23 restaurants romàntics de Girona per Sant Jordi

Cuina tradicional catalana, amb productes frescos i de temporada. És la filosofia del restaurant de l’Hotel Aiguablava. Tot, evidentment, completat amb l’espectacular carta de vins amb D.O de l’Empordà. Si hi aneu, no oblideu el mòbil: no podreu deixar de fer fotos. 

Una gastro-cocteleria chill-out amb les vistes més privilegiades de Begur. Així és El Jardí de Can Marc, una masia amb més de 300 anys d'història. Va passar de ser un convent a una notaria i d'aquí a una granja, un restaurant, una galeria d'art, una discoteca i, finalment, una gastro-cocteleria. Què hi podem trobar? Tapes (des d'unes braves o sonsos a l'andalusa a un tataki de tonyina o un steak tartar), cocktails (tant clàssics com d'autor), vins, ginebres i licors. A més, tenen opcions per a celíacs. Un petit paradís per desconnectar i passar una nit màgica a la Costa Brava.

El Borinot és un dels 17 restaurants que té un poble tan petit com Peratallada, on a l’hivern només hi dormen una setantena de persones. Això equival a unes quatre persones per restaurant! La culpa la té l’arquitectura medieval ben conservada del nucli antic i el seu encant en general, que han fet de Peratallada una peça de museu única que atrau centenars de curiosos els caps de setmana i a l’estiu, sobretot. El restaurant va obrir els anys vuitanta servint cuina catalana molt bàsica just quan aquest petit boom turístic encara estava a les basseroles. Hi té poc a veure el Borinot actual, només que conserva l’esperit de cuina catalana de base i que està situat a la mateixa bucòlica casa datada del 1594. Ara és un restaurant més sofisticat i romàntic però, a la vegada, en un tres i no res es pot transformar en el bar del poble quan es reuneixen els veïns o juga el Barça.  Sense aplicar cap tècnica d’avantguarda, la cuina del restaurant sap treure idees originals a base de sofregits i picades davant del repte d’apostar per un menú de dia i un altre de nit que canvien cada dia de l’any. L’equació passa pel predomini de salses casolanes per lligar els plats (de mostassa, de mel i farigola, de iogurt, de regalèssia,...) i per fer servir moltes herbes. Aquest últim punt no és casual, i és que aquesta és una zona on s’acostuma a anar a bosc a buscar herbes per cuinar. Prova d’això, cada primavera té lloc al poble la Fira de les Herbes. Un altre tret distintiu del Borinot és que s’a

Us agrada el sushi? Que no us donin maki per llebre! El millor sushiman (bé, un dels millors) del món el tenim a casa nostra. Concretament a Cadaqués. Es diu Federico Filipetti,-tot i que tothom el coneix com a Fede-, i és un xef argentí format, entre altres llocs, al Bulli i al Celler de Can Roca. Filipetti és, també, un dels valors puixants del panorama gastronòmic gironí. No us ho creieu? Aneu al Haiku, aquest petit i pintoresc restaurant de Cadaqués cada dia més popular. Tot i que opta per una cuina tradicional japonesa, en Fede, aporta als plats el seu toc personal, gairebé mediterrani, convertint el sashimi, nigiri, maqui o tempures en experiències memorables. Per cert: Els vegetals, plantes, flors, herbes que utilitza les conrea ell mateix al seu hort. Si hi aneu, no us perdeu el carpaccio de vedella Kobe: per llepar-se’n els dits.