A dalt de tot de Blai, en un antic taller de motos Lambretta –es pot tenir un emplaçament més 'cool'?–, Susannah Taylor i Katherine Engelhardt hi han obert una sandvitxeria. Des del seu blanc impoŀlut ens assalta una frase escrita en vermell: “Sí, som americans. No, no fem hamburgueses”. Taylor explica que als EUA “el sandvitx és allò que menges al migdia, quan no tens temps, i l’hamburguesa de qualitat és per sopar amb temps”.
Això no vol dir que elles facin “sandvitxos de bar de iaio dels EUA, que són de pa de motllo, formatge, enciam, tomàquet i pernil, fem quelcom de nivell”. ‘Només’ tenen deu entrepans, però tots són càrregues de profunditat, “una barreja entre entrepà clàssic dels Estats Units i invents nostres”. Pa notable, tot del forn Radas –alguns fets a mida, com si fossin panets d’hamburguesa però més densos, menys dolços–, acompanya barbaritats com el mufaletta (xoriço de Pamplona, salami, pepperoni, pernil dolç, mozzarella, provolone, amanida i pa de focaccia d’oli) o subtileses com el bánh mi, d’inspiració vietnamita: pastanaga i rave japonès envinagrats amb coriandre, tofu a la brasa i maionesa de xili. El seu 'cheesecake' té una pinta increïble. I polos de bourbon i préssec!
Això no vol dir que elles facin “sandvitxos de bar de iaio dels EUA, que són de pa de motllo, formatge, enciam, tomàquet i pernil, fem quelcom de nivell”. ‘Només’ tenen deu entrepans, però tots són càrregues de profunditat, “una barreja entre entrepà clàssic dels Estats Units i invents nostres”. Pa notable, tot del forn Radas –alguns fets a mida, com si fossin panets d’hamburguesa però més densos, menys dolços–, acompanya barbaritats com el mufaletta (xoriço de Pamplona, salami, pepperoni, pernil dolç, mozzarella, provolone, amanida i pa de focaccia d’oli) o subtileses com el bánh mi, d’inspiració vietnamita: pastanaga i rave japonès envinagrats amb coriandre, tofu a la brasa i maionesa de xili. El seu 'cheesecake' té una pinta increïble. I polos de bourbon i préssec!
