Barcelona Top 10: Punts calents

En el món dels negocis, quan una transacció és beneficiosa per a les dues bandes es diu que és un 'win win'. A Can Vies tot indica que és al contrari. Tothom hi sortirà perdent: els activistes, els seus defensors, la CUP, la Generalitat, els Mossos, el barri. Quina pena de 'lose lose'.

És un punt calent perquè ha estat el lloc de trobada històric de la burgesia catalana i ha estat seu dels seus alts i baixos, encara que ara tot sigui menys glamurós i es trobin a la Llotja del Barça. També és calent perquè és un teatre que té la mania de cremar-se. Ho va fer el 1861 i el 1994. Ara, a més, la reforma de la façana de Frederic Amat ha aixecat polseguera.

És una de les coses d’aquesta ciutat que, si no s’escalfen més sovint, és ben bé un miracle. Aquesta gran sala de la via Laietana està tancada i, per tant, desaprofitada des de fa quinze anys, i tot i que es va ocupar puntualment, la cosa sempre acaba amb un escalfament d’ànims considerable.

Al Pou de la Figuera se li ha quedat aquest nom que recorda la lluita veïnal que es va portar a terme fa deu anys per recuperar un espai que ara sí que s’aprofita. És un exemple que organitzar-se per reclamar que es compleixin les millores dels barris, de vegades, funciona.

Els cartells dels veïns que irònicament venen els seus pisos a preu de saldo, indiquen que continua sent un punt calent de la ciutat per culpa d’una prostitució basada en l’explotació i les màfies. Encara que li diguin Raval, en alguns punts, continua sent el Xino de tota la vida.

Sembla que serà un altre punt calent de la nova política municipal que no acaba de veure clar això que sigui un centre tan enfocat al 1714 i vol replantejar el seu paper. Es diria que és un espai maleït perquè van caldre més de deu anys per decidir què s’hi feia i la cosa encara dura.

En diem una, però hi ha moltes més places per al botellón. El canvi climàtic està ajudant que la cerveseta a l’aire lliure no només sigui pròpia de les nits d’estiu sinó que ja no tingui ni temporada alta. Ben abrigadets i amb l’escalforeta de l’alcohol, qualsevol nit pot sortir el sol.

Un cop derruïda la mítica Casita Blanca, els usuaris dels hotelets per hores tenen com a destí el carrer de la França Xica, on hi ha una suite fantasia amb jacuzzi i amb un ambient espacial que tant pot tallar el rotllo com escalfar els motors. Al cap i a la fi, dependrà de la persona amb qui hi aneu.

Les habitacions o els pisos per a turistes no regulats ja fa temps que estan escalfant els ànims dels hotelers, que amb el triomf de la Colau encara estan més esverats. Som una ciutat turística i sembla que aquesta sigui l’única manera que tenim de fer calés, però cal que ens hi posem tots?

Si entreu a la seva web, veureu que no es tracta d’una excusa per excitar turistes pujats de to, sinó que la cosa va seriosament: el fons artístic compta amb 800 peces de “gran valor historiogràfic que comprenen un ampli ventall de cultures en la seva expressió més eròtica”. Poca broma.