12 restaurants amb vistes espectaculars a la Costa Brava

A la Fonda Xesc treballen amb l’estacionalitat dels productes per elaborar plats de cuina catalana. En Francesc, el xef, va començar a aprendre de cuina amb la seva mare a la fonda. Alguns dels plats que ja feien en aquella època encara es mantenen més de 25 anys després, com l’imprescindible conill amb escamarlans. El mar i muntanya és, precisament, una de les seves especialitats. Fan també uns peus de porc amb sobrassada i espardenyes o uns pèsols i espàrrecs de marge amb el peix del dia i suc de rostit. Les premisses a l’hora d’elaborar la seva cuina són tres: poca cocció, feta al moment i plats poc carregats. Una fórmula, premiada des de 2009 amb una estrella Michelin, que apliquen també a altres creacions com ara l’arròs amb espinacs i tòfona, les carxofes amb cansalada, coriandre i alls tendres o, de postres, la xocolata negra amb regalèssia i eucaliptus (típic de la zona).

Una gastro-cocteleria chill-out amb les vistes més privilegiades de Begur. Així és El Jardí de Can Marc, una masia amb més de 300 anys d'història. Va passar de ser un convent a una notaria i d'aquí a una granja, un restaurant, una galeria d'art, una discoteca i, finalment, una gastro-cocteleria. Què hi podem trobar? Tapes (des d'unes braves o sonsos a l'andalusa a un tataki de tonyina o un steak tartar), cocktails (tant clàssics com d'autor), vins, ginebres i licors. A més, tenen opcions per a celíacs. Un petit paradís per desconnectar i passar una nit màgica a la Costa Brava.

Sopar contemplant el Cap de Creus ho supera tot. Fa 25 anys que un biòleg britànic es va enamorar d’aquesta antiga caserna de Guàrdia Civil i hi va fer un restaurant amb unes quantes habitacions per llogar que amb el pas dels anys ha adquirit categoria de mite, sobretot per les festes de Cap d’Any i perquè s’hi pot anar a ple hivern a barallar-s’hi amb la tramuntana a pit descobert. Raons per anar-hi? Només per anar-hi a seure i mirar l’infinit val la pena agafar-se festa un dimarts de febrer. Abrigueu-vos, això sí.

Passatges és el nom del memorial que l’escultor Dani Karavan va plantar a Portbou com a homenatge a Walter Benjamin. Segons el xef, Sergi Gubert, el monument també pot servir per reflectir la cuina del restaurant: s’hi baixes les escales veuràs el mar i si les puges, el cel. Traslladat a l’espai allargat del local, des del menjador es veu el mar per recordar l’essència de la cuina marinera però, al fons, a la cuina, hi ha un laboratori on regna la imaginació i la voluntat de crear coses noves. Es tracta, doncs, d’una cuina de risc, també a nivell empresarial si es té en compte que Portbou queda apartat i el turista de pas normalment és francès i busca menjar la tradicional paella, sense artificis. El Passatges també serveix paelles, fideuà i arrossos, però no vol renunciar al seu laboratori d’autor. La carta és petita perquè, principalment, es treballa amb un menú de temporada que canvia segons l’estació de l’any. El menú diari canvia cada setmana i és molt assequible. A en Sergi li agrada treballar amb productes de km0 però, alhora, fer petits homenatges als diferents tipus de cuina internacional. De fet, el leitmotiv és buscar una combinació d’ingredients i sabors amb els que, si bé a priori sembla que no encaixin, es pugui aconseguir un bon maridatge i un petit efecte sorpresa en cada plat. Així, el melós de vedella es cou a baixa temperatura, amb herbes de la zona, salsa lleugera de curry i una espuma de cacauet, aproximant-se als sabors africans. El bacallà es fa gratin

No baixeu de Sant Sebastià sense viure l’experiència gastronòmica del Far Nomo.  Si bé us pot sobtar trobar un restaurant japonès en un lloc tan mediterrani, l’excel·lència d’aquest establiment ha creat adeptes d’arreu del món i ha fet d’aquesta jugada arriscada una aposta guanyadora. El local és elegant i acollidor, i podeu espiar els cuiners a través d’un vidre que us ensenya l’activitat de la cuina per començar a salivar. Els productes són frescos i de proximitat i els plats estan a l’alçada de la seva situació privilegiada. Disposen d’entrants japonesos, una amplia carta de tàrtars i tatakis, sushi, arrossos i brasa. Una recomanació que arrasa? El tàrtar de tonyina o el de gamba de Palamós. Si hi aneu a l’estiu, feu-vos el regal de reservar taula a la terrassa per gaudir de les increïbles vistes del restaurant.

Amb la fi d’el Bulli a la cala Montjoi, els Brancs assegura la presència d’almenys una estrella Michelin a Roses. El restaurant va tenir un punt d’inflexió el 2012 quan, per sorpresa i emoció dels mateixos directors i equip de cuina, va aconseguir la primera gran condecoració dins del món de la gastronomia. Als fogons hi trobem el xef granadí Javier Cabrera, format amb grans cuiners com ara Ferran Adrià i Joan Roca, i també al restaurant Arzumendi. La seva és una cuina catalana d’autor, creativa, que es basa en els productes més propers de la zona i reconverteix els plats més coneguts buscant l’excel·lència en cada detall aplicant les tècniques més actuals. Podreu escollir entre un menú 'Experiències' complet o un menú degustació més econòmic que va variant contínuament. Plats com l’arròs melós amb gambes de Roses, el garrí confitat, els raviolis d'alfàbrega i verdures o la botifarra de llamàntol amb mongetes del ganxet, poden emocionar els paladars més capritxosos. Si no fa fred, la millor decisió és intentar agafar taula a la terrassa. El restaurant agafa el nom dels esculls ancorats just al seu davant, sota un petit penya-segat que mor a la platja del Bonifaci. Un entorn idíl·lic dins la Badia de Roses.

