Coses per fer gratis a Barcelona el cap de setmana

Un any més, la ciutat de Barcelona celebrarà la diada de Sant Antoni Abat amb els Foguerons de Sant Antoni. La tradició de Mallorca ja és un clàssic del barri de Gràcia, on fa 30 anys que se celebra. La celebració s'inaugura el 25 de gener i s'allarga fins al dia 26. La festa es remunta al 1993, quan el mallorquí Antoni Torrens porta els foguerons a la ciutat per tal que els seus fills poguessin gaudir de la festa mallorquina a Barcelona. Aquella primera foguera va ser el tret de sortida perquè els següents anys s'hi unissin altres carrers i associacions de l'illa i la festa anés creixent.  La programació és la següent:El preludi al gran dia serà llarg: el 16 i del 22 al 24 de gener hi haurà una diverses d'activitats relacionades amb la festivitat.Però, sens dubte, el dia especial és el dissabte 25 de gener, que enceta la festa amb el muntatge dels foguerons a les 11 h a les places i carrers de Gràcia. A les 12 h, els glosadors i xeremiers de Mallorca i Catalunya animaran els mercats de Gràcia amb música tradicional, mentre que al Centre La Violeta es representarà l’espectacle de teresetes 'En Pere de sa xulla'. A la tarda, la Plaça de la Vila de Gràcia acollirà una mostra castellera a les 19 h, seguida d’una cercavila amb colles de cultura popular a les 20 h, que arribarà a la Plaça de la Virreina per a l’encesa dels foguerons a les 21 h. A partir de la mateixa hora, la revetlla amb música, cants i tast de productes mallorquins s’estendrà per les places de Diamant,...

  La 13a edició de Pantalla Barcelona arriba aquesta tardor amb una programació articulada sota el lema 'imaginant futurs', apropant als barris el cinema posant una mirada crítica que, sens dubte, us farà reflexionar.  El programa oferirà 70 projeccions en 23 equipaments diferents de la ciutat del 17 d'octubre de 2024 al 29 de març de 2025. Com a novetat, aquesta tardor s'incorpora circuit Pantalla el Petit Cineclub, un espai dedicat a la projecció de cinema d'animació adreçat als infants. La programació compta amb 10 films com ara: Amb el títol de 'Alis' de Clare Weiskopf i Nicolas van Hemelryck, un documental que segueix un grup de noies d’una casa d’acollida de Bogotà que han crescut en condicions difícils; 'As bestas' de Rodrigo Sorogoyen, un intens thriller dramàtic que explora temes com la xenofòbia i les tensions entre tradició i modernitat en un entorn tan bell com inquietant. També es projectarà 'Robot Dreams' dirigida per Pablo Berger, una història d’amistat entre un gos i un robot, amb una narració sense diàlegs i un ritme que enganxa l’espectador. També es podrà veure la pel·lícula 'Sala de professors' un drama que aborda temes com la justícia, la moralitat, la responsabilitat i les relacions de poder dins de l’entorn escolar. Si us agraden les pel·lícules romàntiques, no us podreu perdre 'Utama', un film que fa reflexionar sobre la família, l’amor, la supervivència i la connexió amb la terra. Les sessions de cinema es complementen amb un seguit d’activitats...

