8 llocs emblemàtics del col·lectiu LGBTI+ a Barcelona

Què és? La glorieta que es troba a prop de la 'Cascada Monumental' del Parc de la Ciutadella està dedicada a la transsexual Sonia, que va ser assassinada al parc per set neonazis, el 6 d'octubre de 1991. L'assassinat representa el primer crim d'una persona transsexual només per ser trans registrat a la història d'Espanya. Aquest episodi tràgic va revelar la difícil situació que patia el col·lectiu transsexual a la ciutat. De fet, durant els anys 90, la transsexualitat estava marginada, ignorada i reprimida per la política. Les persones transsexuals estaven considerades il·legals i, especialment les dones trans, es veien forçades a viure al carrer i treballar com a prostitutes, ja que era l'única possibilitat per sobreviure.

Una dada important: Des de 2007, a Espanya les persones transsexuals poden modificar la referència del nom i sexe als seus documents d'identitat, com el DNI, sense necessitat de sotmetre-se a una operació genital i sense procediment judicial.

Què és? Aquest memorial fet amb pedra de Montjuïc recorda a totes les persones LGBTI+ que han patit repressió i persecució al llarg de la història. Inicialment, el 2010, el monòlit s'havia de col·locar davant de la Sagrada Família. No obstant això, a causa de l'oposició del Partit Popular, el monument no va poder ser col·locat allà. El 21 de març de 2011 es va inaugurar al Parc de la Ciutadella, a prop de la glorieta de Sònia. El monument té la forma d'un triangle rosa, ja que era el símbol amb què els nazis solien marcar als presoners homosexuals en els camps de concentració. Avui dia, la comunitat LGBTI+ ha adoptat aquest emblema com a forma de resistència i reivindicació, donant la volta a la simbologia homofòbica.

Una dada important: El 2014 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei contra l'Homofòbia, una norma pionera a Espanya a l'establir un règim sancionador per a protegir la igualtat i lluitar contra la discriminació del col·lectiu LGTBI+.

Què és? Aquest fotomosaic del fotògraf Joan Fontcuberta es va inaugurar el 3 de juliol de 2014. La iniciativa va sortir del propi fotògraf en col·laboració amb 'El Periódico de Catalunya', i consistia en l'elaboració d'un mural compost de fotografies enviades pels lectors barcelonins del 'Periódico'. El tema requerit per a les fotografies era "viure lliure". Els 4.000 rajoles de ceràmica formen la imatge de dos llavis fent-se un petó. L'obra, que converteix Barcelona en "la ciutat del petó", és una metàfora extraordinària de la pluralitat que existeix a Barcelona, ​​ja que el fotomosaic celebra l'amor lliure i universal, sense distinció d'orientació sexual o d'identitat de gènere. Fins i tot, podríem considerar-lo un petó entre dues dones, i això donaria visibilitat especialment al col·lectiu lèsbic. Què en penseu?

Una dada important: L'any 1998 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d'Unions Estables de Parella, la primera llei d'aquest tipus a Espanya. El 2005 es va legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe a tot l'Estat, i Espanya es va convertir en el tercer país del món en reconèixer el matrimoni homosexual.

Què és? El mural va ser realitzat per Keith Haring el 27 de febrer de 1989. Un any abans de morir a causa de la sida, l'artista nord-americà va decidir visitar Barcelona i va realitzar el grafit en cinc hores. El mural actual és una reproducció feta per la Fundació Keith Haring i el MACBA el 2014, en el 25 aniversari de la realització de l'obra original, que va ser destruïda. El lloc original que Haring va triar va ser la plaça Salvador Seguí, perquè era el lloc més degradat de la ciutat, freqüentat per prostitutes i heroïnòmans, els més afectats per malalties de transmissió sexual. L'artista nord-americà va utilitzar el mural per parlar de la seva vida i de la seva malaltia, per generar activisme i despertar conscienciació sobre el tema. De fet, el grafit adverteix dels perills de tenir sexe sense protecció i de compartir xeringues; un missatge important i sempre actual.

Una dada important: Espanya està al capdavant d'Europa en la investigació dels fàrmacs antiretrovirals contra el VIH. Amb més de tres dècades de compromís, Barcelona va ser la primera ciutat europea en tenir un centre especialitzat en els fàrmacs i les teràpies de prevenció del VIH.

