bona copa, música en directe i unes vistes de Girona per caure d’esquena.

Dormir en una ermita? Com ho llegiu. No ens hem equivocat. Aquesta casa rural és, de fet, la casa que està damunt l'Església de Santa Llúcia. En una habitació, per exemple, trobareu un campanar romànic a dins, en una altra, el capçal del llit és l'antiga torre de defensa del segle XIII. Fa més de cinc anys, en Jordi i la seva família van decidir remodelar i transformar la casa en un allotjament rural on la tradició conviu amb l'avantguarda. La masia consta de cinc habitacions completes i una planta baixa amb sala d'estar, cuina-menjador i llar de foc. Una experiència al·lucinant. 

Us imagineu 5.000 metres quadrats de jardí al centre de Sant Feliu de Guíxols? Si us pregunteu com pot ser que no ho conegueu no us estranyeu, perquè aquest magnífic espai verd resta tancat fins aquesta primavera-estiu. L’espai compta amb una torre de guaita, una muralla del segle XI, una casa modernista i diversos espais de bosc enjardinats.  L’ajuntament ha recuperat recentment aquests antics terrenys que van pertànyer als monjos benedictins que vivien segles enrere al Monestir ganxó i l’objectiu és, un cop oberts, que esdevinguin un espai de passeig i contacte amb la natura. Però encara n’hi ha més, en aquests jardins s’hi celebraran exposicions com la del popular 'Guíxols Flors', concerts del Festival de la Porta Ferrada i possibles accions lligades amb el Museu Thyssen. Estigueu al lloro que el compte enrere per la obertura de portes ja està en marxa.

A Sant Antoni de Calonge hi trobem el Càmping Costa Brava, el més antic de l’Estat (d’entre els que segueixen oberts). Es tracta d’un establiment petit i familiar de 220 parcel·les que va obrir portes l’any 1953 i segueix en plena forma. No sabem si el secret de la seva llarga vida és el seu emplaçament, però sens dubte les platges, aigües cristal·lines i cales de somni de la Costa Brava hi han tingut molt a veure.

Sabeu allò que en el pot petit hi ha la bona confitura? Doncs aquesta frase feta es podria aplicar a la perfecció a la micro cerveseria Fondi de Fonteta (d’aquí el nom). El secret del seu èxit és l’aposta per transformar l’ordi en malta i que posen en valor el producte de la terra, ja que els ingredients de la Fondi surten directament dels camps que treballen al propi Mas la Caseta, on es fabrica el beuratge. Tenen tres tipus de cervesa: la original, que posa en valor la recepta germinal del projecte, la rossa, que és la més demanada arran del seu gust suau, fresc i afruitat, i la negra, pels autèntics amants de la cervesa.

El Barri Vell s’orienta cada dia més a esdevenir un punt d’atracció turística i com a molt podem aspirar a que tot plegat passi de la manera menys traumàtica possible; però els seus habitants resisteixen ara i sempre a l’invasor i subsisteixen malgrat la mancança de serveis públics com ara, per exemple, una biblioteca pública i blablabla. Oh, wait. El Barri Vell té una biblioteca pública, el que passa és que no la coneix ningú: es diu Biblioteca Eliezer E. Schalit i és dins del Museu dels Jueus. Compta amb una bonica sala d’estudi amb un potent wifi i vistes al pati de l’estrella i amb més de 9.000 documents que qualsevol pot endur-se en préstec. Sí, molts són llibres per estudiosos sobre el passat jueu de Girona però també hi ha receptaris de cuina, novel·les, contes per a nens, música, llibres sobre folklor i un interessant fons d’història sobre el paper de la dona el la cultura jueva. Tot plegat conforma possiblement el fons cultural de cultura judaica més important de Catalunya i des del Museu animen a tothom a fer-ne ús.

Entrar a la botiga de roba d’home que desplega, com vinyetes d’una llanterna màgica, uns aparadors meravellosos des de les Voltes de la Rambla fins al carrer Mercaders és un dels grans moments d’autenticitat que encara es poden viure en el dia a dia del Barri Vell de Girona. El primer que sobta és el silenci. La botiga, de sostres alts i aspecte aristocràtic, és un refugi a recés del món i les seves deplorables circumstàncies i res no ens destorbarà en la recerca del fulard perfecte. No podria ser més diferent dels llocs on estem acostumats a comprar avui en dia, però les diferències no han fet més que començar. A Can Pujadas, on hi despatxen dos germans Pujadas membres de la cinquena generació de la família fundadora, hi venen roba (una mica) cara. Roba bona. Roba que és tractada com un objecte de luxe, amb cura i tendresa, perquè duri i es desgasti amb gust i gràcia. Fixeu-vos en l’aspecte de rusc de la camiseria. Observeu la suau curvatura de l’escala i la barana neoclàssica, obra del decorador figuerenc Josep Cairó. Els relleus dels sostres. La neta llum de la gran làmpada geomètrica. La gustosa moqueta amb els grans provadors que conserven els cendrers d’altres temps. Les aigües i els colors de les fustes, el paviment impol·lut després de més de 150 anys de rebaixes. I després de visitar la última gran boutique de Girona, a veure qui s’atreveix a dir que no li agrada anar de compres.

Hi ha res més estimulant que una bona fragància? Pensem que no1 Si creieu en el poder de l’olfacte, busqueu-vos un forat a l’agenda per visitar el Parc de les Olors del Surolí a Palamós. Es tracta d’un espai natural carregat de màgia on la marialluïsa és l’ànima de la festa. De fet, tenen tot un camp plantat d’aquesta varietat al voltant del qual hi podeu trobar mil i una espècies d’herbes aromàtiques i medicinals per explorar el món de les olors més seductores. Es tracta d’un projecte basat en els principis de cuidar la biodiversitat, millorar el paisatge i promoure els bons hàbits entre les persones. Així que si us considereu gent bio i fet salut us obsessiona, aquest és el vostre lloc. Compte! El parc no obre fins l’estiu.

Pocs coneixen aquest racó meravellós de l ciutat. Uns jardins situats darrere els absis de Sant Pere de Galligants on hi trobarem un monument en record a Anna Frank, un brollador, un estanyol i dues làpides que amaguen una curiosa història: la de dos escrivants de la Cort Reial, Francesc Lagrifa i Jacint Gafarot, que es portaven com a gat i gos. I, paradoxalment, descansen junts per sempre