Fa cinquanta anys que aquesta bodega és a Nou Barris. El Miquel va agafar-la fa quatre anys i ha volgut conservar-ne tot el mobiliari, les bótes antigues i fins i tot el terra, devorat pel vinagre i el vi. Els matins d'entre setmana el repoblen els jubilats. S'asseuen parsimoniosos darrera dels vidres amb una canya a la mà i giren els seus ulls entelats cap a aquesta vegetació escardalenca que són els Jardins de l'Alfàbia. Dins la botiga, pissarres petites anuncien el preu de les llaunes, les conserves i les ampolles amb les ofertes de la setmana que pengen de cubells. Els veïns entren al celler amb la garrafa de plàstic dins d'una bossa perquè no regalimi el vi. Quant temps feia que no ho vèiem, això! En Miquel sap molt bé en quin barri és i ens diu que serveix anxoves, seitons, combinats... a un "preu raonable".
Els barcelonins patim una malaltia congènita, la mandra. Quan preguntes a qualsevol per un tros de Barcelona que no és allà on ell viu o treballa, la majoria foten la mateixa cara que si els parlessis de Tasmània. Nou Barris no és al Pacífic, s'hi arriba amb línia groga i blava, amb autobús i, fins i tot, a peu.
Els que no sabem nadar també hi som benvinguts. A més, encara hi ha més motius per eixamplar horitzons si el que ens hi espera és un festí de tapes saboroses i la beguda que trieu per 1,95 euros tots els dijous de l'any. Una trentena de bars s'han acollit a aquesta festa major, cadascun amb una de les seves tapes més emblemàtiques. Per exemple, el Conde Drácula ofereix Diablo Conde Drácula, patates picants com el dimoni. Més frescos, a El Abuelo, proposen el Mos de la Charo, fet a base de pa de coca torrat amb verduretes variades i bacallà, i tot amanit amb pebre vermell.
Si fos per mi, jo viuria a la Bodegueta d'en Miquel, la de la Font d'en Canyelles. En Miquel, l'amo, en té una altra a uns 500 metres amb el mateix nom. Per la ruta de les tapes dels dijous, ells proposen la tapa estrella del seu establiment, el mini carpaccio de mango, foie gras i pernil ibèric. A veure com ho entomes, això, foraster.
La Bodegueta d'en Miquel és un monument a la bona tapa, la cervesa ben fresca i una bona copa de vi tota la setmana. De fet, quan hi entreu, pot ser que us recordi una mica Cal Marino del Poble-sec. Un bar allargat que comença amb les bótes de vi a dojo, una prestatgeria plena de vins per endur-se a casa o prendre allà mateix que s'acaba on comença la barra, un deliri. Croquetes fetes per la veïna, anxoves (les millors de Nou Barris) i formatges, fins i tot n'hi ha de macerats amb whisky. Us explicarà el secret: en Miquel de Nou Barris i l'Edu de Cal Marino són germans, i es veu que això de muntar cellers de luxe corre per les venes.
