S’apropa la data en què Barcelona mudarà la pell a nivell comercial, mentre s’enllesteixen les mesures que determinaran les botigues que poden atenir-se al pla específic de protecció i suport als establiments emblemàtics de la ciutat. No ens resignem a observar els interiors, congelats en el temps, d’espais que tenien solera i que ja no hi són; podem fer la ruta seguint les plaques dels establiments centenaris o una marató per arribar a lloc abans que els negocis afectats pel venciment de la Llei d’Arrendaments Urbans abaixin la persiana. Alguns tanquen perquè el negoci deixa de ser viable amb l’augment del lloguer o perquè el propietari es jubila, i d'altres opten per canviar de local o, senzillament, xapen. Aquí un petit homenatge als llocs que ens diran adéu al 2015.
Des que, a l’octubre, van anunciar que el Tirsa tancaria pels volts de Nadal, Manel Tirvió no ha deixat d’atendre grups de clients habituals i curiosos que s’apropen a fer l’última a la cocteleria de l’Hospitalet. La seva recepta de gintònic –la fórmula d’una unça de ginebra i tres de tònica que va ser mereixedores del Premi Time Out 2011– acompanya una conversa que vessa realisme. “Als 60 vam començar com a bar normal, als 80 ens vam convertir en còctel-bar, obrint només de nit, i així hem funcionat durant 30 anys”, sintetitza.
La revisió del contracte de lloguer implicava un augment de preu que no podien assumir; a això se li ha sumat la crisi econòmica, enemiga d’establiments que no són 'low cost', i el canvi demogràfic al barri de la Torrassa. Tirvió aprofitarà l’avinentesa per jubilar-se, com també farà el propietari d’El Indio (Carme, 24). Què passarà amb els quadres de Martini, amb la coctelera amb forma de trofeu, que data del temps de la llei seca, i les ampolles que coronen la barra del Tirsa? Tirvió diu que part dels objectes aniran a parar a l’Escola d’Hosteleria de l’Hospitalet; el mam se’l beuran tot, però sense fer festa.
El tancament de Musical Emporium és imminent (La Rambla, 29), mentre que el comiat de Kowasa (Mallorca, 235) serà més progressiu. A l’estiu van posar fi als divuit anys de trajectòria de la galeria, i al llarg del primer trimestre de 2015 tancaran la llibreria, un referent per a professionals i amants de la fotografia. Hubert de Wangen, el propietari, analitza els motius:“la galeria perdia diners, i l’ofici de galerista ha canviat, com el de llibreter; el negoci de la llibreria tampoc és viable perquè no podem competir amb Amazon”. De Wangen busca institucions del país o estrangeres que vulguin fer-se amb el seu fons, “una base prou sòlida per iniciar una biblioteca de fotografia”, diu. Per a ulls amateurs, sense pretensions elevades, Willy Rojas, l’encarregat, recomana deixar-se perdre per la botiga i fullejar molt, sobretot els projectes delicats d’Éditions du Lic.
Altres prefereixen no donar gaire veus sobre el rumb del negoci, malgrat tenir coll avall que la situació obliga a un canvi d’emplaçament, com han fet les llibreries Documenta i Casa Piera (Pintor Fortuny, 21). També és el cas del Colmado Quilez. Faustino Muñoz, l’encarregat, glossa els dinou aparadors de la botiga de queviures, la llarga llista de productes que distribueixen amb l’etiqueta Quilez (“la firma no desapareixerà”, aclareix), i la tradició de les adrogueries i els comerços més antics i autèntics que, per a ell, requereixen una protecció especial per part del consistori. “Quilez és Quilez perquè està aquí, per les prestatgeries de fusta dels anys 40, pels guardapols dels treballadors”.
Per la botiga no deixa de passar gent: un client s’emporta una vintena d’ampolles de vi, una parella d’avis demanen pel kirsh, i dos turistes entren, miren i se’n van sense comprar. “He voltat, però enlloc he trobat una botiga del perfil del Quilez”, rebla Muñoz.
Cent i poc metres més avall, un altre espai canviarà de cara a partir del gener. Carlos Durán corrobora que la galeria Senda seguirà el camí de la Carles Taché: les galeries abandonen Consell de Cent, epicentre galerístic d’antany (Senda reprendrà l’activitat al carrer Trafalgar i Taché s’instal·larà a la falda Montjuïc). “Ha canviat el mercat, el públic, i ha canviat Barcelona i el flux de la gent –diu Durán–. La rambla de Catalunya és una meravella per a les botigues de luxe, però la cultura es belluga en altres espais”. Abans de tancar, la galeria ha recuperat el xumet del grafiter Xupet Negre, que presidirà la persiana de Senda fins a finals de mes.
Hi ha botigues que esperen una resolució, com la Llibreria Sant Jordi (Ferran, 41), que ha rebut suport del servei de mediació de l’Ajuntament per desenrocar la negociació amb els administradors de la propietat, o La Torre Géneros de Punto (Ronda Sant Antoni, 63), que de moment seguirà oberta. Josep Morales, al capdavant de la llibreria de Ciutat Vella, sosté que el seu cas no coincideix amb el d’altres d’establiments afectats pel venciment de la LAU (i per tant haurien de poder mantenir-se al local més enllà de l’1 de gener). Tot i que no amaga que pateixen la crisi del sector del llibre i també la deriva comercial del barri, Morales no escatima crítiques: “La transformació de la ciutat demana que es faci alguna cosa per protegir l’atmosfera; les reaccions han arribat, però massa tard”. La campanya de signatures per salvar la llibreria, amb un mobiliari que data del 1888, coincideix amb el crit d’alarma dels Cinemes Maldà, que lluiten per la seva supervivència.
Discover Time Out original video
