Segur que l’heu vista! A tocar del parc més famós de la ciutat i compartint paret amb el Centre Esportiu Municipal del barri, s’aixeca aquesta clàssica pista de carrer (Passeig de la Circumval·lació). Ciment grisós, porteries vermelles i blanques sense xarxa i ben banyadeta pel sol. La porta està oberta i gairebé sempre està a tope així que si sou vergonyosos de mena i preferiu jugar sols o amb companyia coneguda, passeu-vos-hi al matí o al migdia. Això sí, porteu protecció, gorra i altres. No hi ha ombres a la vista!
Alguns dels millors jugadors de futbol del món tenen ADN de carrer. Vaja, que van donar les seves primeres passes darrere una pilota pels parcs i les pistes que els hi quedaven més a prop de casa. Zones d’accés 100% lliure on, l’habitual, és trobar-hi força gent i nivell. I d’aquestes, a Barcelona, també en tenim. Ciment, dues porteries –o quatre peces de robar a mode de pals-, línies desgastades i una pilota. Es necessita ben poc per fer un bon partit de costellada. Les normes les poseu vosaltres. Si teniu ganes de treure l’Oliver Aton que porteu a dins deixeu-vos caure per un d’aquests vuit camps que us recollim!
