Ha arribat un punt en què llegim que la Marató de Barcelona continua superant rècords de participació com qui res i sembla que córrer els 42 quilòmetres i 195 metres sigui poca cosa. Si mai heu estat 'finishers', sabreu que no és així, però el fet és que quan se n'han fet unes quantes queden dues opcions: o ser un col·leccionista de maratons tipus Arcadi Alibés –ja en porta 119!– o saltar a distàncies més llargues. També aquí han notat el 'boom' del 'running'. Fins fa quatre dies, en Domingo Catalán encara era un rara avis, però el fenomen Kilian Jornet ha posat els 'ultres' a l'aparador.
De reptes n'hi ha tants com corredors, i segurament proposar-se'n un és la millor motivació per afrontar una aventura d'aquestes proporcions. Pregunteu-ho, per exemple, a la Bea Garcia, que s'entrena a Barcelona per curses tan mítiques com la Transvulcania, el Mundial d'skyrunning de Chamonix o l'Ultratrail del Montblanc. I creieu-vos-ho, aquestes curses són per a ella l'entrenament per a la 4 Deserts, una de les competicions més dures del planeta: 7 dies, 250 quilòmetres i en règim d'autosuficiència. Si parla la Bea, que completarà el repte aquest novembre corrent a l'Antàrtida, més val que l'escolteu.
Poc a poc i bona lletra
L'UltraTrail Barcelona serà, per a molts, la cursa del debut en els 100 quilòmetres. Si ho heu fet bé, ja haureu fet abans més d'una marató. "Es tracta de trobar la distància ideal per a cadascú; una ultra no és per a qualsevol", avisa la Bea. "Cal conèixer la muntanya i, sobretot, respectar-la: en una cursa tan llarga, pots sortir amb un sol radiant i trobar-te que la temperatura baixa 15 o 20 graus". Pregunteu, pregunteu. No és difícil escoltar històries que fan posar els pèls de punta.
Un bon test per saber si això us va és la Matagalls-Montserrat, el clàssic organitzat pel Club Excursionista de Gràcia. Són 83 quilòmetres amb un ambient festiu i participants de totes les edats –hi ha 3.000 inscripcions disponibles. La Bea la clava: "És la Cursa del Corte Inglés de la muntanya". Patapam.
Els quilòmetres no fan el corredor
"Quan veus algú a la sortida que només parla del material que s'ha comprat i dels quilòmetres que ha entrenat...". Ja ho ha completem nosaltres: marramiau. Encara que tot es faci corrent, una cursa de diumenge al matí no té res a veure amb un ultra, i l'entrenament també haurà de canviar. Com en una bona amanida, poseu-hi una mica de tot, des de la bicicleta a l'alpinisme. Penseu que el cos s'haurà d'adaptar també a l'esforç en atura. Al gimnàs –sí, tu–, passeu per la sala de màquines –quin remei– i enfortiu els quàdriceps. Això evitarà que les articulacions pateixin massa en els descensos. Gairebé tots els corredors d'ultres han patit en algun moment dolors al cartílag.
No us passeu de llestos
"La típica patenta és anar a sac des del quilòmetre zero; aquests no arriben ni a la meitat de la cursa". Els gats vells saben que cal anar a ritme, anar fent i anar trobant sensacions. Molts corredors d'ultratrails necessiten una bona quilometrada abans de sentir-se escalfats i a punt per rendir al 100%; és per això que es dediquen a aquestes curses. Quan es tracta de córrer més de mig dia seguit, quan et pots trobar sol enmig d'un temporal i que se't faci de nit, més val sortir a passar-ho bé.
"Cal tenir ben clar això: córrer un ultra és molt agraït, però hi vas a patir". No digueu que no hem avisat. "El 60% de la cursa és mental", per a la Bea. "Les situacions no són idíl·liques: et fa mal el cos, passes fred i calor, et surten butllofes al peu i pots arribar a córrer 100 quilòmetres absolutament sol".
Per tant, precaució. Si abans ens queixàvem del dolor al cartílag, l'altre clàssic és el mal d'esquena per haver de córrer carregant la motxilla amb el material exigit per les curses. I no és obligatori perquè sí: la brúixola, la manta tèrmica i la farmaciola poden ser els vostres millors aliats. "No perdràs una cursa per portar-ho a sobre, la pots perdre si no ho fas". I, ja que hi som, carregueu una mica de menjar sòlid més enllà dels gels energètics. L'estómac ho agrairà.
Passar la ITV
Motxilla a punt? Ara falta escollir quines sabatilles portareu per a l'ultra. Parleu amb el podòleg i feu-vos l'anàlisi de la trepitjada per saber si sou pronadors, supinadors o neutres. El llistat de botigues especialitzades és cada cop més ampli tant a Barcelona com a les rodalies, de manera que teniu on escollir.
Ara només falta la visita al fisio. Sagrada. Imprescindible. Un bon massatge de descàrrega, per treure nusos, evitarà lesions per sobrecàrrega i us deixarà com nous per a la cursa. Apa! Ja ho tenim tot. Cap a la muntanya, i sense excuses. Collserola també és terra d'ultres, i al novembre podreu demostrar que vosaltres també hi pertanyeu.
