In-Edit 2014: la nostra tria de la programació

¿No sabeu quines pel·lis anar a veure al Festival Internacional de Cine Documental Musical de Barcelona? Us fem cinc cèntims de la programació perquè ho tingueu clar Alfa i omega Les pel·lícules d'inauguració i clausura són dues de les més atractives del programa. El festival arrencarà amb 'Pulp: A film about life, death and supermarkets', a mig camí entre el retrat de Jarvis Cocker i el de la seva ciutat natal i bressol de Pulp (i del synth-pop), la industrial Sheffield, rodat durant el retorn del grup britànic entre el 2011 i el 2012. El film inclou metratge gravat durant el seu últim concert, a Sheffield, i en aquest sentit té puntes amb comú amb 'Dexys: Nowhere is home', sobre la gira amb què els de Kevin Rowland van presentar el seu primer disc en tres dècades, codirigit per Paul Kelly ('Lawrence of Belgravia'). Atenció als fans dels Dexys: Rowland és un dels convidats del festival i presentarà el passi del dissabte 25.Tancarà l'In-Edit '20,000 days on Earth', pel·lícula entre la realitat i la ficció premiada en diversos festivals que segueix Nick Cave durant 24 hores. Hi veurem la Kylie i els Bad Seeds Warren Ellis i Blixa Bargeld. Als fans de l'australià també els pot interessar 'Autoluminescent', al voltant del desaparegut Rowland S. Howard, company de Cave a The Birthday Party. Últimes crítiques de cine Tip Top Pel·lícula literalment excèntrica (en el sentit que s’oposa a qualsevol idea de centre, políticament i estèticament), 'Tip top' és una de les apostes més

Swans + Pharmakon La banda de Michael Gira torna a Barcelona amb el seu rock experimental, angoixant i nerviós per presentar el seu tretzè disc, 'To be kind' (2014), un disc dens amb temes de minutatge generós i peces on el minimalisme i el noise es fonen. Entre els col·laboradors del disc destaquen St. Vincent, Julia Kent, Bill Rieflin o Little Annie. La vetllada l'obrirà Pharmakon, el projecte de la novaiorquesa Margaret Chardiet, que als seus intensos directes es debat entre el death, la música industrial i el noise més electrònic. Za! + Llibert Fortuny + Munir Hossn + David Soler + Pablo Schvarzman Quarta sessió del cicle BCNmp7 2014 programada per Aurelio Santos i el segell barceloní Sones. Amb l’actuació de Za!, Llibert Fortuny, Munir Hossn, David Soler, Pablo Schvarzman i el públic. En aquesta sessió del BCNmp7 personalitats de l’escena actual del jazz, del funk, de la bossa-nova i del rock experimental de la ciutat es troben per dialogar i compartir –o discrepar- la seva particular visió de la ciutat com a espai vital i artístic, a través principalment de la improvisació musical en directe. L’objectiu d’aquesta trobada és potenciar l’espontaneïtat, la improvisació i la llibertat, en una posada en escena en què podran participar tant els músics convidats com el mateix públic. Una ocasió per gaudir de la música en el sentit més pur, lúdic, proper i desacomplexat, sense temor al risc i al factor sorpresa. Una sessió sense timings ni presses, sense masses ni cues; una ses

