Escales de Barcelona on posar-vos en forma

És un dels miradors més espectaculars de la ciutat de Barcelona. Durant l’any el podeu visitar els caps de setmana i a l’estiu de dimecres a diumenge. Teniu ascensor però podeu optar per pujar els 712 esglaons que us portaran fins a dalt de tot. La recompensa? Vistes panoràmiques de tota l’àrea metropolitana, del Parc de Collserola i fins i tot, si no fa boira, de la serra del Cadí-Moixeró. Ah, i a tocar, teniu també les 430 escales del carrer de la Font del Mont, per si després de pujar les de la Torre ja sou esglaons-addictes.

Si passegeu per la zona alta, acosteu-vos fins el Monestir. Poc massificat, és un bon lloc per descobrir i també us permetrà fer feina de cames i abdominals. Fundat el 1327, es conserva en molt bon estat i us ajudarà a fer-vos una idea de com vivien les religioses de l’època. Enfilant cap a la sortida, us esperen 50 escales i si en voleu més sortiu al carrer i aneu cap al Parc del Castell de l’Oreneta on us en trobareu una pila més. És un parc que sembla un bosc i on els petits poden pujar en poni i fer un recorregut en tren de petita escala.

Montjuïc és el lloc ideal pels enamorats de les escales. En trobareu a dojo però algunes de les més maques són les que us esperen al Passeig de Jean Forestier. Amb mosaics de rajoles blaves i daurades i fonts a banda i banda, hi ha diversos trams i són ben fàcils de localitzar perquè queden a tocar del MNAC. Això sí, ni mireu les escales mecàniques que queden al costat! En total són 200 esglaons, caviar pels fans del city trail i els assidus de la Salomon Run Barcelona.

Encara no heu vist de prop la placa fotovoltaica més famosa de Barcelona? Tan gran com un camp de futbol, us espera al Fòrum. Territori de patinadors i runners, és una bona zona on passejar a tocar del mar i amb el sol caient sobre vosaltres de ple. Per arribar a acariciar-la opteu per pujar les 95 escales que la miren des de baix. Si acabeu molt suats sempre podeu remullar-vos a la platja que us queda al costat.

L’entrada queda un pèl camuflada (Major de Sarrià, 121) i, potser per això, la majoria de sarrianencs encara no l’han descobert. I és que si us hi acosteu sobre les set de la tarda, trobareu només un parell de passejants amb gos i alguns nois sobre taules d’skate. Connecta el centre de Sarrià amb les Rondes i té tres grups d’escales que en total sumen 73 esglaons. Tranquil i amb zona de jocs infantils, les escales són normaletes però és un bon lloc on pujar i baixar sense que ningú us molesti.

Segur que més d’una vegada heu anat a passejar pel Park Güell. Doncs, ben a prop d’ell, a l’extrem nord, trobareu el camí de Can Móra. El primer tram són 420 esglaons entre dos murs que us portaran fins el Mirador del Virolai. Semblen interminables, piquen força però tenen molt de magnetisme. A més, mentre sumeu esglaons penseu que us trobeu just al límit entre el districte de Gràcia i el d’Horta i si seguiu més enllà del mirador, arribareu fins la masia de Can Móra o el Santuari de Coll.

Fent turisme també podem millorar la nostra capacitat pulmonar. Si teniu visita el més segur és que us demanin d'acostar-se a la Sagrada Família. Per molt que hi hagueu estat ja mil vegades, torneu-hi amb un somriure. Us esperaran 427 esglaons per ser pujats si voleu arribar a dalt de tot de la façana de la passió. Quan els supereu, veureu tot Barcelona i podreu tafanejar com van les obres. Ep! I és una escala de cargol maquíssima no apta, però, per aquells que es maregin.

Si un dia baixeu a l’estació de ferrocarril del Putxet haureu de pujar escales sí o sí. Us serà impossible escapolir-vos perquè els pobres veïns de la zona tenen una estació de ferrocarril on no hi ha ascensor ni escales mecàniques. Nosaltres, que tenim ganes de pujar i baixar escales ens sentim afortunats però, probablement, els pares amb cotxet, els que van en cadira de rodes, els nois amb crosses o aquells que necessitin bastó deuen maleir la seva situació i els 66 esglaons que pugen cada dia.

El Parc més famós de Barcelona també té les seves escales de pel·lícula. I mai millor dit. A la Ciutadella, la nostra Pe li ensenyava a l’Scarlett Johansson tècniques de fotografia al justet film 'Vicky, Cristina, Barcelona'. Les trobareu a banda i banda de la gran cascada del parc, i un cop hagueu superat els 153 esglaons us sentireu com reis que contemplen els seus dominis.

Teniu ganes de canviar d’oficina? Si abans de començar a treballar voleu pujar fins a 42 plantes (!), busqueu cova a dalt de tot de la Torre Mapfre (Marina, 16-18). Imagineu-vos que actius començaríeu la jornada. Cada dia pujaríeu una pila d’esglaons i després treballaríeu amb unes vistes espectaculars i amb la platja a tocar. No podia faltar en la nostra oda a les escales. Millor impossible!

Com en la majoria de barris de la part alta de Barcelona, les pujades i baixades es combaten amb escales – mecàniques o no – i ascensors. Si entreu al Parc del Guinardó pujant pel carrer Francesc Alegre us tocarà baixar 104 esglaons per accedir a la part història d’un parc que té dues zones més: una més boscosa i una altra més semblant al típic parc per tota la família. A més, només entrar-hi us trobareu amb 64 esglaons més de pedra. I si sortiu pel mateix cantó, prepareu-vos per pujar-les totes!

Les veieu cada dia, us busquen però intenteu evitar-les. Prou! Només que sortiu un cop al dia de casa ja les baixareu i les pujareu una vegada i si ho feu cada dia segur que noteu un bon canvi. En el meu cas, són 58 esglaons els que m’esperen amb els braços oberts abans d’arribar al meu estimat pis. I res d’excuses, si sou dels que viviu en una planta baixa, servidora us convida a les seves perquè pugueu pujar-les.