Menjar d'hivern

Un bar i restaurant dels que no en queden, amb plats per a pressupostos ajustats i bons paladars. L'esmorzar de forquilla és per llepar-se els dits. I a l'hora de dinar, prepareu-vos per a un àpat comunitari i uns primers i uns segons deliciosos, amb quasi trenta referències de plat a la carta. El capipota, el braó i el bacallà són excel·lents. Regueu-ho tot amb un bon vi de Gelida. –R.M

Sens dubte, el millor asador de la ciutat. I ell millor representant de Castella a l'hora del picadillo, la 'longaniza' o el 'chorizo'. Però el que veritablement destaca és el delicadíssim lletó d'ovella 'churra' rostit amb sagí de porc fresc i un extraordinari garrí segovià. El rosteixen durant sis hores en un forn de llenya i arriba a taula trossejat i només untat am un xic del seu propi greix, la qual cosa li dona la seva característica pàtina daurada. Excel.lent producte , sempre presentat en cassoles de fang. –M.A

Barcelona té la riquesa de disposar d’alguns llocs que el pas dels anys millora. Moltes vegades oblidats, alguns tenen, a més, el plus d’haver-se modernitzat sense excessos, per posar-se al dia amb l’exigència de qualitat i bons productes que demana la clientela. Un d’aquests casos és l'Agut del carrer d’en Gignàs, un dels primers bons restaurants que vaig conèixer quan vaig arribar a Barcelona en els anys setanta. Allà vaig saber que existia l’allioli i a partir de llavors vaig viure grans moments i grans decepcions. Quina va ser la meva alegria fa uns dies en demanar un allioli a l’Agut i comprovar que continua sent tan bo com el dia del meu debut. Aquest exemple, pel qual demano disculpes pel caràcter excessivament personal, és una prova que hi ha famílies hoteleres que posen el rigor per davant de l’interès comercial o mediàtic. Es nota molt l’enorme diferència entre una casa d’atenció familiar i una altra d’especulació culinària.Espècies protegides a la cuinaEl dia de la meva visita també em vaig retrobar amb uns cervellets de vedella a la romana que creia desapareguts del panorama gastronòmic actual, i també unes anques de granota molt ben preparades i carxofes del Prat arrebossades. Vaig veure gaudir una taula veïna d’una amanida tèbia de pedrers d’ànec amb vinagreta de foie gras i d’un flam d’albergínies amb formatge de cabra gratinat. El meu segon plat va ser una excel·lent escalopa de minicostella de bou, amb carxofes arrebossades. Bona carn, ben cuinada i més ben p

La gastronomia de Rússia i Ucraïna és el resultat, entre altres característiques, d’una sàvia barreja de les millors cuines oriental i occidental. Exquisida, amb gran varietat de productes de molts sabors, els seus plats exigeixen una acurada preparació. No són plats pesats ni tampoc picants, encara que alguns busquin el gust agredolç de la vida.  Tant russos com ucraïnesos gaudeixen davant d’una increïble varietat de sopes, encara que la reina de la taula a l’hora de fer anar la cullera sigui la sopa borsch, de remolatxa i molt atractiva visualment gràcies a l’aportació acolorida d’aquest tubercle vermell. La cuina del Yalta Crimea (anomenada així en honor al pacte europeu de postguerra i per la varietat de nacionalitats que caracteritza el personal del restaurant) la presenta amb nata i les verduretes a la juliana. El dia de la meva visita, no em vaig poder estar de demanar per “picar” una autèntica ensalada russa, que porta algunes coses més que l’espanyola, com cogombres i en alguns llocs també remolatxa. Exquisida. En l’apartat de cuina de l’est, el restaurant ofereix també els Pelmeni, espècie de raviolis farcits de carn o bolets, un plat original de Sibèria i acceptat a tot Rússia com un dels plats nacionals. Als russos els fa ràbia que se’ls compari amb els raviolis, tortel·linis o altres símils italians, perquè, diuen, els pelmeni són pelmeni. Al restaurant de la Barceloneta són exquisits, no provoquen discussions i costen. La gran mandonguilla ucraïnesa és un altre

El Llagar de Granda, amb la seva mestressa Visi Granda al capdavant, és l'únic restaurant asturià de la ciutat que trenca el monopoli del Furacu. Passeu per aquí a tastar la seva cuina de cullera tel·lúrica i substanciosa, amb plats com el paté de cabracho i les croquetes de Cabrales. R.M

El retorn de Josep Maria Freixa a la casa mare, ara que en Ramon ha marxat a i ha tornat a triomfar Madrid, és un festival de bona cuina tradicional: peus de porc amb prunes i pinyons, sípia amb carxofes i potser els millors macarrons de Barcelona. –M.A

L'Escairón destaca sobretot pel seu entrecot provinent de Galícia i pel seu 'pote', el brou gallec. En Jorge i la Pilar atenen com si fos casa seva i la clientela es gairebé fixa. Els seus plats forts són l'entrecot o qualsevol de les seves carns a la brasa, però també els plats guisats, el 'lacón' i, sobretot, algunes postres com l'anomenada Escairón (crema catalana amb una mena de crocant gelat). Però immillorables i úniques són les patates fregides que acompanyen les carns, entre les quals també destaca l'escalopa milanesa. Aquest és un lloc ideal per gaudir del millor de la cuina gallega i de mercat, on la qualitat, el bon preu i el magnífic servei fan les delícies dels paladars més exigents. –M.A

Sidra natural, favada, lluç a la sidra i els millors formatges asturians. Sempre ple, perquè els restaurants que practiquen aquesta mena de cuina a Barcelona, asturians de pura sang, es poden comptar amb els dits d'una mà. Tasteu una bona truita de cabrales, un pastís de 'cabracho' i us escalfareu.

Al costat de la Plaça d'Osca hi ha aquest bar restaurant de cuina tradicional catalana. Per fer honor al nom, el més recomanable és menjar una bona escudella de la casa, però si la cosa va de carn, l'estofat de botifarra i sípia (el clàssic mar i muntanya), les galtes de vedella amb salsa de poma i ratafia o els cargols guisats són una bona elecció. Els pòsters de les parets proclamen frases com "la lluita mai s'acaba" o "Barcelona decideix", referent a la consulta independentista del 10 d'abril. El Terra d'Escudella està compromès amb els moviments socials del barri. I com a beguda, un bon vi de la terra. –T.V

Fran Heras ha obert a Barcelona la continuació del seu restaurant a Avilés: una taverna gastronòmica, o millor podríem dir un restaurant de tapes amb un accent inequívocament asturià i vocació autoral. Cuina molt personal i creativa sense fer coses mol·leculars estranyes. Tasteu les anxoves amb pa dolç d'espelta i formatge asturià, o un fabulós pop gratinat amb formatge fumat. Gran oferta de vi a copes per a totes les butxaques. –R.M