Qui diu que un xiringuito no pot tenir glamour? A Cala Bona, a uns 2 quilòmetres de Tossa de Mar, s’hi amaga un dels racons amb més encant de la Costa Brava. En un entrant de gairebé 100 metres dins del mar, amb unes aigües cristal·lines i un entorn natural amb aires caribenys, s’hi troba el Xiringuito Cala Bona. L’establiment està camuflat a la naturalesa tal i com si formés part del paisatge. Amb la mirada posada cap al mar, es serveixen tapes, amanides i paelles fetes amb llenya. Prohibit marxar sense tastar la sangria, els mojitos o els magnífics gintònics que serveixen. Ideal per venir-hi amb amics o muntar-se una escapada romàntica en un entorn que molts qualifiquen de màgic. Si us hem convençut no us despisteu perquè és un local que només obre durant la temporada d’estiu. 

El nom del restaurant és El Balcó de Calella, us cal més informació per imaginar el que pot oferir? Exactament, aquest restaurant és sens dubte el qui compta amb les vistes més espectaculars del paisatge de Calella de Palafrugell que tant va inspirar grans literats com Josep Pla. Pertanyent a l’Hotel Sant Roc, el restaurant El Balcó de Calella ofereix cuina de mercat i d’autor regada amb la visió de les mítiques voltes, la platja del port Bo o les instantànies més “instagramejables” de la Costa Brava. És típic degustar-hi un bon arròs o una fideuada, tot i que el peix, els tàrtars o la vedella són també grans eleccions. També podeu aprofitar per anar-hi entre setmana a fer un menú amb un preu més que correcte i gaudir del lloc sense tanta gent. Demaneu una taula al costat del mar i estareu literalment penjats en un balcó a la Costa Brava.

No hi ha millors vistes de la platja de Canyet que les que t’ofereix el Restaurant Rosamar, situat a la urbanització de Santa Cristina d’Aro que li dóna nom. Aquest establiment és un petit oasi enmig de la tumultuosa carretera de corbes que uneix Sant Feliu de Guíxols amb Tossa de Mar, tot i que si vols gaudir d’una experiència 100% Costa Brava i arribar-hi per mar, disposen de boies on amarrar la barca just a sota del restaurant. El restaurant és una antiga masia restaurada que ofereix una cuina mediterrània amb productes locals i una extensa carta per tots els gustos, tot i que per ser sincers, allà toca demanar-hi arròs. Els cambrers volen d’un costat a l’altre repartint paelles entre les taules, i que és que ja se sap que a l’estiu, l’arròs i el mar han fet sempre un  bon matrimoni.

Com en molts altres casos de restaurants familiars, el Roser 2 és un bon exemple de com la il·lusió i la formació acadèmica d’una segona o tercera generació converteix un restaurant de cuina marinera tradicional en alguna cosa més de valor afegit a través dels camins de la creativitat i la sofisticació, sense abandonar mai la base i la devoció cap a la matèria primera de qualitat i de proximitat. El restaurant, emblema de l’oferta gastronòmica de l’Escala i ubicat arran de costa amb privilegiades vistes de la Badia de Roses des de les taules, està dirigit de manera bicèfala pels germans Jordi i Rafael Sabadí des del 2005. El primer és l’amo i senyor dels fogons, on hi cou una cuina marinera i empordanesa, sensible a cada estació de l’any, però també posada al dia amb tocs moderns i d’autor. En tots els plats és primordial el bon producte, i especialment en el cas del peix i el marisc que, sempre que es pot, prové de les barques dels pescadors de l’Escala o Roses. El segon germà és el cap de sala i, sobretot, el somelier del restaurant. En Rafael pot presumir d’una extensa i premiada carta de vins amb més de 600 referències, que són un resum de les millors zones vinícoles del món, sempre amb especial protagonisme dels vins de la DO Empordà.

Des de la privilegiada vista de l’antic Club Nàutic de Sant Feliu de Guíxols, Sa Marinada pren el bo i millor del mar i ho transforma a la cuina. Els peixos varien segons la temporada perquè busquen l’època més òptima de cada espècie per oferir el millor producte als comensals. Peix salvatge i marisc del Mediterrani, com el llobarro a la sal, la caldereta de mariscos i escamarlans o el suquet de pescadors. A un restaurant a la vora del mar no hi podien faltar els arrossos. Llanceu-vos de cap al de nècora gallega o al caldós de llobregant. Un altre plat amb èxit és la tripa de bacallà amb petits escamarlans de Palamós. Si sou dels privilegiats que teniu barca, tenen servei de càtering per als vaixells. I si no, també us ho poden portar a casa.

A la Talla s’hi va, principalment, per dos motius: El primer és la teca. Tapes de cuina de mercat amb un punt d’originalitat en el contrast de sabors. El segon són les vistes (de les millors de la zona) a la badia de Cadaqués. La Talla va néixer com a bar cultural de la mà de l’actor i músic Bruno Oro, però a causa de les denúncies d’alguns veïns per soroll va passar a ser un restaurant. Això sí: està triomfant. I amb raó. És difícil quedar-se només amb un plat, però l’steak tartar gairebé us canviarà la vida. I tampoc podreu oblidar el gazpacho de Bloody Mary.