Nosaltres? Anem a tot arreu en bici! Ara, no sempre és fàcil. Amb les mans el manillar i els peus als pedals, a vegades ens emportem més d’un ensurt. A Barcelona, cada any sumem més espais per la bici –gràcies!- però en volem més i més ben fets! Tenim alguns carrils fantàstics però d’altres estrets, mal fets, perillosos, amb contenidors pel mig... Aquí us deixem 9 dels que menys ens agraden!
És un nyap en tota regla. Circular per la Meridiana ens ha convertit en mestres dels girs i el zig-zag. Aquí no us trobareu un carril bici que avança en línia recta, no. Rodareu per un de ben sinuós que va superant arbres, parades de bus, contenidors d’escombraries... és un autèntic festival. Ara, no us queixeu i doneu-li les gràcies al mestre que el va dissenyar, a força de fer-lo millorareu la vostra agilitat i equilibri sobre la bici.
Què maco és anar en bici per una rotonda oi? Sobretot si hi ha carril! La de Drassanes és molt agradable. Entrar-hi és fàcil, però sortir-hi no tant. Quan volem fer-ho ens esperem una bona estona en un semàfor etern i un cop es posa verd i el creuem... hem de superar carrers plens de llambordes i manades de turistes fins a poder agafar per fi el Passeig de Colom.
Si algú ha aconseguit fer tota la volta a Plaça Espanya sense baixar de la bici... que ens ho expliqui! Si vens del Paral·lel, et trobes amb un pas de vianants ple de gom a gom i per on és pràcticament impossible seguir rodant sense emportar-se alguna miradeta. Ep però al terra hi ha línies de bici marcades eh! Ara, el que més ens ‘agrada’ és agafar Gran Via, direcció Magòria... només començar a rodar, el carril bici desapareix i ens donem de nassos amb una parada de bus! Gràcies!
Rodem per la Diagonal amb alegria i un cop arribem a Francesc Macià ens disposem a creuar-la per agafar Comte Urgell. Ah! Parem màquines! Si és hora punta us costarà la vida agafar el carril bici de l’encreuament: abans hi és el pas de zebra i una munió de transeünts us posaran les coses difícils. Vaja, que el més fàcil és esperar que es posi vermell i aprofitar per col·locar-nos bé i creuar just quan canviï a verd. Res, només perdreu uns 5 minuts de la vostra vida. Si ho feu de pujada, us passarà tres quarts del mateix!
Hola tanca! Els dies que anem o tornem de la platja, agafem sempre el passeig de Colom. És agradable sí. Queda a prop del mar i, fins i tot, arribem a notar un lleugera olor a sal. Ara, quan més bé ens sentim... ens trobem amb un parell de tanques vermelles i blanques que envaeixen el nostre estimat carril bici. La solució? Ficar-nos de ple al carril contrari.
Ja som a la platja! Sentiu el soroll de les onades? No us distraieu gaire perquè si aneu en direcció a l’hotel Vela us podeu menjar alguna pilona. D’acord, hem d’admetre que se’ns avisa: amb un senyal a terra i un reductor de velocitat però, igualment, la incomoditat és alta i no podem badar. Segurament, si no hi fossin diríem que ens atropellem amb la gent que entra i surt dels clubs d’esport... ara, potser la solució hauria estat col·locar el carril bici en un altre lloc?
A la part de Numància que queda al costat de l’Illa Diagonal... patim una mica! Per què? Per l’entrada i sortida del pàrquing del centre comercial, per on passen un bon grapat de cotxes! Salvat això, un cop baixem en direcció a l’estació de Sants ens trobem amb tot de senyalitzacions al terra que ens tornen bojos! Estan molt elaborades i segurament molt ben pensades però, nosaltres, amb tanta fletxa ens fem un bon lio. Ah i encara hi ha més. A cada encreuament... un regalet! Una pilona vermella que evita que les motos entrin al carril bici però que pot provocar més d’una caiguda ciclista.
Comptar amb un carril bici a Comte Urgell ens ha millorat molt la vida! Ara, també té les seves coses! La primera? Mai l’hem pogut completar sencer sense haver d’esquivar algun vianant que va a llençar la brossa o algun motorista que es disposa agafar el seu estimat vehicle. A més, entre tant semàfor i tants girs als xamfrans tardem una eternitat. Això sí, el punt que menys ens agrada és l’encreuament amb el carrer Sepúlveda. Si vas en direcció al mar, et trobes amb uns contenidors que et deixen sense visibilitat. A més, sempre acostumen a passar autobusos o autocars ben grossos que gairebé envaeixen el nostre espai i ens posen els pèls de punta.
No, no és que al Museu hi hagi una via per bicis però just al seu costat, camí del OneOcean Club hi ha un carril bici d’aquells que fan rabieta. Entenem que està posat allà perquè els cotxes dels clients d’aquest exclusiu restaurant no s’emportin cap ciclista per davant quan surten, ara... està completament desconnectat de tot. Abans d’haver fet aquest mini tram, hauria estat bé que penséssim a crear-ne un al carrer del Moll del Dipòsit on entre la gent i les terrasses és impossible avançar sobre dues rodes.
Discover Time Out original video