L'exposició 'Dones de paraula', comissariada per Maria Garganté i disponible fins al 25 de maig de 2025 al Museu Frederic Marès, explora la reivindicació de la paraula des d'una perspectiva femenina. Tot i que el llenguatge ha estat històricament dominat per homes, s'aprèn principalment de la mare, qui transmet la capacitat de comunicar, interpretar i mediar. L'exposició destaca com la paraula femenina ha estat sovint oculta, negada o desacreditada en la història, la literatura i els relats bíblics i mitològics. La mostra es divideix en tres àmbits. La primera s'anomena 'Virtut o vici: el llegat de les dones lectores i escriptores', la segona, 'De santa Anna a Maria: la transmissió del coneixement matern', i la tercera, 'La paraula negada: l’ocultació i qüestionament de la veu femenina.' Protagonistes com Santa Teresa de Jesús, Santa Anna, Maria Magdalena o les sibil·les exemplifiquen l'apropiació de la paraula com a acte d'afirmació i llibertat. Es reivindica la necessitat d'una genealogia femenina que reconegui aquestes veus com a referents, posant en relleu el valor de l’ordre simbòlic matern i la resistència cultural de les dones a través de la paraula. Amb un marc històric centrat en els segles XVI al XVIII, l'exposició traça vincles amb el món contemporani per visibilitzar la rellevància d’aquest llegat avui. Per aquest motiu, la selecció d'obres és diversa i sorprenent. Parteix de peces com una Immaculada Concepció de Luis Fernández de la Vega de la col·lecció...

El Centre d’Art Tecla Sala de L’Hospitalet acull la primera gran retrospectiva de Pilar Aymerich, titulada 'Pilar Aymerich. Memòria viscuda' fins al 30 de març del 2025. Aquesta exposició reuneix més de 150 fotografies de la guanyadora del Premi Nacional de Fotografia el 2021, juntament amb una pel·lícula, un documental i material d’arxiu. Ofereix una visió completa de la seva trajectòria on destaquen les seves facetes com a fotògrafa de carrer i d'esdeveniments culturals (centrada el món del teatre). Comissariada per Neus Miró, la mostra inclou imatges icòniques i fotografies poc conegudes, com les preses a l’Havana el 1982, el projecte 'Viatgeres a l’Havana', creat amb la historiadora Isabel Segura. Fins i tot, podreu veure un 'film' titulat 'Entreacto', on la fotògrafa canvia de rol i apareix darrere de la càmera fent d’actriu en una peça teatral. Aquesta situació no hauria de sorprendre, perquè Aymerich va realitzar estudis en direcció teatral, tot i que aquest art el va posar, majoritàriament, al servei de la fotografia, tant per capturar moments a l'escena com per planificar l'escenografia a l'hora de fer una fotografia. Definitivament, va ser una de les modeladores de la construcció de l'imaginari gràfic del teatre de l'època dels 60 i 70 i també és una referent del fotoperiodisme de la segona meitat del segle XX, amb una mirada humanista, feminista i de proximitat que defuig l’objectivitat freda del documental. La seva càmera ha capturat moments clau de la societat...

Del 16 de novembre de 2024 al 30 de març de 2025, La Virreina Centre de la Imatge acull 'SOTAVEU', la primera exposició antològica dedicada a l’obra de Mar Arza (Castelló de la Plana, 1976). La mostra reuneix set peces inèdites, creades especialment per a aquesta ocasió, juntament amb una selecció de treballs realitzats per l’artista entre 1997 i l’actualitat. L’obra de Mar Arza es caracteritza per una poètica subtil i poderosa que convida el públic a “llegir intensament”. A 'SOTAVEU', el llenguatge i les seves materialitats –tipografies, símbols i construcció d’imatges– tenen un paper central, revelant les fissures, silencis i resistències que articulen les nostres narratives. Podreu veure obres tan interessants com Animal de fondo, un calaix llarg ple de nombrosos arxivadors d’on sobresurten diverses etiquetes. En cadascuna s’hi llegeix una frase poètica, totes elles entrellaçant-se per formar una narració amb un sentit curiós: “com en una mera carícia/una mera suposició/il·luminava lleument”, entre altres. En aquesta exposició, Arza reflexiona sobre les representacions històriques del paper de les dones en l’art, desxifrant les corrents subterrànies de resistència i les insubordinacions que han teixit noves possibilitats en la memòria cultural. L’artista converteix la perplexitat en una eina de reflexió, entrellaçant les urgències del present amb les metàfores del quotidià. Els visitants podran explorar aquest univers conceptual i poètic a 'SOTAVEU', una exposició que...