Camps de futbol on jugar gratis a Barcelona

Segur que l’heu vista! A tocar del parc més famós de la ciutat i compartint paret amb el Centre Esportiu Municipal del barri, s’aixeca aquesta clàssica pista de carrer (Passeig de la Circumval·lació). Ciment grisós, porteries vermelles i blanques sense xarxa i ben banyadeta pel sol. La porta està oberta i gairebé sempre està a tope així que si sou vergonyosos de mena i preferiu jugar sols o amb companyia coneguda, passeu-vos-hi al matí o al migdia. Això sí, porteu protecció, gorra i altres. No hi ha ombres a la vista!

O futbol o bàsquet. No us baralleu! Al Parc de la Pegaso hi ha una de les pistes més actives de la ciutat amb quatre cistelles, dues porteries i una zona de voleibol una mica més enllà. El dilema està servit. Ara, com a bons germans feu un 50-50, quedeu-vos amb la meitat de la pista i una porteria i deixeu l’altra banda pels Gasol i companyia. Un cop poseu la pilota en joc recordeu, cal sortir de l’àrea abans de fer gol! A més, el parc té racons per tots els gustos. Zones recollides plenes d’arbres i d’altres obertes per deixar-vos banyar pel sol. El millor, però, és un canal d’aigua que rodeja tot l’espai i que està creuat per diferents ponts que us faran sentir com a dins d’una petita aventura.

Braços de formigó que són com onades, turonets coberts d’herba i de fons, una barreja de blocs immensos, moderns i envidriats i grans xemeneies que recorden el passat fabril del barri. Sí, som al Parc de Diagonal Mar. A la zona més diàfana de l’espai, just al costat de Selva de Mar, hi trobem la zona ‘de jocs’. Rieu, rieu. Una pista de ciment amb una porteria a cada banda, pintades de groc i negre, sorra pels voltants, i cap obstacle que us barri el pas. No hi ha línies marcades però és futbol de carrer! Per què les voleu?

Immensa. Així se’ns presenta l’esplanada de ciment del Parc del Clot. Aquí podreu fer un bon partit d’onze contra onze amb públic inclòs. Hi ha graderies! Un grapat d’esglaons que rodegen la pista i on podran seure amics i coneguts per veure-us jugar. A l’escenari? Tres porteries! Sí, és estrany però serveix. Són bàsicament arcs perquè de xarxa només una en conserva. Allà on queda la parelleta podreu fer la patxanga de torn i la tercera que no té mitja taronja ja va bé per fer una tanda de penals o un partit amb un sol porter. Això sí, aquí també us tocarà entendre-us amb els del bàsquet perquè hi ha dues cistelles que us poden fer una mica la guitza. 

Tenim una escena d’Oliver i Benji gravada a la ment. El ferotge Mark Lenders entrenant a la platja per recuperar la seva força tornar a ser el tigre que ha estat sempre. Si al líder del Muppet la combinació d’aigua de mar, sorra i futbol li va funcionar per posar-se més fort que mai... fareu bé de copiar-lo. A la Platja del Bogatell hi ha una zona pensada per jugar a futbol i organitzar un partidet amb dos arcs de ferro que fan de porteries. Córrer per la sorra és una altra història. Proveu-ho!

Teniu quatre jaquetes a mà? Al Parc del Turó de la Peira us aniran de perles. Des d’aquest jardí de Nou Barris veureu Collserola, el mar i podreu pujar fins a un mirador situat a 140 metres. Vistes, vistes! Ara, entre els seus camins, el seu verd i les seves taules de dominó, també s’hi amaga una esplanada ideal per tocar la pilota. En principi està pensada per jugar a voleibol però, normalment, no hi ha xarxa així que planteu la roba a banda i banda i amb les porteries llestes... piiiiip. Que comenci el partit!

Són un oasi. Uns jardins on es respira tranquil·litat i pausa. I vosaltres us hi acosteu a trencar-la! Endavant! En aquest parc on tot és harmonia –va ser construït per fer més agradable la vida dels usuaris del centre assistencial que hi havia en origen-, la pista de futbol sembla totalment fora de lloc. Ep, però no li farem un lleig oi? Dues porteries i també una cistella de bàsquet. A més, l’espai queda ben rodejat per una xarxa que us ajudarà a què la pilota no se us en vagi lluny si teniu la punteria un pèl oxidada.

Hi ha un camp de futbol d’herba, sí, però no us fixeu en ell. No hi podreu entrar! Ara, no patiu, el Recinte de l’Escola Industrial és una mina. Ja podeu tornar a somriure perquè hi ha una pista poliesportiva esperant-vos. Tot i que d’entrada sembla tancada, a banda i banda, la xarxa que la rodeja s’obre per deixar pas. Terra verd, línies de tots els esports imaginables i les porteries vermelles i blanques de tota la vida. A la sortida, una font d’aigua per remullar-vos després de tants gols!

La meca dels 'domingueros'. És el pla perfecte. Al Parc de la Trinitat s’hi va, primer, a fer una mica d’esport i després, una bona barbacoa. Nyam! Bàsquet, dues pistes de tennis i, també, una zona que serveix per jugar a frontó però també a futbol! Aquí són pràctics. A la paret blava del fons hi dibuixen tres línies i ja tenen la porteria. No cal més. Amb el pas del temps l’espai esportiu ha quedat una mica deteriorat però és gratis i, sigui com sigui, la ‘Trini’ mola!

Sou éssers contradictoris. El negoci del futbol us infla la vena i intenteu passar d’ell però sempre que veieu una pilota us hi llanceu com bojos. És com aquella exparella de qual és impossible desenganxar-se. Improvisem un remei? Té no semblant i per passar el mono us anirà bé: Futtoc. És una fusió entre el futbol i el ping-pong. Nascut a Barcelona, la cosa va de passar una pilota a banda i banda de la taula deixant que boti només un cop i colpejant-la amb qualsevol part del cos excepte les mans. La pilota és de futbol, és clar. On? A la plaça de les Glòries!