Les millors sales de música en directe de Barcelona

Què: La sala de concerts del carrer Nou de la Rambla, a tocar del Paral·lel, s’ha convertit en el paradigma de la bona música en viu sense etiquetes. Figures emergents i consagrades del pop, el rock, la música d'arrel i l'electrònica, d'aquí i d'allà, trepitgen l’escenari de les seves dues sales de concerts gairebé cada dia de la setmana. També és una icona del 'clubbing' barceloní.

Qui: A l'Apolo hi han tocat Janelle Monae, GZA (Wu-Tang Clan), Beach House, Ronnie Spector, Solomon Burke...

Què: Hereva de l'encarnació a Poblenou de la icònica sala Zeleste del Born, el Razzmatazz és un enorme complex de música en directe i 'clubbing' amb tres sales de concerts de diferents mides, amb escenaris que han acollit grans noms del pop, el rock i el metal.

Qui: Al Razz hi han tocat Arcade Fire, Blur, Kanye West, Kamasi Washington...

Què: L'antic Artèria Paral·lel, el teatre que va obrir portes el 2010 sota la titularitat de la Societat General d'Autors i Editors, aixecada allà on antigament hi havia hagut Studio 54 i el Gran Teatro Español –sala inaugurada el 1909 coneguda pel vodevil francès i les sarsueles–, és, des de 2013, el BARTS (Barcelona Arts On Stage). L'espai, gestionat per la promotora The Project, té dues sales: la principal té un aforament de 900 localitats amb seient o 1.500 combinant localitats de peu i assegudes, i a la sala club hi caben fins a 130 espectadors.

Qui: Hi hem sentit Bill Callahan, Lambchop, Lucinda Williams, Kris Kristofferson, LCD Soundsystem, Amadou & Mariam, Pat Metheny, Tony Visconti...

Què: Un dels auditoris més espectaculars del món: una extraordinària explosió d'arquitectura modernista construïda l'any 1908 per Lluís Domènech i Montaner, i considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A més del seu interior, amb una sala de concerts d'una bellesa aclaparadora amb presència de les muses, val la pena dedicar una estona a admirar la façana i reconèixer alguns dels elements que hi ha representats, com els bustos dels compositors Palestrina, Bach, Beethoven i Wagner, o el grup escultòric La cançó popular catalana, que fa cantonada.

Qui: Les muses de l'escenari l'han compartit amb Michael Nyman, Gustavo Dudamel, Jane Birkin, Franco Battiato, Wilco...

Què: Ni els incendis ni les crisis econòmiques han pogut acabar amb l’esperit i l’esplendor del Liceu, una de les sales més prestigioses del món (va ser el teatre d’òpera més gran d’Europa durant els seus primers 100 anys). Després de l’incendi de 1994, la sala de l’auditori es va reedificar reproduint fidelment l’aspecte que tenia la sala el 1909, però amb algunes millores. Té 2.292 seients i té forma de ferradura que es va tancant a mesura que s'apropa al prosceni.

Qui: Han actuat sota els camps de butaques de Perejaume Caetano Veloso i Gilberto Gil, Kraftwerk, Julieta Venegas, Juan Diego Flórez, Rolando Villazón...

Què: Edifici de 42.000 metres quadrats dissenyat per Rafael Moneo que es va inaugurar el 1999. Combina la modernitat externa amb una sala simfònica, la Sala 1 Pau Casals, amb capacitat per a 2.200 espectadors. Compta també amb la Sala 2 Oriol Martorell, de 600 localitats, la Sala 3 Tete Montoliu de 400 places i la Sala 4 Alicia de Larrocha per a 152 espectadors. L'Auditori és la seu de l’OBC, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i també acull l’Escola Superior de Música de Catalunya i el Museu de la Música.

Qui: En són residents Jordi Savall i el Quartet Casals, però també hi hem gaudit de Philippe Jaroussky, Dead Can Dance, Al Green...

Què: A l'interior del triangle blau de 25 m d'alçada, 180 m de costat i 25.000 m² de superfície dissenyat pels prestigiosos arquitectes suïssos Herzog i DeMeuron, l'Auditori Fòrum és un espai amb més de 3.000 còmodes butaques i un escenari de 740 m² d'escena, d'acústica impecable que, a banda d'acollir congressos del veí Centre de Convencions, també ha acollit concerts inoblidables.

