Una selecció de temes sobre sexe i per fer sexe que us escalfaran l'entrecuix Perquè 'Nymphomaniac' ens ha posat calents, perquè anar al llit és la manera més barata i divertida d'escalfar-se a l'hivern i perquè sabem que us agrada, hem reunit les 69 cançons tòrrides que més ens agraden, amb cadències sensuals i lletres pujades de to, des d'aquelles merament suggeridores a aquelles òbviament marranotes.
Descripcions metafòriques de l'acte, odes al plaer sexual –compartit o solitari, gai o hetero, oral o anal–, ritmes per moure la pelvis i la millor col·lecció d'orgasmes que trobareu en una llista d'Spotify en 69 cançons que us avancem en aquest top 10. 'Je t'aime... moi non plus', Serge Gainsbourg (1968-1969) Durant l'afer que van mantenir, Brigitte Bardott va demanar a Serge Gainsbourg que li fes la cançó d'amor més bonica del món i ell no va dubtar a complaure-la. La van gravar a duo el 1968, però la gelosia del marit de la Bardot va impedir que la gravació veiés la llum fins el 1986. Per sort, el 1969, 'année érotique', Gainsbourg la va gravar amb Jane Birkin i el seu orgasme va escandalitzar el món. 'Ven, devórame otra vez', Lalo Rodríguez (1988) Si la salsa és un dels gèneres més calents del Carib, aquest himne del porto-riqueny Lalo Rodríguez del subgènere de la salsa romàntica és un dels grans temes que s'han fet mai sobre allò que passa entre els llençols perquè és dolç i calent alhora, que és com més ens agrada el sexe. Lalo Rodríguez va ser precoç: amb només 16 any
Bertolucci ho va fer amb una untada de mantega. Oshima, amb un ou de corral passat per aigua. Christine Angot ha optat per una mica de porc llescat, gelatinós, ple de tendrums. "No era la meva intenció resultar escandalosa", em diu, molt segura. Però imagineu-vos-ho: una humil llenca de pernil dolç, un tall d'embotit rosadet, inofensiu en aparença, que un senyor assegut en un vàter, amb el cinturó a l'altura dels turmells, extreu d'un sobre de plàstic estil paquet Campofrío i s'enrotlla al voltant del membre erecte mentre va fent les seves deposicions. Repulsiu, oi?
Mala sang
Va vestida de rigorós negre, com si estigués a punt de sumar-se a un seguici funerari provençal de l'any 1854. "Vull que el lector visualitzi tot el que escric, que senti que són les seves cames, el seu pit i els seus òrgans sexuals els que estan vivint la història -rebla-. Vull que senti que la seva pell és dins de la novel·la". M'increpa amb una mirada que és pura astúcia, mentre beu cafè a glops minúsculs. Jo, quin remei, empasso saliva, i li pregunto com va començar tot plegat.
Diu que fa un parell d'anys una revista femenina que batia rècords d'estupidesa li va encarregar que escrigués un relat per a un número especial sobre eròtica. "Em va tocar els nassos -respon, molt més fina i elegant del que les paraules semblen amagar-. Aquesta mania de fer literatura de gènere em treu de polleguera". Però l'encàrrec estava molt ben remunerat, i ja se sap que pagant Sant Pere canta. Així que els va dir que sí, que ho faria, no sense advertir-los que tard o d'hora se'n penedirien. Així va néixer el llibre més escabrós del que portem d'any, un 'Damage' en tota regla entre un petulant amb les temples blanquinoses i una nena de tretze anys que són, com diu Angot, assassí i víctima, dins d'un circ de sadisme i perfídia. Mala sang, que escrivia el poeta Rimbaud.
Viatge a la fi de la nit
Després de llegir Una setmana de vacances, se'ns farà difícil tornar a entrar en una cansaladeria. Angot ja pot dir missa, que tots sabem a quina estirp de provocadors ha decidit entregar les seves armes. Entre ells hi ha Céline, que l'any 32 també produïa espasmes al lector assenyat amb un llibre que es deia 'Viatge a la fi de la nit'. Abans havia estat Raymond Radiguet amb 'El diable al cos', i si seguíssim escurant arribaríem als excessos lúbrics d'aquell relat de condemnat que es diu 'Una temporada a l'infern'. Ella ho dissimula sota un discurs social. "Potser sí que sóc de la seva casta -exclama-. Com tots ells, denuncio aquest permanent estat de submissió que viu l'ésser humà". És un crit de guerra que ella coneix bé: 'épatez les bourgeois'!
Una setmana de vacances
Anagrama
96 pàg. 12,90 €
