El restaurant gastronòmic estarà fora de l'hotel.
Sí. El Petit Comitè passarà a dir-se Petit Comitè amb Nandu Jubany i hi farem reformes. Ara porto el bar, que per mi és un gastrobar amb una oferta de mitges racions.
Com, per exemple?
Fem cuina internacional, des de gambes de la Barceloneta, fetes al vapor amb algues, passant per una ensalada de llamàntol, fins a un brioix de cua de toro, amb tomàquet, alvocat i ceba tendra. O un fish and chips amb moll de la Barceloneta i patata rossa. I cebiche. És una oferta saludable, tan enfocada al viatger com al barceloní que no es vol passar de pes. Potenciarem els vermuts i els productes catalans, perquè per a molts clients aquest serà el seu primer contacte amb això.
Com defineixes el teu paper dins el Majestic?
En sóc el xef assessor. Fa més d'un any que treballo aquí: vaig reformular els esmorzars amb una capsa de bombons plena de menjar, de la qual estic molt orgullós. I a partir del 15 de desembre, oferirem un brunch, els diumenges i festius, perquè la gent de la ciutat pugui visitar el Majestic i venir-hi a menjar. A un preu mòdic per ser un cinc estrelles de gran luxe, uns 40 euros.
Quina línia t'ha demanat la propietat?
Des del moment que la gent del Majestic m'han vingut a buscar, entenc que els agrada la meva línia: la cuina d'un català que fa servir producte del país, que fa una cuina que s'entén i és fàcil que agradi a tothom. Sabem fer un xic de tot -esmorzars, banquets, bar- i la idea és mantenir el nostre llenguatge en tots els punts de venda de l'hotel.
Ets un cuiner creatiu però alhora tens presents les arrels, la cuina de carn i proteïna. Has hagut de modificar això ara?
Al Petit Comitè faré la cuina de Can Jubany, un restaurant de cuina catalana. Si Déu vol, al febrer.
Però també assessoraràs el restaurant de dins l'hotel.
Sí, però no volem una estrella Michelin, sinó que la gent hi mengi bé i en surti contenta. I quan vulguin menjar més posat, hauran d'anar al Petit Comitè.
Suposo que el fet que sigui un projecte tan diferent de l'anterior t'estalvia la pressió de posar-te en el lloc de Fermí Puig.
Ja ho crec, que no m'hi poso. No hi ha res que s'hi assembli. Abans hi havia un restaurant de pretensions molt clares: ser un restaurant d'hotel de referència a Barcelona. Va ser un pioner. I crec que la família Soldevila ha volgut buscar un català que sap fer el que sap fer, amb la intenció que els que vinguin de fora degustin el que ens agrada a nosaltres.
Més informació
També t'agradarà
Discover Time Out original video