Via Veneto té 47 anys, i el seu nou cuiner, el senyor Sergio Humada, 29. ¿Què significa? Que per prosperar és necessari assumir mig segle d'història. El senyor Humada sap on és i què ha vingut a fer: "Ho comparo a quan vaig estar a Arzak, part tradicional, part moderna". És més probable que Via Veneto transformi un xef que al revés.
El senyor Carles Tejedor va aconseguir que la casa evolucionés i el senyor Humada li donarà una volta més. Parlo de voltes i penso en el mític ànec a la premsa, a la carta des del 1967. Aquest lloc és història de Barcelona, una classe de monuments civils que són plorats per planyívols oportunistes quan tanquen. Via Veneto no està amenaçat, al contrari , treballen amb una regularitat sorprenent.
Estaria bé que en paral·lel a la joventut del xef es renovés la clientela i que els aprenents de gurmets coneguessin què és una Gran Casa. Educa veure com els senyors Javier Oliveira i Luis González organitzen la sala. Equips duradors, amb més d'una dècada, fins i tot dues, al servei.
Aquesta vegada aparto la història i em concentro en les coses noves. El que provaré acaba de ser estrenat i comparteix elegància, suavitat i bon ganxo visual. Els retrets són escasos: menys sorbet de fruits vermells a la royal de fuagràs, un rectangle acompanyat per cruixents i refrescants, un "traveling pel fetge", defineix el senyor Monje fill. La resta és de primera. Pell cruixent de pollastre i ostra a la brasa amb escabetx de l'au. Cremós de formatge de la Garrotxa amb tomàquet passificat i vinagreta d'alfàbrega. Fulla de caputxina i cargol de mar, que bo. Actua el senyor José Martínez, sommelier, amb l'habitual competència. Primer, Blanc d'Orto Brisat 2011 , de sorprenent color. I , després, el borgonya Paul et Marie Jacqueson 2010. Li demano lleugeresa i em dóna lleugeresa. "No vull que em recordi tota la tarda", diu .
La minestra és un plaer de temporada: carxofa, faves, pèsols, múrgoles, espuma de patata i pernil. Turbot amb cruixent d'arròs i un colomí per recordar durant temps, custodiat per cereals i cacau. Per postres, poma en textures i una revisió del flaó d'Eivissa.
Si sota el meu cul ha estat Dalí durant dues hores no s'ha queixat. No hi ha hagut llagostins. Però, senyor de Port Lligat, quanta cuina
Discover Time Out original video