Les crítiques de les pel·lícules que s'estrenen aquesta setmana als cinemes de Barcelona! Us costa decidir-vos a l'hora d'escollir una pel·lícula per anar al cinema? Estigueu al dia del més nou de la cartellera i escolliu bé la pel·lícula que aneu a veure! Aquí podreu consultar cada setmana les valoracions de les últimes estrenes per part dels crítics de Time Out. La isla mínima Alberto Rodríguez és un d’aquests pocs directors actuals capaços d’adaptar-se a qualsevol gènere i assimilar-lo des d’una perspectiva molt personal. Cap de les seves pel·lícules s’assembla a les altres. Però totes tenen la mateixa virtut: Rodríguez s’adapta amb habilitat camaleònica a un temps i un espai. Tots els seus personatges es troben íntimament vinculats a una època i un lloc que resulten determinants. Fem memòria. Tenim els xavals de barri a '7 vírgenes', amb un discurs generacional amarat de matinades d’'after'. Tenim els baixos fons d’una Sevilla pre Expo a Grupo 7. I ara les maresmes del Guadalquivir adquireixen una textura teŀlúrica i plena de força èpica a 'La isla mínima', que a més situa la seva acció durant els foscos anys de la Transició, després de la dictadura franquista. La trama va així: dos agents de la llei, destinats a una població quasi anàrquica per investigar les desaparicions d’uns joves, descobreixen que alguna cosa fosca s’amaga en aquests paratges tòrrids i suats. Amb clares reminiscències del thriller criminal 'Memories of murder', de Bong Joon-ho, i seguint l’estil

Cada setmana, a Barcelona trobem una extensa oferta de pel·lícules més enllà de les principals sales de cinema. Mitjançant festivals, sessions especials, cinemes que aposten pels clàssics o produccions menys majoritàries i la Filmoteca de Catalunya, la ciutat compta amb propostes cinèfiles molt interessants per descobrir films, directors i visions diferents del món i de l'art. Aquí teniu una selecció del millor cinema alternatiu de la cartellera! També t'agradarà Per fer una copa de cine Sis bars on gaudir del setè art abans (o després) d'una bona ració de crispetes Sou dels que espereu amb nervis les estrenes de la setmana? Freqüenteu la Filmoteca i us emocioneu amb els clàssics que s'hi projecten? Sigueu fans dels blocksbusters o del cinema més independent, us proposem aquells locals que cal conèixer per anar abans (o després) d'una bona ració de crispetes. Els que trieu el gènere sou vosaltres! Podeu deixar-nos més propostes als comentaris de sota. Festival de Cinema d'Autor Polaroid Bar Els ulls plorosos de l'ET, l’erotisme d’escalfador d’Eva Nassarre, l'alegria Titanlux de Cyndi Lauper i sona a la ràdio el nou single de Duncan Dhu. No cal calendari, perquè el tuf a vuitantes i a colònia Chispas se sent des d'aquí. Em vull apuntar a karate, mare, amb el senyor Miyagi i acabar d'una vegada el cub Rubik, i tornar veure un altre cop Retorn al futur. Aquesta època es captura amb Polaroids, les màquines que sense saber-ho es van avançar a la impaciència de veure com d'ample e

El festival reuneix una collita de documentals musicals esplèndida. Us en triem deu El Beefeater In-Edit va celebrar el seu desè aniversari l'any passat reunint 30.000 espectadors i fent d'emissari del fenomen 'Searching for Sugar Man'. Són fites difícils de superar, sí, però el festival de documental musical de Barcelona –el primer d'una estirp amb ramificacions a Xile, Colòmbia i per primer cop al Brasil– aposta fort en l'onzena edició per aconseguir-ho. D'una banda, obrint pantalles a Bilbao, Madrid, Pamplona i en totes les cases que es connectin a la seva sala online. I de l'altra, amb una programació amb tants títols interessants que es fa difícil triar-ne només deu. Aquests: Últimes crítiques de cine La isla mínima Alberto Rodríguez és un d’aquests pocs directors actuals capaços d’adaptar-se a qualsevol gènere i assimilar-lo des d’una perspectiva molt personal. Cap de les seves pel·lícules s’assembla a les altres. Però totes tenen la mateixa virtut: Rodríguez s’adapta amb habilitat camaleònica a un temps i un espai. Tots els seus personatges es troben íntimament vinculats a una època i un lloc que resulten determinants. Fem memòria. Tenim els xavals de barri a '7 vírgenes', amb un discurs generacional amarat de matinades d’'after'. Tenim els baixos fons d’una Sevilla pre Expo a Grupo 7. I ara les maresmes del Guadalquivir adquireixen una textura teŀlúrica i plena de força èpica a 'La isla mínima', que a més situa la seva acció durant els foscos anys de la Tra