Radiografia ràpida del típic malalt de running contemporani: el flipat que està tot el dia fent el fatxenda per les calories cremades en l'entrenament del matí o pel temps que vol fer en la cursa de diumenge. Tot plegat molt masculí. Doncs resulta que si les curses de Barcelona han crescut tant ha estat, en bona part, gràcies a elles. Les corredores agafen velocitat, i reclamen informació especialitzada.
La marató, la cursa, la sabatilla. Fins i tot la suor és femenina! El running té el seu costat sensible, però l'ha amagat durant massa anys sota la capa d'adrenalina de tants homes entestats a arribar, costi el que costi, per davant del corredor del costat. Mica en mica, la presència cada cop més gran de dones en les curses que es fan a la ciutat fan visible una altra manera d'entendre l'esport. La demanda creix, i per això un grup de professionals de la ciutat han creat una web de recursos per a les esportistes que busquen informació especialitzada.
Mentalitat: gaudir per damunt de tot
La Cursa de la Dona és, a l'octubre, la mostra més visible d'aquesta tendència. Poques curses són tan festives com aquesta. "La dona no busca tant l'èxit esportiu -tot i que també-, sinó que persegueix una millora personal, un triomf més aviat intern". Ens ho explica la psicopedagoga Iolanda López, ella mateixa runner amb pedigrí i autora d'un llibre ideal per a les runners. Això pot explicar que fins fa poc no hi hagués tantes dones a les curses. Ara, són una excusa per trobar temps per entrenar. I, a l'hora d'afrontar-les, "la dona pensa sobretot en com es vol sentir quan l'acabi, més que en el cronòmetre".
Els entrenaments són, doncs, molt més que el patiment necessari per posar-se en forma i fer un bon temps. La dona els sap gaudir i vol, sobretot, fer-los en grup. Comunitats com Running Girls han crescut molt els darrers anys. Córrer és una oportunitat de socialitzar, divertir-se competint.
Físic: flexible i estressada
Les lesions no són unisex, no. Els avantatges i els riscos estan ben repartits per sexes. Els coneix molt bé la doctora Eva Ferrer Vidal-Barraquer, tal com explica al seu llibre, on inclou un capítol específic per a les corredores.
Cal tenir en compte, per exemple, que el cor és més petit –com els pulmons– i que a la sang hi ha menys hemoglobina. Per tant, costa més oxigenar els músculs i l'esforç cardíac ha de ser més gran. Per contra, les reserves de greix específic permeten el cos reservar el valuós glucogen –la pasta que heu menjat el dia abans d'una cursa– per als moments realment crítics.
A l'hora d'evitar lesions, el cos és ple de senyals. La densitat òssia és menor –i, a més, es redueix amb la menopausa–, cosa que augmenta el risc de fractures d'estrès, per repetició de l'impacte en un punt del cos. A més, els genolls pateixen per l'anatomia de les cames. Per si fos poc, la flexibilitat del cos femení obre les portes a les lesions per inestabilitat articular, sobretot al turmell.
Alimentació: aigua i minerals
La base, aquí, és la mateixa que en el cas dels homes: una dieta equilibrada i una bona hidratació donen tot el que cal per afrontar els entrenaments i les curses amb garanties. Però, com alerta la doctora Mariona Gummà –que també té un llibre amb bons consells–, hi ha un parell d'ingredients bàsics: calç i ferro. La calç perquè, com ja hem dit, els ossos pateixen i cal cuidar-los. Per evitar el risc d'osteoporosi –i de lesions, que és el que importa aquí– cal prendre làctics o, en cas d'intolerància, fruits secs i peixets. El ferro, que ja us toca la guitza sovint, és especialment important abans de córrer, ja que una anèmia farà baixar el rendiment de manera dràstica. La carn vermella i el marisc de closca són el millor remei.
