[image]
[title]'Posible', el desè àlbum d'estudi d'Enrique Bunbury, havia de sortir el 17 d'abril, es va ajornar per raons òbvies, i finalment es publica el 29 de maig. L'excantant d'Héroes del Silencio no és una excepció i ha viscut aquestes setmanes amb inquietud: "Suposo que com tots, he patit un carrusel emocional, passant per la tristesa, la ràbia, l'enuig, l'esperança, la incertesa... Són moments molt durs i complicats. Em preocupen els nens. Està sent molt difícil per a ells. No puc imaginar-me com es pot viure el que estem vivint des de la ment d'un nen, tan dotada per a la imaginació però també amb la inseguretat que dona el desconeixement".
A alguns potser els sorprendrà la quantitat de música electrònica que hi ha a 'Posible', tot i que és un element que estava ja molt present en el teu primer disc en solitari, 'Radical sonora'. Quina ha estat la teva relació amb l'electrònica durant tot aquest temps i com ha evolucionat?
Escolto música de gèneres molt diferents. No necessàriament la música que faig en cada moment. No m'agrada tota l'electrònica, però sí que he gaudit d'alguns discos que m'han semblat interessants cada any. De totes maneres i encara que entenc el teu punt de vista, al meu entendre aquest no és un disc de gènere, en absolut. Crec que sí, que té més sintetitzadors i hem treballat més en la postproducció i en les possibilitats dels ordinadors i els 'plug-ins'. Però segueixo veient el disc com un àlbum de cançó d'autor. Cançons escrites per ser cantades. Música popular.
Has dit que les lletres del nou disc giren al voltant de "les diferents versions d'un mateix que hem deixat passar i les infinites opcions i possibilitats amb les quals podem modelar el nostre futur individual". Tens la sensació d'haver deixat passar opcions de vida o artístiques que et venien de gust?
Tots hem deixat passar oportunitats, perquè hem triat altres opcions. Fins i tot quan considerem que no tenim una altra opció, sempre tenim més possibilitats de les que creiem, No sempre millors, però hi ha més opcions. Vull dir que no necessàriament t'has de penedir del que no vas fer. Hi ha opcions que vaig deixar passar i me n'alegro enormement, d'això. I altres que vaig deixar passar, però no tinc clar cap a on m'haguessin portat o si estaria satisfet amb aquestes decisions avui dia. No soc gaire nostàlgic, la veritat. Prefereixo el present com a temps verbal, o com a molt el futur immediat. Amb el futur llunyà em passa igual, em sembla tan llunyà que em fa l'efecte que no m'incumbeix.
"Tenim la capacitat de prendre infinites decisions que ens desviïn d'aquest determinisme tràgic"
La part de "modelar el nostre futur individual" em recorda una mica a la idea de Bowie de no preguntar-te tant qui ets sinó qui vols ser, ¿ho veus així?
Penso que des de nens ens inculquen cert grau de predeterminació, genètica o cultural. El nostre entorn, la nostra llengua, la nostra cultura, els nostres amics, els nostres col·legis, els nostres estudis, les nostres feines, els nostres veïns, el nostre partit polític, les nostres lectures... I així, indefinidament, ens condicionen per ser com som i serem de manera inamovible. Personalment crec que en tots aquests aspectes tenim la capacitat de prendre infinites decisions que ens desviïn d'aquest determinisme tràgic. Crec que està a les nostres mans millorar la nostra espècie, amb passos en una direcció que no s'esperava de nosaltres. Canviant per sempre el nostre futur.
La portada és un mirall trencat, ¿té a veure amb aquesta visió polièdrica d'un mateix?
Totalment. Aquest és el sentit dels miralls trencats i la projecció de la nostra imatge, distorsionada, amplificada, deformada en els diferents trossos. Com deia Walt Whitman, contenim multituds.
Suposo que aquest modelar la personalitat artística és una cosa que es fa disc a disc. Has arribat a aquest punt en el qual fas una mica de balanç? ¿En algun moment t'has sentit en una cruïlla artística?
