Javiera Mena en una discoteca d'estrelles brillants

Tuixén Benet es fa una 'selfie' amb Salicrú de fons i l'envia per WhatsApp a Javiera Mena. Estic amb Les Sueques -Benet n'és una- i aquella tarda haig de trucar a la xilena: amb Les Filles Föllen la Tuixén ha coreografiat la gira d''Otra era' (2014), tercer àlbum de Mena, i vol que quan parlem amb la Javi em pugui posar cara.

"La idea és que les seves coreografies estiguin en tots els meus xous", explica més tard Mena: de moment només hi són als concerts a Espanya i a Mèxic, dos dels llocs on té més seguidors, a banda de Xile; per això la Javiera reparteix el seu temps entre els tres països. "No porto banda, així que són les ballarines les qui donen suport a la música, al costat de les projeccions i les llums".

Darrere d'una taula amb les seves màquines, en la gira d''Otra era' Javiera Mena fa pensar més en Chris Lowe que en una diva pop. "Però és que els Pet Shop Boys són les meves dives pop favorites", afirma. "La meva proposta coincideix en molts elements amb els d'una diva: la meva imatge, fer cançons pop... Però no formo part d'una gran estructura. Vinc de l'escena independent, tinc el meu propi segell -Unión del Sur, amb Cristián Heyne de soci, el productor dels seus àlbums- i he tirat endavant els meus projectes pel meu compte perquè a Xile no hi ha indústria: m'he hagut d'obrir camí en un lloc on no existia el que jo faig".

'Otra era' és un festí de pop electrònic pensat per a la discoteca. "Hi ha qui la troba un lloc superficial, però per mi és tot el contrari -diu Mena-. És el lloc de comunió entre les persones i la música, un lloc per alliberar-se". També és un lloc per enamorar-se. "Tots els meus discos parlen de la passió i del desig", diu la xilena.

Però a 'Otra era' l'hedonisme de la pista de ball s'acompanya d'una sensualitat explícita ("Dame todo el aliento que te brota, los olores de tu alma que se cuelan por la boca", "Quiero que tu espada me atraviese solamente a mí"), amb cançons protagonitzades per un jo que "té les coses més clares i busca el plaer: el coneix, l'entén i sap com arribar-hi". Més que als anteriors, 'Esquemas juveniles' (2006) i 'Mena (2010).

Amb una portada amb Mena convertida en "estàtua retrofuturista" amb els pits nuus -censurada a Spotify, iTunes i Facebook: "Pot haver-hi coses terribles, però un mugró no"- l'àlbum desprèn força i ambició. "Tenia moltes ganes de fer un disc expansiu, volia que sonés molt gran -reconeix Javiera-. També ho vaig buscar en altres discos, però ara ha sortit millor". Hi té a veure que Mena hagi comptat per mesclar-lo amb el nord-americà Javier Garza, qui acumula onze Grammy.

"Sempre he aspirat a tenir una carrera internacional: Xile és molt petit i està molt aïllat". Avui lidera una generació d'artistes sud-americans que planten cara als "gringos" i que retornen a Espanya la conquesta. Amb el pop com a arma.