Al cor del Sants més àcrata i popular, Tatau l'Antiquari ofereix cuina de l'avia lleugerament actualitzada i mobiliari antic. Propostes com el lluç a l'all cremat, el xai arrebossat o un llobarro amb salsa de taronja. Pels primers, plats de preu baix i alt confort, de producte del proper mercat d'Hostafrancs: tempura de moniato, crestes amb carabassa i nous o una crema de faves amb botifarra negra. A més, dijous, divendres i dissabtes dediquen plats als seus grups favorits –s'han tastat Joan Colomo, Rosa Luxemburg, The Mamzelles–.
Hi ha qui pensa que Sants és un barri avorrit i conservador, una cinta el·líptica de carrer únic flanquejada per pastisseries i sabateries, per on desfilen, sense aturador, tietes pastades a Núria Feliu, tortellet en mà. Impressió equivocada.
Qui escriu prefereix agafar el primer trencant a l'esquerra i passejar per carrers on es fa evident el passat popular, anarquista i cooperatiu del barri. I on, si ens aturem a menjar en el lloc correcte, es fan evidents un respecte i una comprensió per la tradició catalana inèdits en altres barris. Toca parlar, un cop més, de Sants: aquest cop el motiu és Tatau l'Antiquari. El nom li escau d'allò més: en un antic taller de bicicletes, el cuiner Pere Cardona restaura plats tradicionals.
Els propietaris són Vanessa Sánchez, antiquària de Gràcia, i Luis Navarro, reputadíssim tatuador també gracienc. Assegut en una taula 'tocinera' del 1932, miro la taula de masia centenària de la meva dreta i penso en el menjador dels besavis materns. Tot el mobiliari i la vaixella –de ceràmica, les estovalles de fil– són a la venda. No és un problema donar de menjar en peces de col·lecció? "No, la gent gaudeix molt i, si s'interessen, els explico la història de cada moble", diu Sánchez. Cuina de l'àvia en mobles de l'àvia, vaja.
La picada de l'Empordà
Cardona explica que la majoria de les receptes són, en realitat, de la seva iaia. Encara cuina amb ella, tot i que amb el pas del temps "també ha anat recopilant receptes d'àvies d'altres llocs: de Còrdova, de la Cerdanya, fins i tot d'una iaia noruega".
La temporalitat de l'oferta es resumeix en una carta de nit, de pissarra, amb setze plats, i uns preus on els primers no sobrepassen els cinc euros i uns segons "que no et deixen arrissat", diu Cardona. El plat més car costa dotze euros.
A la indignació política habitual, Cardona afegeix la culinària, la de qui s'emprenya per entrebancar-se amb uns peus de porc guisats a catorze euros. Perquè d'això va el Tatau: "La meva iaia era de l'Empordà i per mi la millor cuina d'àvia és aquesta, la de la bona picada acabada amb xocolata".
Corroboro aquesta opinió menjant un fabulós guisat de conill amb prunes i curri -aroma molt lleugera, tot just perquè l'àvia aixequi una cella. Plat sencer i abundant, res d'atracaments a mitja ració-, dins un menú de migdia a 13 euros on hi ha indulgències com la truita amb botifarra i xoriço, un suau hummus de llenties o arròs amb pollastre i costelló.
Altres opcions, pel cantó de la Festa Major, són el lluç a l'all cremat, el xai arrebossat o un llobarro amb salsa de taronja. Pels primers, plats de preu baix i alt confort, de producte del proper mercat d'Hostafrancs: tempura de moniato, crestes amb carabassa i nous o una crema de faves amb botifarra negra. Cardona és un paio singular, àcrata i melòman. Dijous, divendres i dissabtes dedica plats als seus grups favorits –s'han tastat Joan Colomo, Rosa Luxemburg, The Mamzelles– i espera amb il·lusió el dia que la tieta tasti la cuina de La Iaia. També és autor de '100 vinagretes d'autor', el primer llibre de Verkami de cuina de la Península.
Luis Navarro també és tot un caràcter. Després de dotze anys fent de bàrman, aquest tatuador- restaurador prepara el seu propi vi de la casa, barreja de priorats. És abstemi! "M'agrada l'olor de les coses, no és tan estrany", addueix. Per bona olor, la de la cuina de la iaia.
