7 jardins secrets de Barcelona

D'accés públic al bell mig de la ciutat, els Jardins de la Fundació Julio Muñoz s'amaguen al carrer Muntaner 282. Si pugeu una mica per sobre la Diagonal podreu trobar aquest petit racó aïllat de l'atrafagada vida de la ciutat. 

La Fundació Julio Muñoz Ramonet es va crear l’any 1994 per respondre a la darrera voluntat de l’empresari que va morir l’any 1991. En el seu testament llegava a la ciutat la seva finca del carrer Muntaner amb tot el seu contingut per tal de fer possible la seva visita i l’aprofitament útil pels ciutadans, com a foment, divulgació i defensa de la cultura.

En què es diferencien exactament un jardí francès d'un d'anglès? Sortim de la simetria racionalitzant, de la natura domesticada i l'ordre imposat i, a pocs metres del palauet Albéniz, el Versalles de Montjuïc, topem amb una altra joia oculta, el Jardí Botànic Històric.

Com en altres racons de la muntanya, una antiga pedrera recuperada és l'origen d'un verger singular. Enclotat en la muntanya ens sorprèn un típic jardí anglès, un dels pocs exemples de la ciutat, apoteosi del romanticisme on la natura s'espargeix de forma aparentment salvatge i els arbres pugen fins a barrar el pas del sol.

Les abundants plantes exòtiques ens indiquen l'origen científic del recinte. El gegantí freixe de set dècades us deixarà bocabadats. En voleu més? A l'altra banda del parc trobareu una típica masia envoltada d'horts, una granja que treballen voluntaris i on s'organitzen activitats per a tots públics.

Tot i ser un espai obert de catorze hectàrees, el coronavirus també ha afectat al seu funcionament. El jardí es manté obert, però hi ha un aforament limitat a 500 persones. S'ha de seguir les mesures de la normativa sanitària i hi ha un control d'entrada i sortida. Les activitats que es feien fins ara a l'espai han quedat cancel·lades. 

Si busques tranquil·litat, entre setmana la trobaràs sense cap mena de dubte. Els diumenges a partir de les 15 hores l'entrada és gratuïta. 

Ens situem ara al centre de la ciutat, a Ciutat Vella. Amb pocs minuts de passejar per la Rambla ens satura el soroll i la gentada. Tenim la solució a pocs metres del Liceu i la Boqueria. Ens indica el camí una placa de Parcs i Jardins a la porta de l'hotel Petit Palace Opera Garden (atenció a la veïna façana de Puig i Cadafalch).

En travessar la recepció ens sorprèn una rica varietat de magnòlies, llorers, boixos i fins i tot algun til·ler. Entre les terrasses terraplenades hi ha nombrosos bancs des d'on escoltar com corre l'aigua entre les fonts, quasi l'únic soroll que s'escolta en aquesta arcàdia protegida entre edificis. Envoltats de verdor i tranquil·litat, no ens costa tornar a Rodoreda quan escrivia que “les coses importants són les que no ho semblen”.

Entrada amb ascensor al carrer de n'Aroles.

Entre les pàgines dels llibres de Rodoreda es poden ensumar perfums florals, hi abunden infinites metàfores del món vegetal, tan antigues com l'art. La seva afició per les plantes ha valgut a l'autora no un sinó dos jardins amb el seu nom. El primer, prop del seu Sant Gervasi natal.

Un segon, pràcticament desconegut, suposa un dels pocs exemples de jardí penjat de Barcelona. El trobareu a l'Institut d'Estudis Catalans. Conté una mostra de les flors i plantes favorites de l'escriptora, protagonistes directes de la seva literatura: camèlies, glicines, llessamins, mimoses, nenúfars... Acompanyant cada jardinera, plaques que identifiquen les espècies vegetals amb fragments de les seves narracions. Si podeu allunyar la vista del verd, mireu la part de darrere del rellotge que corona l'entrada. El pèndol bellugant ens recorda que el temps corre més enllà d'aquest tranquil edèn.

Visites guiades: informació@iec.cat

Barcelona no és terra de palaus. Sense cort ni grans extensions de terreny, les fortunes acabalades –sobretot les industrials i indianes– han preferit muntar les seves ostentoses residències lluny dels perills revolucionaris de la capital. No obstant això, queden un grapat curt de testimonis dels sobrats privilegis d'uns pocs.

Durant l'exposició del 1929, Barcelona va construir una nova residència reial a Montjuïc (amb Pedralbes, sembla, no n'hi havia prou). El resultat, el Palauet Albéniz, envoltat d'uns elegantíssims jardins palatins que porten el nom del poeta Joan Maragall.

Originalment dissenyats per Forestier, al seu típic estil francès conflueixen la font central, parterres de broderie, voluptuoses escultures i un bon grapat de sorpreses: entre elles, el petit bosc de bambú del vessant nord i la vista sobre la ciutat que cau a l'est.

Pel que fa a les restriccions de la pandèmia, per evitar la propagació de la Covid-19, queda prohibit accedir als parcs i utilitzar les zones infantils entre les 20 h i les 7 h.

 
Sentiu-vos-hi com reis i reines dissabte, diumenge i festius de 10 a 15 h.

A poc més de quinze minuts caminant dels Martí-Codolar, molt a prop d'una altra fita per als jardinòfils, el Laberint d'Horta, trobem una altra sorpresa sortida d'una pel·li de mosqueters, el Palau de les Heures. Caldrà que entreu al Campus de Mundet i remunteu un parell de costeruts carrers i 'voilà'!

El retorn d'una fortuna indiana, la de Josep Gallart i Forgas, va servir per construir a finals del XIX l'imponent edifici tipus 'château' que, com no podia ser d'una altra manera, engalanen tres terrasses d'estil francès orientades al migdia. A cada nivell trobareu una composició geomètrica diferent, parterres, caminals i estanys que us transportaran en l'espai i el temps.

Des del 1999 els jardins estan oberts al públic amb el seu aspecte original recuperat, el que va idear l'arquitecte August Font. Un fragment d'història perdut entre la muntanya.

Podeu entrar al palau, ara escola universitària, els dies feiners.

A la part alta de la ciutat la veïna Collserola ens recorda que Horta un dia va fer honor al seu nom. Ens costa trobar l'indret, piquem al timbre i se'ns obre un paisatge dispar: a la dreta, un pavelló racionalista que fa de residència i seminari salesià; a l'esquerra, un sinuós palau d'estil neoclàssic de principis del segle XIX. Al mig, el gran secret, uns jardins que la família Martí-Codolar va omplir d'espècies exòtiques; avui hi sobreviu un imponent palmerar.

Al centre de l'oasi, un llac ple de tortugues, darrer vestigi dels temps en què elefants i altres bèsties salvatges corrien lliures per la contrada, col·lecció viva que va originar el Zoo de Barcelona. Seguint el passeig entre estàtues de sàtirs i nimfes, sota l'ombra de til·lers i moreres, arribem al monument que recorda la visita al paratge del dèspota Ferran VII. Aquí també hi han deixat empremta.

Visita només amb reserva: reservas@marti-codolar.net o telèfon de contacte  934 291 803