Les millors activitats per fer Barcelona aquest Nadal

Aquest any, les Llums de Sant Pau il·luminaran tot el món fins a deixar les festes d'altres països al descobert: el recorregut immersiu habitual de l'hospital modernista ens portarà de passeig per descobrir-nos com són les celebracions nadalenques d'altres racons del planeta, amb gofres i begudes calentes per endolcir el viatge.

Posarem més llums, 'mappings' i espectacles immersius, però hi ha coses que hi han estat sempre i han enllaçat un Nadal amb l'altre des de fa anys i panys: a principis de desembre tornarà la Fira de Santa Llúcia a l'avinguda de la Catedral amb paradetes de pessebres, llums i vegetació nadalenca. Si el que volíeu eren joguines, productes artesanals, anells, collarets i arracades i regals diversos, des de mitjans de desembre fins uns dies abans de reis, feu una volta per la Fira de Reis de Gran Via, que n'hi ha per donar i per vendre. Donarem la benvinguda al 2025 celebrant el Cap d'Any a Montjuïc com l'any passat, amb un espectacle amb drons i esclats pirotècnics de la companyia Groupe F, dirigida per Christophe Berthonneau.

A la tarda del 5 de gener, Ses Majestats Melcior, Gaspar i Baltasar arribaran al Portal de la Pau amb el pailebot de Santa Eulàlia i presidiran la Cavalcada, seguint el mateix recorregut que l'any passat. I durant totes les festes, fins al 5 de gener, podreu veure el que potser és la novetat dins la tradició: el "no pessebre" de la plaça Sant Jaume d'aquest any. Per animar el rebombori, enguany s'hi instal·larà una estrella gegant de vint puntes, un diàmetre de nou metres i dues tones i mitja de pes.  Es tracta d'una creació de l’arquitecte i artista Xevi Bayona i el creador digital Àlex Posada, sota el títol 'Origen'.  Hi hem vist de tot, en aquesta plaça!

La primera exposició sobre l'impacte dels llibres protagonitzats per aquest innocent personatge, gairebé 160 anys després que Lewis Carroll escrivís Alícia al país de les meravelles. CaixaForum reuneix manifestacions del rastre que aquest text, traduït a 170 llengües, ha deixat en la moda, el teatre, el cinema, la fotografia i la ciència.  

Qui no passi unes festes culturals és perquè no vol: enguany, la plaça Catalunya tornarà a ser l'epicentre del Festival de Nadal, que durant 11 dies portarà 25 espectacles de teatre, circ, dansa, música (del jazz a cançons de bressol tradicionals) i també programació infantil. Se'n faran més de 300 funcions durant el matí, la tarda i la nit, així que no teniu excusa!  

Aquest Nadal farà onze anys que puja a l'escenari de l'ara Paral·lel 62 i continua sent l'obra per a tots els públics a derrotar: El petit príncep, el musical d'Àngel Llàcer i Manu Guix basat en la cèlebre novel·la d'Antoine Saint-Exupéry; un èxit de llarga durada que deixa la canalla encisada. Aquest any torna al repartiment Enric Cambray (l'aviador) i repeteix Mariona Escoda com a rosa. Els seus grans competidors són El fil invisble (Teatre Goya), un musical d'Alícia Serrat, Daniel Anglès i Víctor Arbelo basat en el llibre homònim de Míriam Tirado. I l'aposta de La Perla 29 (coproductors d'El petit príncep) pel públic més petit de la casa amb Mac Mec Mic, un projecte de  Laia Gimó i Manel Trias que, amb titelles i música, portaran a la vida el mític personatge infantil del Club Súper 3. Ho podrem veure a La Biblioteca de Catalunya.  

Més incombustible que El petit príncep, al Romea tindran en Tortell Poltrona amb el seu espectacle Post-clàssic, la millor manera perquè els adults recuperin un dels millors pallassos catalans de la història, que està en plena forma, i puguin compartir amb fills, nets o nebots rialles a dojo i un imaginari més gran que la vida. I no ens oblidem d'un altre clàssic de la nostra escena, Sol Picó, que, al TNC, proposa un espectacle perquè els infants reflexionin sobre la immigració. Es diu Macarron power. 

La llum entra pels finestrals de La Pedrera i llisca entre les corbes i els forats de les escultures que hi ha a dins. Són peces d’artistes que van treballar la pedra a la segona meitat del segle XX, com Bourgeois, Chillida, Hepworth, Noguchi i Oteiza, tot convertint aquest material clàssic i associat als valors occidentals en un camp d’experimentació artística.

La història de tres drags que travessen Austràlia en un autobús mentre canten de Tina Turner a Madonna és la proposta poca-solta de les festes. L'espectacle és total, amb 40 intèrprets a sobre de l'escenari –amb una gran Sharonne com a protagonista– i unes ganes boges de què el públic balli i surti del teatre remenant el maluc. No és gens fàcil, el repte.

Miró i Matisse van transcendir el seu context i van esdevenir icones de l’art. Per això, a vegades, les imatges els fan ombra. Aquesta exposició qüestiona clixés sobre els dos creadors que es van reconèixer i admirar, però que no van arribar mai a imitar-se, i explora com la seva relació va impactar en les concepcions de l'art de cadascú, i en les seves obres. 