No tinc por del paper en blanc. Gairebé no he patit de bloquejos creatius en els quals no se m'hagi acudit res. A vegades se t'acudeixen coses d'escàs valor, però això no em frena per continuar treballant, fins que apareix alguna cosa sobre la qual incidir i insistir per treure brillantor a una idea que, aquest cop sí, val la pena. Fer balanç m'ha interessat poc, però ho he fet recentment quan vam treure una 'box set' recopilant per etapes les cançons més conegudes de la meva carrera, des de 1987 fins al 2017. Eren trenta anys i s'entenia que era un bon moment per intentar ordenar i explicar els diferents episodis i interessos que he desenvolupat en tots aquests anys. Ara toca seguir mirant cap endavant, escrivint, reflexionant, intentant comunicar-me amb el públic i si és possible mostrant noves cançons que emocionin i connectin.
Hi ha algunes imatges de lluita en el disc, des del kung fu de 'Las palabras' a la idea de baralla de 'Hombre de acción'. Creus que és també un disc de lluita?
La lluita pot ser perfectament una metàfora del nostre caminar a la Terra. No tot és fàcil, les circumstàncies són moltes vegades adverses i, de vegades, busquem els punts de desacord en lloc de centrar-nos en tot allò que ens uneix i ens apropa. Soc positiu i tinc esperança, però també soc conscient de la dificultat que suposa de vegades comunicar-te amb aquell que no vol escoltar.
"Hem de lluitar per a no acceptar restriccions i dificultats en la tornada a les nostres vides"
Has hagut de moure tota la gira al 2021. Com t'imagines els concerts després de la pandèmia? Creus que alguna cosa haurà canviat per sempre?
Començarem a Llatinoamèrica al febrer-març, continuarem als Estats Units al maig-juny i per Espanya i Europa a l'agost-setembre. Espero que els concerts transcorrin amb total normalitat. Vull dir que el públic no estigui restringit i puguem besar-nos i abraçar-nos els uns als altres i cantem i ballem i ens emocionem. No m'imagino els concerts d'una altra manera. I crec que hem de lluitar per no acceptar restriccions i dificultats en alguna cosa que ha de ser la tornada a les nostres vides, sobretot a aspectes bàsics de les nostres vides com és socialitzar, tocar-nos i sentir-nos a prop. Tota la resta és anar contra natura.
Com a vegà, què creus que podem aprendre d'aquest temps de confinament? Compartim el planeta amb animals i plantes, que han recuperat una mica de terreny durant aquestes setmanes, però la crisi climàtica continua sent una emergència. Creus que hi haurà una major consciència ecològica?
Per tenir una major consciència ecològica cal entendre i respectar la natura. La nostra i la dels altres éssers vius. I el funcionament de la Terra com a lloc perfecte per poder viure. No hi ha major amenaça al planeta que l'ésser humà. Espero que aprenguem a acceptar el nostre espai en l'organigrama del cicle vital.
Durant aquest temps molts artistes han compartit cançons i tu, a més, has compartit recomanacions, gràcies a les quals he descobert Melingo. Es coneix poc, a Espanya, el que s'està fent a Llatinoamèrica? Què creus que ens estem perdent?
Crec que cada vegada més el pont entre continents està obert per la comunicació, per entendre'ns i comprendre'ns millor. Hi ha molta música fabulosa feta allà, igual que aquí. Crec que la música alternativa a banda i banda gaudeix d'una salut esplèndida. Deixa'm recomanar els nous discs d'alguns artistes que crec estan en moment creatiu fantàstic: Barbi Recanati, Confeti de Odio, Natalia Lafourcade, El Columpio Asesino, Fito Páez, María José Llergo, Diego Vasallo, Chencho Fernández, Alfredo García, Triángulo de Amor Bizarro, Erin Memento, Álvaro Suite i Melingo, esclar.