Qui: Tom Waits, Diana Krall, Sufjan Stevens i, en el marc del festival Primavera Sound, Patti Smith, Antony and the Johnsons i Portishead, entre molts altres.

Què: Els New York Dolls, que el 2007 hi van tocar en la celebració dels 25 anys de la sala, van dir que el Sidecar era o bé com l'icònic CBGB’s novaiorquès –bressol del punk, la no wave i el postpunk–, o bé com l’infern. Venint dels Dolls, això era un compliment, esclar, i és que la sala de la plaça Reial de Barcelona –amb parets que si parlessin explicarien barbaritats sobre la Sisena Flota nord-americana als anys 70 i sobre molts barcelonins en nits de festa– continua sent el temple soterrani del rock a Barcelona. I que duri. i atenció al bar de la planta de dalt.

Qui: Hi hem pogut veure (o no, perquè des del fons no es veu res) New York Dolls, Suicide, Beach House, Shellac, Love of Lesbian, Sidonie, Dorian, La Pegatina, Els Surfing Sirles...

Què: Imprescindible pels aficionats al jazz, el Jamboree ha contribuït en gran part a posar Barcelona en el circuit de gires de les grans estrelles del jazz internacional. Als soterranis de l'antic bar Brindis han actuat mítics de l'escena del jazz com Bill Coleman, Kenny Drew, Chet Baker, Lou Bennet, Stéphan Grappelli, Kenny Clarke, Ornette Coleman o Dexter Gordon. El seu nom significa 'reunió de tribus' en zulú. I és que el Jamboree ha estat punt de reunió d'artistes i intel·lectuals, que es trovaben a la cava de jazz, un dels indrets culturalment més actius de la ciutat i motor de la vida cultural a la plaça Reial.

Qui: Hi han tocat Jerry Bergonzi, Al Foster, Kurt Rosenwinkel, Mark Turner, Jordi Rossy, Robert Glasper, Christian Scott, Andrea Motis...

Cavernosa sala de concerts amb solera que des del 1992 es deia BeGood, una de les més veteranes de Poblenou, aquesta habitació per a la pràctica del rock és ara mateix un dels llocs essencials per estar en contacte amb l'escena pop i rock 'underground' de Barcelona, però també una sala de concerts de petit-mitjà format on sentir-hi grups internacionals. Des de la tardor del 2016 n'estan al càrrec des de L'Afluent, una cooperativa de serveis culturals amb una àmplia trajectòria en la gestió cultural, especialment en la producció i el comissariat tècnics i artístics d’esdeveniments musicals. Els socis fundadors (Miquel Cabal, Sergi Egea i Artur Estrada) van estar 15 anys al capdavant de l’Heliogàbal, en l'època que el bar de Gràcia es va convertir en epicentre de l'escena musical catalana. I també són els responsables del canvi de nom el 2018 a VOL.

Què: Situat a l'antic cabaret Belle Époque, el Luz de Gas en conserva la decoració elegant, amb grans llums de cristall i cortines vermelles. Enclau dels noctàmbuls barcelonins més clàssics que es mouen per sobre de la Diagonal, pel que fa a la música en directe, programa residències de jazz, disco, pop-rock, soul i vintage, i sovint s'hi celebren concerts benèfics. Amb mes de 1000 actuacions en directe des de l'any 1995, és un dels escenaris del Festival Internacional de Jazz de Barcelona.

Qui: Hi han passat Alan Parsons Project, The Corrs, Juanes, Level 42, Antonio Orozco, Estopa, Duncan Dhu...

Què: Fundada el 1953, als anys 60 del segle passat va donar nom a casa nostra a l'entrepa calent de pa de motllo, pernil i formatge, i com a discoteca és un dels clàssics de la zona alta. Com a sala de concerts ha viscut temps millors perquè no se'n fan gaires, però quan se'n fan, ni els músics que hi toquen ni el públic que els va veure queden decebuts per la qualitat del so, que és impecable. 

Qui: Hi hem vist Adele (quan encara no omplia estadis), Love, Benjamin Biolay, Michael Kiwanuka...