On menjar bé per menys de 10 euros a Girona?

En Celso i la Pilar són el duet perfecte per a un bon tiberi gallec. A l’Aliança no us acabareu les tapes que hi fan: orella, lacón, pop a feira (“a feira” i no “a la gallega”, és el que, segons en Celso, demostra que aquest bar és gallec de veritat), pebrots del Padró… Feu-ho baixar tot amb el vi blanc de la casa, ben fresquet o una bona canyeta. Són famosos pel seu caldo i per l’orella de porc, toveta, cartigilosa i picant! Als migdies, tenen un menú de 10€ de tavernes de debò!

En Vidal fa 15 anys que es va traslladar sota la porxada de la plaça Miquel de Palol, perquè el seu anterior restaurant s'havia quedat petit per encabir tota la parròquia que havia anat fidelitzant al llarg de 16 anys. Diu que en el ja no tan nou però sí molt acollidor restaurant fan cuina casolana, de mercat, amb un menú que assegura amb orgull que mai es repeteix: “Canviem sobre la marxa en funció del producte que tenim, mai repetim menús d'una setmana per l'altra”. La tria és entre quatre primers, tres segons i postres casolans, a més de beguda. Tot, per 10 euros. Immillorable. El bonus track, que us recomanem que no us perdeu de cap de les maneres, és la tapa de pop a la gallega. En Vidal és d'allà, o sigui que ja podeu comptar com deu estar la beneïda tapa.

En només tres anys, la Roser i l'Albert han aixecat un negoci que estava a les últimes, a Pont Major, i ara dóna de menjar a gairebé un centenar de persones cada dia. El seu menú diari és variat, barrejant productes frescos amb d'altres que la mateixa Roser, a càrrec dels fogons, ha precuinat. El menú acostuma a estar composat d'una amanida verda d'entrada, quatre primers plats a triar, quatre segons plats també a triar i postres. Tot per 10 euros, de dilluns a divendres. Si a més voleu esmorzars de forquilla, els seus comencen a tenir una certa fama: galtes de porc, xurrasco, pota i tripa... El secret de l'èxit, segons la Roser, és el bon ambient el el tàndem que fan ella i l'Albert, que té cura del menjador.  

Tothom sap que en Joan, en Josep i en Jordi,-els arxiconeguts Germans Roca-, i l’equip del Celler de Can Roca van (pràcticament) cada dia a dinar al restaurant dels pares. I quan tastes el menjar ho entens. L’any 1967 Montserrat Fontané i Josep Roca van obrir Can Roca,-també conegut pels veïns com ‘El Bar del Chofer’- amb l’objectiu de ser el bar-restaurant del barri. No només ho han aconseguit: 50 anys més tard continuen sent un dels millors restaurants de menús de Girona. Cuina casolana, tradicional i de temporada. És difícil quedar-se amb un sol plat, però si enganxeu que aquell dia fan canelons o fideuà, no dubteu en quedar-vos-hi a dinar. Estan per llepar-se’n els dits! I tranquils, no caldrà que us hi deixi mig sou o un ronyó: el menú no passa dels 10 euros.   

Ja fa 2 anys que la Carla i en Michel van obrir aquest petit local al carrer Ferran Agulló, en què treballen sobretot amb la carn a la brasa i les verdures, i ja s'han fet una clientela molt fidel. Cada dia ofereixen un completíssim menú composat per 5 primers plats i 5 segons plats a triar. A més, el menú inclou beguda, i postre o cafè per uns mòdics 10 euros. El local destaca per la senzillesa i el bon gust pel que fa a l'interiorisme, traient petroli d'un espai que en mans d'altri seria molt poc agraciat. Fan esmorzars i, si és per encàrrec, també fan sopars de grup.  

A l’hora dels esmorzars La Gallega treu fum! I si és dia de mercat a Salt, no gaire lluny del bar, encara més! Els entrepans, freds o calents, són la nineta dels ulls i la clientela n’és conscient. Si voleu posar la cirereta a l’àpat, afegiu-hi un suc de fruita acabat de fer, en tenen una llista llarga! Ara bé, si us va el tiberi fort de bon dematí, opteu per un pop a la gallega, un dels hits de la carta, no us en penedireu! El punt fort és que hi podeu endrapar a qualsevol hora, ja sigui un entrepà, un plat combinat o un menú de migdia. I el que ens acaba de robar el cor del tot és que amb la canya hi vénen unes olives o alguna altra cosa per picar!

És d’aquells llocs que s’hi ha d’anar expressament si no vius a Germans Sàbat de Girona perquè el bar La Capi no es troba en cap dels carrers principals del barri, amb trànsit de cotxes, sinó amagat en un petit carrer enmig de pisos. Ens hi vam sentir atrets per un entrepà de mida considerable, batejat amb el nom de la "suela” (la sola): uns 55 x 15 centímetres de xapata, sucada amb tomata i normalment servida amb abundància de llom o bacó a la planxa, formatge i ous de guatlla, com a cirereta del pastís. Val la pena anar-hi només per veure aquest espectacle visual i el millor és ser una bona colla si no goses haver de demanar paper de plata per emportar-te’l quan te’n adonis que no te’l pots acabar. Pots tenir esmorzar per una setmana sencera. A part d’això, el bar és conegut al barri com a lloc de referència per fer sopars de grup a base de carn a la brasa, feta a la llar de foc del menjador.

La Cati i la Lídia  tenen la solució a aquells dies que necessiteu menjar d’una revolada perquè la feina us hi obliga. Aquestes bessones rialleres preparen plats del dia i combinats amb cara i ulls per un preu ben assequible. Qui pot dir que no a uns espaguetis amb xampinyons, sépia al forn i beguda per menys de 8 euros? Si en teniu ocasió, tasteu la truita de patates. No pot ser més esponjosa! Sovint l’oferten amb una canya i trossets de pa amb tomata. Per esmorzar, el típic mini (tingueu present que els dijous és de truita) i cafè, infusions naturals o vi. Gairebé que no surt a compte quedar-se a casa!