Es pot menjar bé des d’un entrepà, fins a capipota, tàrtar d’escalivada amb anxoves del Cantàbric, passant per carns i peixos salvatges a la brasa, peus de porc, tonyina fresca a la planxa o graellada amb xoriço crioll, botifarró i rostit de tira entre d’altres. Tot sense parar, cada dia, fins l'una de la matinada.
¿Sou d'aquells estressats que només mengeu quan la feina us ho permet? Malament. O al contrari: sou uns anarquistes de saló que no deixeu que la convencionalitat dels horaris i els àpats us tallin el rotllo. O sou d'aquells noctàmbuls que sortiu a sopar a les onze. Sigui com sigui, a Barcelona existeixen bons restaurants de cuina sense interrupcions, on podreu menjar sense mirar el rellotge.