Què és? Fundat el 1981, Sestienda va ser el primer sex shop d'Espanya dirigit a la comunitat LGBTI+, la primera botiga del país a desmuntar el tabú del sexe de forma natural, valenta i transparent. Per aquest motiu, aquest lloc s'ha convertit en un referent de la cultura LGBTI+ tant a Espanya com a Europa. Està situat al centre històric de la ciutat, el barri Gòtic, que des del segle XX va ser el centre de l'oci nocturn LGBTI+ i també va ser lloc de trobada i gestació de la revolució homosexual des del punt de vista més polític i reivindicatiu. Sestienda és famosa per la seva impressionant oferta de joguines d'ús individual i col·lectiu, revistes, roba, i lubricants i condons de diferents sabors. A més, la botiga inclou una completa col·lecció de DVDs de pornografia homosexual i transsexual.

Una dada important: L'empresa espanyola Virtual Porn 360 és pionera mundial en la creació de contingut per a adults en dispositius de realitat virtual. A Barcelona, ​​a més, es troba la seu de la productora Erika Lust, referent internacional del porno femení.

Què és? Sens dubte, és la via més famosa de Barcelona. Encara que avui podria semblar el carrer de cafès, quioscos i carteristes, el poeta espanyol Federico García Lorca va resumir així la màgia d'aquest lloc: "L'únic carrer de la terra que jo desitjaria que no s'acabés mai". Efectivament, caminar per la Rambla significa ser part de la història de Barcelona; una història de resistència, reivindicació i revolució. Barcelona va ser la primera ciutat d'Espanya en organitzar una manifestació dels drets LGBTI+, la primera a tenir un veritable 'pride'. De fet, el 28 de juny de 1977, només dos anys després de la mort del dictador Franco, unes 4.000 persones es van manifestar per defensar el dret a la llibertat. Des de llavors, el trajecte de la marxa segueix sent el mateix cada any: comença a plaça Universitat i, baixant per la Rambla, acaba a la plaça Sant Jaume, centre de la política barcelonina. Després de més de 40 anys, seguim la nostra lluita!

Una dada important: La Rambla acull l'únic museu eròtic d'Espanya, que explica als visitants la història de la pornografia espanyola.

Què és? La fundació està dedicada a José Pérez Ocaña, pintor andalús anarquista i activista LGBTI+, que va néixer el 24 de març de 1947. Obertament homosexual, reconegut i orgullós, es va traslladar a Barcelona el 1971 on va viure al pis de la plaça Reial que ara pertany a la Fundació Setba. Ocaña va ser un personatge típic de la Rambla, on solia transvestir-se de dona a plena llum del dia, amb un mantó de manila i sense calçotets. De fet, era més conegut per les seves 'performances' que pel seu art. Va ser una figura avançada al seu temps i transgressora. Sempre es va distingir per la seva lluita com a activista per la llibertat i drets dels gais i les lesbianes, pel fet de no amagar mai la seva homosexualitat. Per aquest motiu, ell va aconseguir donar color, dimensió i sentit a una Barcelona en transició, entre l'agonia del Franquisme i l'inici de la democràcia.

Una dada important: Barcelona va ser la primera ciutat a celebrar, en els anys 20, el concurs de 'Miss Barrio Chino', el primer concurs de transvestits d'Espanya, que tenia lloc al barri del Raval.

Què és? És una icona del Paral·lel, punt de referència de l'espectacle LGBTI+ a Barcelona per música, teatre, cabaret i burlesque. Inaugurat el 1898, es va caracteritzar des del seu inici com el lloc més transgressor d'Espanya. El nom original era Petit Moulin Rouge per la semblança amb el Moulin Rouge de París, però la dictadura franquista va obligar a canviar pel d'El Molino. A partir dels anys 20, es va convertir en una petita Babilònia, amb les seves normes i la seva vida, com una illa on tot estava permès: un teatre que programava espectacles eròtics únics, que trencaven els estereotips binaris de gènere i oferien al país una gran lliçó de llibertat.

Una dada important: Des de 2010, El Molí organitza un festival dedicat al burlesque, l'únic celebrat a Espanya i un dels més importants a nivell europeu.