Si voleu anar al cinema en família durant les properes festes de Nadal, destaquen dues preqüeles: El Señor de los Anillos: La guerra de los Rohirrim (estrena 5 desembre), que indaga en la mitologia de Tolkien en format animació anime, i Mufasa: El rey león (20 desembre), que recupera la fòrmula action-live. I pels més petits, Sonic 3 (25 desembre), noves peripècies  de la mascota de Sega. 

Si sou cinèfils insubornables, ja tindreu a les sales Emilia Pérez (5 desembre), el narcomusical queer de Jacques Audiard que ha disparat la madrilenya Karla Sofía Gascón a la carrera als Òscar. També sona pels premis Cónclave (20 desembre), amb Ralph Fiennes aspirant a ser Papa de Roma. Dos cineastes del prestigi de Paolo Sorrentino i Luca Guadagnino estrenaran, respectivament, Parthenope (25 desembre) i Queer, amb Daniel Craig. 

Els amants del terror no us podeu perdre Hugh Grant a Heretic (3 gener), ni l'esperat remake de Nosferatu (25 desembre) que ha rodat Robert Eggers (el de La bruja). Els fans de l'acció apunteu Absolution (3 gener), amb l'incansable Liam Neeson. Els de la comèdia amable anoteu Sin instrucciones (25 desembre), amb Paco León; i els més nostàlgics, Chaplin: espíritu gitano (13 desembre), documental sobre el geni dirigit per la seva neta Carmen Chaplin. I compte amb el debut a la direcció d'Antón Álvarez aka C. Tangana amb un altre documental: La guitarra flamenca de Yerai Cortés (20 desembre).

La Fundació MAPFRE acull una mostra sobre el polifacètic fotoperiodista, fotògraf artístic i retratista Henri Cartier-Bresson que pretén indagar en algunes de les seves facetes menys explorades, com la dimensió política de l'artista.  Les seves imatges, moltes convertides avui en icones, mostren alguns dels esdeveniments més rellevants del segle XX, plasmen la seva predilecció per la geometria i són el resultat de la teoria de "l'instant decisiu", que explica la necessitat de capturar el moment en què té lloc el moviment.

La batalla final de l'escalfament global es disputa a l’Amazona. El CCCB dedica una exposició a aquesta selva travessa nou països diferents, 400 pobles indígenes i més de 300 llengües. Un recorregut per l’art, el pensament i la riquesa natural de l’ecosistema més gran del món, a través d’obres de nova creació encarregades expressament a destacats artistes i col·lectius indígenes. 

Enric Cambray i Manu Guix són els responsables de portar per primer cop a casa nostra un musical d'èxit basat en la mítica pel·lícula Atrapat en el temps en la qual Bill Murray veia com el 2 de febrer no és que no acabés mai, sinó que es repetia sense parar. Roc Bernadí, Diana Roig, Oriol Burés, Claudia Bravo i Júlia Bonjoch protagonitzen l'espectacle.

Serà l'últim Nadal en què Mar i cel estarà a la cartellera de Barcelona. La quarta producció de Dagoll Dagom del musical més famós de la història d'aquesta ciutat és també el comiat de la companyia. Jordi Garreta i Alèxia Pascual són un Saïd i una Blanca que faran aixecar el públic de les seves cadires, no per nostàlgia, sinó per la feina ben feta.

Va ser, la temporada passada, una de les obres de l'any. I és que La Calòrica està vivint un moment molt dolç, no només perquè tenen projectes a dojo, sinó perquè són capaços de proposar-se reproduir el Congrés de Viena de 1815 i sortir-ne airosos. L'última escena és memorable. No serà difícil que trobeu paral·lelismes entre aquella època i la nostra.

Després de petar-ho cinc anys a Madrid, ha aterrat a l'Apolo un musical original que adapta el famós best-seller de Noah Gordon. Explica les aventures d'un noi anglès per aconseguir fer realitat el somni de ser metge, cosa que el portarà de Londres a Pèrsia, al segle XI. Bones interpretacions i un projecte de grans dimensions força entretingut.

Les propostes de concerts de música clàssica per gaudir durant les festes nadalenques són riques i variades. Destaquen aquells concerts que amb els anys s’han convertit en tota una tradició. És el cas del Concert de Sant Esteve de l’Orfeó Català o els concerts de valsos i danses de la Simfònica del Vallès, ambdós al Palau de la Música Catalana. També el Trencanous de Txaikovski, un ballet ambientat en aquestes dates, s’ha consolidat com una proposta atractiva per a tots els públics. El Palau recupera enguany, a més, l’oratori La Nit de Nadal, de Joan Lamote de Grignon. 

Ineludible és també El Messies Participatiu que, any rere any, omple L’Auditori de centenars de cantaires, il·lusionats per interpretar l’obra més immortal de Händel. Els concerts de Nadal i Cap d’Any de la Banda Municipal de Barcelona són igualment uns clàssics d’aquestes dates. 

Al Liceu destaca el El conte de Nadal de Dickens, musicat per Albert Guinovart. I, evidentment, no hi pot faltar l’òpera: Madama Butterfly, de Giacomo Puccini. 

I per qui no vulgui rascar-se la butxaca, sempre tindrà l’opció d’acostar-se fins al Palau de la Generalitat, el dia de Sant Esteve, a gaudir de l’habitual concert de carilló.