El plaer del qui menja a la barra és el d’aquell que, en la seva soledat, només desitja concentrar-se en el menjar, adoptant la gimnàstica dels colzes. Si mengeu a la barra de l’Agut (Gignàs, 16. T. 93 315 17 09), potser la millor fonda de la ciutat, el seu fenomenal menú només costa onze euros. Hi sovintegen els primers de cullera, com uns fideus a la cassola mar i muntanya –amb costella i calamars– difícils d’oblidar, i segons carnis fets amb molt xup-xup i factura d’alta cuina. Vi bo, postres casolanes i un aperitiu de cortesia amb brandada de bacallà.
Si tasteu el que prometia fa anys Joan Saura, us podeu convertir en creients del menjar ecològic. Ara és l’època dels tomàquets, i en restaurants com NONONO o Toto serveixen amanides fetes amb diferents menes de tomàquets de cultiu ecològic. El gust i la consistència no tenen res a veure amb els del mercat: són peces carnoses, compactes, amb poca aigua i molt sabor. Un bon lloc per comprar-ne és la botiga I Love Food (Muntaner, 476), que cultiva els seus propis tomàquets. Són fruits VIP: han guanyat premis arreu!
Perquè aquesta és la gastronomia emergent a escala mundial, i no n’hi ha prou d’estar-hi vagament familiaritzat sinó que necessiteu un coneixement més profund. Sí: ara és el moment de ficar-vos fins als ullals en el fet culinari peruà. I a part de visitar les innovacions del Tanta, val la pena conèixer la cuina peruana més popular, la criolla –molt marcada per la cuina xinesa, contundent, calenta– i la 'norteña de la costa', especialitzada en peix. Dos bons llocs per fer-ho, respectivament, són el Café Ninoska (Còrsega, 607. T. 93 446 40 82) i el Mochica (Gran Via, 487. T. 93 325 71 10).
No us demanem que visiteu els antres de plats combinats. Però hi ha restaurants de grandesa contrastada que el barceloní, per esgotament, ha oblidat. Com el 7 Portes (Pg. Isabel II, 14. T. 93 319 30 33), que amb tres quarts de segle de vida presumeix d’un nivell de forma envejable. Si cada any hordes de japonesos peregrinen per tastar l’arròs Parellada, per alguna cosa serà. Precedit per uns bunyols de bacallà i succeït per un passeig per la Barceloneta, felicitat.
D’acord, aquest any no podeu fer cap viatge. Podeu esmorteir aquesta trista conjuntura visitant un restaurant d’un continent diferent cada setmana. Per Europa, Hungaryto (Aragó, 353. T. 93 208 03 28), únic hongarès aquí on podreu tastar un gulasch excel·lent. D’Àsia, val la pena acostar-se al Betawi (Montsi, 6. T. 934 12 62 64), excel·lent indonesi del qual només se’n recorden els turistes (aquí també podeu exercir la recolonització). Per Amèrica, posem-hi el Puerto Plata (Tragí, 1), per consens el millor restaurant dominicà de la ciutat. I per Àfrica, l’etíop Teranga (de la Nau, 3. T. 93 310 33 65).
No us havíeu adonat que la cervesa és el nou vi? Pel que fa a establiments de rituals i culte a la beguda. Però els seus codis són molt més afables i menys esnobs que els de la tribu del vi. Escolliu una bona cerveseria artesana, La Cervecita (Llull, 184) o L’Ale-hop (Basses de Sant Pere, 10 bis), entreu amb la vostra ignorància per davant i a gaudir de la classe.
Moltes pors són irracionals. També les gastronòmiques. Enfronteu-vos a la vostra pitjor por gustativa, bé sigui menjar cargols (La Dolceta 2. Urgell, 266. T. 933 21 83 51) o una olorosa taula de formatges afinats i graduats –al Moscarola (Sant Elíes, 19. T. 93 00 54 94)–. Descobrireu un nou univers. Si als deu minuts de jalar us entra yuyu, cames ajudeu-me, que el menjar és per gaudir!
Tant si esteu treballant com si esteu de Rodríguez –de vacances sense la parella, no pas tocant la guitarra com si fóssiu Sugarman–, l’esmorzar de forquilla us alegrarà el dia. Acosteu-vos d’horeta –quarts de nou– a La Cova Fumada (Baluart, 56), per posar un exemple, i demaneu platets de capipota, carxofes a la brasa i popets, tot regat amb vi negre de la bóta. Us pujarà una eufòria i una escalforeta pel cos que no us abandonaran fins ben entrada la tarda.
Un secret
Si pareu per Via Laietana, hi ha un restaurant ocult on hi fan un menú collonut, cuina casolana que ressuscita un mort. Per un únic bitllet de deu euros, macarrons com Déu mana, entraña –tall boví– tendra i ben especiada, fideus a la cassola i postres casolanes són algunes opcions d’un menú tan extens (set primers i set segons) com generós i ben preparat. Pencaires i jubilats poblen un indret congelat en el temps, on no entren ni turistes ni moderns fans de la retro-bodega. I no el busqueu al Google, que no hi ha ressenyes. És el Transatlàntic (Abaixadors, 5. T. 93 310 62 62).
Tenim opcions delicioses per fer cas, encara que sigui per un cop, als consells institucionals. Podeu hidratar-vos amb una orxata del Tío Che (Rambla del Poblenou, 44), un suc natural a La Bordiny (Jaume I, 11) o un smoothy de La Báscula (Flassaders, 30).
Discover Time Out original video