10 restaurants de Girona per menys de 10 euros

Tothom sap que en Joan, en Josep i en Jordi,-els arxiconeguts Germans Roca-, i l’equip del Celler de Can Roca van (pràcticament) cada dia a dinar al restaurant dels pares. I quan tastes el menjar ho entens. L’any 1967 Montserrat Fontané i Josep Roca van obrir Can Roca,-també conegut pels veïns com ‘El Bar del Chofer’- amb l’objectiu de ser el bar-restaurant del barri. No només ho han aconseguit: 50 anys més tard continuen sent un dels millors restaurants de menús de Girona. Cuina casolana, tradicional i de temporada. És difícil quedar-se amb un sol plat, però si enganxeu que aquell dia fan canelons o fideuà, no dubteu en quedar-vos-hi a dinar. Estan per llepar-se’n els dits! I tranquils, no caldrà que us hi deixi mig sou o un ronyó: el menú no passa dels 10 euros.   

A tocar de l’Onyar i de la via del tren, en un lloc força transitat per turistes, trobareu unes de les millors truites de Girona. En tenen una dotzena llarga de diferents ingredients que combinen amb dos tipus de base: patata amb ceba i esbergínia, carbassó i ceba. Can Sala és un bon lloc per sopar com un rei aquells dies que no ve de gust posar-se als fogons. D’estil casolà, fan xapates torrades amb pintxos, escalivada o embotits. Tenen també una bona llista de botifarres, com la de foie i poma o la d’espàrrecs de marge i alls tendres, servides amb guarnició i pa torrat. Pareu atenció també a la carta de ratafies! Tenen una desena de referències que podreu prendre en copa o en xarrup.

En només tres anys, la Roser i l'Albert han aixecat un negoci que estava a les últimes, a Pont Major, i ara dóna de menjar a gairebé un centenar de persones cada dia. El seu menú diari és variat, barrejant productes frescos amb d'altres que la mateixa Roser, a càrrec dels fogons, ha precuinat. El menú acostuma a estar composat d'una amanida verda d'entrada, quatre primers plats a triar, quatre segons plats també a triar i postres. Tot per 10 euros, de dilluns a divendres. Si a més voleu esmorzars de forquilla, els seus comencen a tenir una certa fama: galtes de porc, xurrasco, pota i tripa... El secret de l'èxit, segons la Roser, és el bon ambient el el tàndem que fan ella i l'Albert, que té cura del menjador.  

A la Regolta tant hi podeu fer un bon esmorzar com un bon sopar amb amics. Els entrepans són una delícia. Us recomanem els de xapata, elaborada per la fleca Sant Daniel especialment per a ells, que serveixen torrada amb qualsevol embotit a dins. El mite diu que quan en un restaurant hi pengen els pernils, l’entrepà amb aquest ingredient no falla i en aquest cas és ben cert. A la carta tenen una bona selecció de tapes, ideals per compartir amb grup, com els ous remenats amb pernil ibèric, les croquetes i assortiments de formatges i embotits. També carns i peixos a la brasa.

En Celso i la Pilar són el duet perfecte per a un bon tiberi gallec. A l’Aliança no us acabareu les tapes que hi fan: orella, lacón, pop a feira (“a feira” i no “a la gallega”, és el que, segons en Celso, demostra que aquest bar és gallec de veritat), pebrots del Padró… Feu-ho baixar tot amb el vi blanc de la casa, ben fresquet o una bona canyeta. Són famosos pel seu caldo i per l’orella de porc, toveta, cartigilosa i picant! Als migdies, tenen un menú de 10€ de tavernes de debò!

Cansats del fast food greixós i calòric? De somiar que aneu a la feina o a classe amb un suc verd a la mà? La resposta a les vostres pregàries es diu Nibble i està situat enmig de la Rambla de Girona. Un (acollidor) local de take away especialitzat en 'slow fast food’ i sucs verds ‘cold pressed’ on tot està cuidat fins a l’últim detall: hamburgueses de carn de Girona i pa cuit en forn de llenya, pasta, ‘fish and chips’ i altres snacks universals per picar i el producte estrella: els nibs. Una barqueta feta de galeta salada, un llit d’enciams o verdures i, finalment, la proteïna: steak tartar, magret d’ànec, tàrtar de salmó o de tonyina… Una autèntica delícia inventada pel seu cuiner, en Javi Benítez. Més detalls que us faran córrer cap al centre de Girona: L’aigua, que vosaltres mateixos us podreu posar en una ampolla, no ha estat embotellada ni emmagatzemada durant dies i, evidentment, tot (des dels sucs fins al menjar) es fa cada dia. Si hi aneu, no podeu marxar sense tastar un (o dos, o tres) dels sucs verds, el nib de salmó, i, sobretot, l’hamburguesa de tonyina oriental amb pa negre. Una autèntica delícia.  

La Cati i la Lídia  tenen la solució a aquells dies que necessiteu menjar d’una revolada perquè la feina us hi obliga. Aquestes bessones rialleres preparen plats del dia i combinats amb cara i ulls per un preu ben assequible. Qui pot dir que no a uns espaguetis amb xampinyons, sépia al forn i beguda per menys de 8 euros? Si en teniu ocasió, tasteu la truita de patates. No pot ser més esponjosa! Sovint l’oferten amb una canya i trossets de pa amb tomata. Per esmorzar, el típic mini (tingueu present que els dijous és de truita) i cafè, infusions naturals o vi. Gairebé que no surt a compte quedar-se a casa!  

En Vidal fa 15 anys que es va traslladar sota la porxada de la plaça Miquel de Palol, perquè el seu anterior restaurant s'havia quedat petit per encabir tota la parròquia que havia anat fidelitzant al llarg de 16 anys. Diu que en el ja no tan nou però sí molt acollidor restaurant fan cuina casolana, de mercat, amb un menú que assegura amb orgull que mai es repeteix: “Canviem sobre la marxa en funció del producte que tenim, mai repetim menús d'una setmana per l'altra”. La tria és entre quatre primers, tres segons i postres casolans, a més de beguda. Tot, per 10 euros. Immillorable. El bonus track, que us recomanem que no us perdeu de cap de les maneres, és la tapa de pop a la gallega. En Vidal és d'allà, o sigui que ja podeu comptar com deu estar la beneïda tapa.

És entrar a La Terra i que us agafin ganes de treure la ‘Moleskine’ i començar a acolorir esbossos, escriure versos, o encaminar uns acords d’aquella cançó que esteu component… Les històries afloren a bars com aquest del carrer de Ballesteries, una terra plena de creativitat i encant. Asseieu-vos sobre els coixins, a l’ampit de la finestra, i observeu les cases de l’Onyar: a veure si no us encalça la malenconia humida de la Girona monumental! I si no teniu el dia, agafeu-vos-ho amb calma, preneu-vos el vostre temps amb un te, un suc natural (consulteu el del dia, sempre us poden sorprendre amb noves combinacions), una cervesa artesana o una hamburguesa casolana. Només per trepitjar el mosaic i fer una ullada a la decoració, ja val la pena passar-hi una estona!