Barcelona Top 10: Sex symbols

Les pastilles Juanola, el Chupa-chups, la bomba de la Barceloneta... alguns invents fets a Barcelona que ens fan la vida més agradable! Els barcelonins podem presumir de moltes coses, inclús d'invents! Alguns dels que us mostrem no estan dotats d'una gran ingeniería, però segur que en més d'una ocasió us han fet la vida més fàcil o agradable. Aquest és el Top 10 dels invents barcelonins més populars. En coneixeu algun més? Pastilles Juanola Van néixer el 1906 al barri de Gràcia i des d’aleshores han servit perquè no fem mal alè i evitem atacs de tos als concerts. Poden arribar a ser font de conflicte. Quan n’ofereixes, en lloc d’una, sempre en cauen massa al palmell aliè. Convé no recuperar-les, queda lleig. T-11 Invent postindividualista integral per aprofitar al màxim les targetes de transport. Un cop t’has polit els deu viatges, has de deixar el bitllet en una parada perquè algú altre se’n beneficiï. També pots enviar un tuit per avisar on és, però corres el risc de ser un sant i anar al Cel de la Forcades. Setrillera Marquina I per no perdre oli, les setrilleres inventades per Rafel Marquina, el 1961. Encara triomfen per les cases perquè és cert que no degoten, tenen una base a prova de maldestres i són fàcils de reomplir. Què més volem? Llums, paneres, coberts... doncs Marquina també en va inventar. Ictineo Ep, que no només som un poble de cuinetes, en el rànquing també hi tenim un senyor submarí inventat pel figuerenc Narcís Monturiol. Va ser

Poetes, feministes, emprenedors, activistes antisistema i fins i tot personatges manga. Aquests joves ens inspiren per rebel·lar-nos contra el sistema establert El més vist 10 edificis d'arquitectura singular Els edificis que han marcat tendència entre els arquitectes de tot el món Barcelona és un aparador arquitectònic inacabable. Tota la ciutat, des de la cantonada més insignificant, dibuixa un mapa de 2.000 anys de problemes i solucions. La història de Barcelona es llegeix a cada rajola: des del modernisme de la burgesia opulent fins al barraquisme del Carmel, dels nínxols on s'adotzenava la classe treballadora fins a les grans infraestructures faraòniques. Perquè, contra la voracitat del totxo pel totxo i la tendència, tan catalana, de tapar els problemes amb formigó, a Barcelona sempre hi ha hagut moviments a contracorrent, com el GATCPAC, arquitectes preocupats per obrir horitzons, per repensar la ciutat i reformar-la des d'un urbanisme integrador. Hem volgut fixar-nos en petits edificis on s'hi han fet grans revolucions. I per fer-ho, hem parlat amb arquitectes joves (Carles Enrich, David Bravo i el col·lectiu MAIO) que han seleccionat deu intervencions intel·ligents que han fet de la ciutat un lloc millor. No són els edificis més famosos, ni els més sorprenents, ni estan signats per cap estrella de rock. Hi ha exemples de reutilització d'espais, d'adequació i nous usos a fàbriques centenàries. El reciclatge i la conservació de la memòria arquitectònica és tendència ar

Jaume Sisa, Serrat, Margarida Xirgú, Quimet i Quimet... Repassem alguns dels noms que formen part de la història del Poble-sec La història d'un barri la forgen els seus carrers, els comerços i el teixit veïnal, i també aquells veïns il·lustres, famosos per diversos motius, que han situat el barri al mapa de l'imaginari col·lectiu. Aquests són 10 dels herois del Poble-sec... N'hi ha molts més! Jaume Sisa El cantant galàctic diu que la seva pàtria és el Poble-sec, concretament la part alta del carrer del Poeta Cabanyes. Hi jugava i hi somiava de petit, i no ens estranyaria que encara hi jugués i hi somiés de tant en tant, alguna nit, tot esperant el sol, perquè en Sisa és un home de principis. Joan Manuel Serrat S’ha guanyat el títol d’‘El noi del Poble-sec’ perquè ha sabut captar l’essència popular del barri amb les seves cançons, si no, d’on surt La Carmeta que passeja pel Paral·lel amb el seu gos ple de sarna o El drapaire que, de carrer en carrer, de taverna en taverna, remuga de la canalla? El meu pare Nascut a Vilà i Vilà, no era cantant sinó ginecòleg, però estava fet tot un artista conceptual i després de cada part que li tocava assistir a la matinada es fumia un parell d’ous ferrats amb sobrassada, fos l’hora que fos. No em direu que no és una bona desconstrucció metafòrica de la vida? La mare de Los Morancos Sí, la mare que els va parir va néixer al barri, però no ho poden dir gaire perquè si cauen sota la sospita de tenir gens catalans perdr

Els edificis que han marcat tendència entre els arquitectes de tot el món Barcelona és un aparador arquitectònic inacabable. Tota la ciutat, des de la cantonada més insignificant, dibuixa un mapa de 2.000 anys de problemes i solucions. La història de Barcelona es llegeix a cada rajola: des del modernisme de la burgesia opulent fins al barraquisme del Carmel, dels nínxols on s'adotzenava la classe treballadora fins a les grans infraestructures faraòniques. Perquè, contra la voracitat del totxo pel totxo i la tendència, tan catalana, de tapar els problemes amb formigó, a Barcelona sempre hi ha hagut moviments a contracorrent, com el GATCPAC, arquitectes preocupats per obrir horitzons, per repensar la ciutat i reformar-la des d'un urbanisme integrador. Hem volgut fixar-nos en petits edificis on s'hi han fet grans revolucions. I per fer-ho, hem parlat amb arquitectes joves (Carles Enrich, David Bravo i el col·lectiu MAIO) que han seleccionat deu intervencions intel·ligents que han fet de la ciutat un lloc millor. No són els edificis més famosos, ni els més sorprenents, ni estan signats per cap estrella de rock. Hi ha exemples de reutilització d'espais, d'adequació i nous usos a fàbriques centenàries. El reciclatge i la conservació de la memòria arquitectònica és tendència arreu del món, però això de preservar aquí ha provocat al·lèrgia molts anys. També destaquem edificis clàssics que sovint passen desapercebuts, ens fixem en grans obres públiques que busquen reinventar-se i desc