Els restaurants més romàntics de Girona

Hi ha molts motius per apropar-se als Jardins de la Mercè: el menjar (bo i amb presentacions de disseny), fer unes bones copes a l’espectacular jardí que li dóna reputació, gaudir d'una proposta cultural... Els Jardins de la Mercè és molt més que un restaurant. És un espai gastronòmic i cultural on podreu veure concerts en directe, recitals de poesia, exposicions artístiques i fins i tot 'mercadillus' secrets. 

En un raconet amagadet del Barri Vell gironí, a tocar de l’ajuntament, el Cúrcuma prepara platets creatius per als que cerquen compartir un sopar en la intimitat i la més absoluta tranquil·litat. Aconsellen triar-ne 7 o 8 entre dues persones i acompanyar-ho d’un bon vi de la carta, amb més de 50 referències, principalment de la DO Empordà, però també d’altres zones vinícoles. El bacallà Antònia Font posa el punt de ritme a la calma del Cúrcuma. Amb aquest nom, queda clar que porta sobrassada, no? El couen a baixa temperatura amb ceba caramelitzada i hi posen un punt de mel. Sorprenent el caneló de ceps amb mantega d’herbes i els dumplings de confit d’ànec i poma o d’espinacs amb formatge blau. Afegiu-hi dos clàssics imprescindibles: les braves amb salsa casolana i les croquetes XL de rostit i cúrcuma. Els migdies laborables tenen un menú senzill però molt elaborat amb productes de temporada i de proximitat.

Qui no ha estat a Le Bistrot? És un dels clàssics gironins que s’ha sabut mantenir ferm amb el pas dels anys i des que van obrir, a principis de la democràcia. El local, situat a les escales que pugen cap al campus del Barri Vell de la Universitat de Girona, respira un aire afrancesat com el de les autèntiques brasseries parisenques. Van ser un dels primers d’introduir les crêps a la ciutat. En fan de tot tipus, algunes amb accent més català, com la de brandada de bacallà. Les pizzes de pagès són l’altre reclam de la casa. Les couen sobre una llesca de pa de pagès, torrada per sota i gratinada per sobre, i les condimenten amb combinacions originals com ara formatge de cabra i gírgoles, pollastre amb peres o, més contundent, llom amb salsa de bolets. Al migdia fan menú d’estil molt casolà. Podreu endrapar unes galtes o uns peus de porc i estofats de la cuina més nostrada. El dijous no hi falla l’arròs negre.

Art i gastronomia van agafats de la mà a la Penyora. És el projecte d’en Lluís Llamas, que des de fa molts anys munta exposicions al seu restaurant-sala d’art. “Som bohemis”, diu. Sí, són bohemis i atrauen bohemis. La Penyora és un local molt freqüentat per artistes. Les parets, plenes de muntatges i quadres, ho demostren. Als fogons, cuina de mercat –en Lluís surt a comprar cada dia–, de base catalana però amb influències franceses i del sud-est asiàtic. Tant podeu menjar-hi un tataki de tonyina amb algues macerades com una tripa amb cigrons ben nostrada. Carxofa escalivada farcida de verdures amb fetge gras, orada al fum de romaní, cruixent de peus de porc gratinat, etc. Una cuina de marca personal que també es nota en el menú diari que fan els migdies.

Que els tovallons de paper no us enganyin. L’entorn bohemi i alternatiu d’El pati de la veïna el converteix en el local perfecte per degustar un bon sopar sense aglomeracions ni presses. Aquí hi trobareu una de les truites de patates més bones de la ciutat que podeu acompanyar amb tapes de pernil ibèric, formatge i pa amb tomata o bé amb unes magnífiques croquetes de calamars. La seva oferta de tapes no és excessivament llarga, però totes estan elaborades amb productes locals i els preus són accessibles per a totes les butxaques.

Una bona referència de cuina asiàtica a Girona. Quan va obrir les portes, a Girona hi havia poca oferta de restaurants d’aquest tipus. Aquesta és la història d’un cuiner d’origen mexicà i la seva dona, xinesa, que van decidir crear un restaurant de cuina oriental amb barra de sushi. El cuiner va tenir l’oportunitat de treballar en establiments de Tòquio durant 4 anys, on va aprendre a elaborar el millor sushi. A més del Japó, l’Umai fa un recorregut pel sud-est asiàtic, passant per l’Índia, Malàisia, Corea i Xina. Així, a la carta hi cap el sushi però també altres elaboracions menys conegudes com el yukhoe, tàrtar de vedella a l’estil coreà. Just al costat, connectats per la terrassa, hi tenen l’Izakaya, on ofereixen cuina més informal, com ara el robatayaki, cocció típica asiàtica a base de caliu de carbó. El menú del dia, molt bé de preu, permet escollir entre diverses opcions del seu ventall de cuina. També fan menús degustació.

Benvinguts al paradís del formatge i dels vins! A la Simfonia, s’hi pot comprar formatge (i vi) però menjar-ne és tota una sorpresa perquè, hi aneu quan hi aneu, mai no se sap quins trobareu. De la norantena de referències amb què treballen, serveixen cada dia només els que estan realment en el seu punt ideal de maduració. Per tant, els que pugueu degustar avui, potser no els trobareu demà. Però no només de formatge viuen en aquest local. Tenen una carta basada en el bon producte on podeu trobar llom de salmó, anxovetes, foie, pernil, etc. però també receptes de cuina de mercat com unes verdures al forn o una crema de carbassó. Agafeu algun d’aquests platets i deixeu lloc per acabar amb la taula de formatges que, si ho desitgeu, us poden personalitzar. Pel que fa als vins, deixeu-vos assessorar a l’hora d’escollir-los. En tenen 350 de diferents i d’aquests, 33 els podeu prendre en copes que van dels 2€ als 45€. La Simfonia és el lloc per fer-vos un bon homenatge a mida si sou amants d’aquestes delicadeses!