Hi ha plats clàssics amb un potencial enorme per a la reinvenció: posem-m'hi , per exemple, els canelons. D'altres, millor que ni els toquin: gaspatxos de síndria o de maduixa cauen directament en aquell calaix imaginari de la cuina ridícula (espai on també hi tenen cabuda el carpaccio de pinya, el còctel de gambes o el pijama). I encara que cuiners com ara Albert Ventura del Coure n'han fet reformulacions genials -recordo el gaspatxo de cireres amb escopinyes-, val a dir que la seva intenció era creativa i lúdica, no pas millorar el gaspatxo ortodox.
La gent pensa en gaspatxo i vol la materialització d'un sabor ferm, d'una textura densa, amb un cert toc de vinagre. Una fórmula clàssica i espartana en perill d'extinció. I en aquest punt l'ajuda dels lectors ha sigut important: sota el hashtag
#reptegaspatxo, hem aplegat -i comprovat- diversos suggeriments que val la pena conèixer si a l'hora de dinar no voleu una tassa d'aigua vermella. @MjgOm ens recomana el gaspatxo d'
El Escairón (Fontorodona, 5. T. 93 442 93 29), "tan bo com el de casa". És dens, i amb molt gust de tomàquet, com Déu mana. Pilar López, la mestressa, ens explica que "és un plat que molta gent ens comença a demanar abans que comenci l'estiu i que intentem mantenir al màxim possible. Noten la diferència amb altres llocs, on sovint els porten una sopa aigualida", valora. López es resisteix a deixar anar el toc secret, però insisteix en la importància de tenir "tomàquets de temporada, amb molta polpa i madura". Per 4,10 €, un gaspatxo collonut.
@ramontm ens parla del restaurant El Olimpo (Aragó, 74. T. 93 325 85 49), "sense xorrades, espartà, poligonero i avinagrat". El seu propietari, Javier Alcázar, no està d'acord en aquests dos últims adjectius: "Home, té un xic de vinagre per a què es noti el gustet, però no és gens fort", dissenteix. Però és un gaspatxo casolà de primera, dens, sense grumolls, però amb gust potent i una mesura perfecta d'ingredients.
En comptes de fer una comanda de tomàquets, van a comprar-los per comprovar quins tenen millor olor i gust. El trobem dins un menú de 10 euros. @Marcdelas assenyala el restaurant Vall de Boí (Plaça Letamendi, 37. T. 93 323 40 10) com “a bar-restaurant amb brasa on fan un gaspatxo molt aconseguit”. Allà, es limiten dir-nos que fan “el millor gaspatxo del món”. Home, es passa d’hiperbòlic, però el Boí pertany a aquella raça de gallecs discrets que mai no donen gat per llebre. Trobem un gaspatxo
amb picadillo abundant, dens i saborós, dins d’un menú (10,25 €) amb unes galtes de porc meloses, molt caramel·litzades, i temptacions com el rap amb cloïsses o el botifarró de Burgos amb ous fregits.
Finalment, @RicardMartn -és a dir, qui escriu- no pot evitar recomanar el sumptuós gaspatxo d'El Rebujito de Morán (Rita Bonnat, 3. T. 93 430 10 45), cim de l'ortodòxia gaspatxera i amb tots els ingredients portats directament de Sanlúcar de Barrameda. El client se'n pot omplir un generós bol al gust per uns 9 euros. I a Sarrià també es menja bon gaspatxo: el del recent Santana (Major de Sarrià, 97.T. 93 280 36 06), encara que mancat del toc de vinagre, és equilibrat, dens i deliciós.
