Mala sort de la bona La sala Sidecar, degana del millor rock en viu, arriba als 30 anys en una forma immillorable.
Dels anys 40 als 60, la Sisena Flota dels Estats Units atracava al port de Barcelona i deixava anar una càrrega d'uns quants milers de 'marines' amb ganes de gresca. Per atraure'ls a les seves barres del bar, a part d'omplir-les de senyoretes que fumen i que els tractaven de 'you!', es van obrir molts bars amb nom d'estat nord-americà: l'Arkansas, el Kentucky, el Califòrnia... i el Texas. En aquest darrer, situat en una cantonada de la plaça Reial, el propietari llogava el local sencer a un regiment de 'marines', se'n desentenia i tornava 24 hores després. Per, ens imaginem, trobar-se un espectacle llefiscós, amb més cossos nus, inconscients i horitzontals que a l'inrevés.
Detalls morbosos a banda, l'ara propietari de l'antic Texas se'n felicita: Roberto Tierz celebra els 30 anys de vida del Sidecar, punt cardinal de la plaça Reial, sala ineludible a l'hora de parlar de música moderna a Barcelona. La festa oficial havia de ser el passat 13 de novembre -dia de l'obertura ara fa tres dècades-, però a causa d'una afonia del cantant d'Arizona Baby, la banda convidada, el sarau tindrà lloc el 13 de desembre.
Sempre el tretze. Tierz no té por de la mala sort, doncs. I com diu ell, són "la sala de concerts amb la programació ininterrompuda més longeva de Barcelona". Pel camí, clàssics com el Karma, el Magic o el Zeleste han caigut o han abandonat la