Coses per fer gratis a Barcelona el cap de setmana

Fans de la dansa, aquesta és la vostra! Del 13 al 30 de març de 2025, la vuitena edició del festival Dansa Metropolitana arriba a 12 ciutats amb més de 100 espectacles: Badalona, Barcelona, Cornellà, El Prat, Esplugues, Granollers, L’Hospitalet, Sabadell, Sant Cugat, Santa Coloma, Terrassa i Viladecans. Ocuparà teatres, carrers i espais singulars de la regió metropolitana.Aquesta edició, a diferència d'altres, posa el focus en la dansa clàssica i neoclàssica, en equilibri amb la contemporània i la urbana. Vibracions serà el lema i temàtica d'enguany, que explora el vincle entre el cos i el so. Espectacles destacats nacionals i internacionals L’espectacle inaugural tindrà lloc a Cornellà el 14 de març, amb una gran celebració que inclourà Pere Faura com a mestre de cerimònies, actuacions d’escoles de dansa locals i l’estrena a Catalunya de Sylphes, un impressionant ballet aeri de gran format amb música de Vivaldi. La programació d’aquest any compta amb noms de la dansa internacional i nacional com Israel Galván, Mette Ingvartsen, B.DANCE, S-E-D Dance Company, i el Ballet du Capitole de Toulouse. Destaca The Köln Concert de Trajal Harrell, basat en el famós concert de Keith Jarrett, i Into the Hairy de Sharon Eyal. D’entre les companyies nacionals, hi trobem espectacles com Txalaparta de Kukai Dantza, que combina dansa i percussió basca, o Mariana de Luz Arcas, Afrikan Party d’Oulouy, o Folk as Queer de L'Esbord amb Pere Seda. Espectacles gratuïts i accions a l’espai públic...

Música, circ, teatre i dansa a glopades per tota la ciutat amb el cicle ESCENA del Barcelona Districte Cultural! Sortiu a gaudir de la cultura sense buidar la butxaca amb el cicle d'arts en viu primaveral del BDC, que comença a bategar el 6 de febrer i es manté ben viu fins al 26 d'abril. Tindrà lloc en 34 centres cívics de la ciutat i enceta amb el concert inaugural del Yaíma Orozco Trío al Centre Cívic Sarrià. La programació inclou 32 espectacles que abracen disciplines com el teatre, la dansa, el circ i la música, i que es presentaran en un total de 174 funcions repartides per tota la ciutat. D’aquestes, 144 seran d’accés lliure i 30 estaran pensades específicament per al públic escolar. El propòsit? Fer arribar el talent local a tots els racons i fer la cultura accessible a tothom. Els diferents espectacles estaran lligats a l'actualitat d'alguna manera. Alguns exemples? 'Jo porn, tu porno', una obra de Queralt Riera i Magda Puyo que aposta per l’experimentació escènica i tracta grans 'hits': el sexe ràpid, les obsessions i les dependències. En dansa, 'Somos', de Lookathingsdifferent fa un puzzle en moviment amb els cossos per indagar en com ens relacionem amb un altre. I també hi haurà espectacles familiars, com podria ser 'KABOOM!', un xou de pallassos carregat de rialles i diversió.  A més dels espectacles, el cicle ESCENA organitza col·loquis, xerrades i activitats paral·leles. La tardor passada, aquestes iniciatives van atreure més de 18.000 espectadors. Així que...

L'exposició 'Dones de paraula', comissariada per Maria Garganté i disponible fins al 25 de maig de 2025 al Museu Frederic Marès, explora la reivindicació de la paraula des d'una perspectiva femenina. Tot i que el llenguatge ha estat històricament dominat per homes, s'aprèn principalment de la mare, qui transmet la capacitat de comunicar, interpretar i mediar. L'exposició destaca com la paraula femenina ha estat sovint oculta, negada o desacreditada en la història, la literatura i els relats bíblics i mitològics. La mostra es divideix en tres àmbits. La primera s'anomena 'Virtut o vici: el llegat de les dones lectores i escriptores', la segona, 'De santa Anna a Maria: la transmissió del coneixement matern', i la tercera, 'La paraula negada: l’ocultació i qüestionament de la veu femenina.' Protagonistes com Santa Teresa de Jesús, Santa Anna, Maria Magdalena o les sibil·les exemplifiquen l'apropiació de la paraula com a acte d'afirmació i llibertat. Es reivindica la necessitat d'una genealogia femenina que reconegui aquestes veus com a referents, posant en relleu el valor de l’ordre simbòlic matern i la resistència cultural de les dones a través de la paraula. Amb un marc històric centrat en els segles XVI al XVIII, l'exposició traça vincles amb el món contemporani per visibilitzar la rellevància d’aquest llegat avui. Per aquest motiu, la selecció d'obres és diversa i sorprenent. Parteix de peces com una Immaculada Concepció de Luis Fernández de la Vega de la col·lecció...

El Centre d’Art Tecla Sala de L’Hospitalet acull la primera gran retrospectiva de Pilar Aymerich, titulada 'Pilar Aymerich. Memòria viscuda' fins al 30 de març del 2025. Aquesta exposició reuneix més de 150 fotografies de la guanyadora del Premi Nacional de Fotografia el 2021, juntament amb una pel·lícula, un documental i material d’arxiu. Ofereix una visió completa de la seva trajectòria on destaquen les seves facetes com a fotògrafa de carrer i d'esdeveniments culturals (centrada el món del teatre). Comissariada per Neus Miró, la mostra inclou imatges icòniques i fotografies poc conegudes, com les preses a l’Havana el 1982, el projecte 'Viatgeres a l’Havana', creat amb la historiadora Isabel Segura. Fins i tot, podreu veure un 'film' titulat 'Entreacto', on la fotògrafa canvia de rol i apareix darrere de la càmera fent d’actriu en una peça teatral. Aquesta situació no hauria de sorprendre, perquè Aymerich va realitzar estudis en direcció teatral, tot i que aquest art el va posar, majoritàriament, al servei de la fotografia, tant per capturar moments a l'escena com per planificar l'escenografia a l'hora de fer una fotografia. Definitivament, va ser una de les modeladores de la construcció de l'imaginari gràfic del teatre de l'època dels 60 i 70 i també és una referent del fotoperiodisme de la segona meitat del segle XX, amb una mirada humanista, feminista i de proximitat que defuig l’objectivitat freda del documental. La seva càmera ha capturat moments clau de la societat...

  La 13a edició de Pantalla Barcelona arriba aquesta tardor amb una programació articulada sota el lema 'imaginant futurs', apropant als barris el cinema posant una mirada crítica que, sens dubte, us farà reflexionar.  El programa oferirà 70 projeccions en 23 equipaments diferents de la ciutat del 17 d'octubre de 2024 al 29 de març de 2025. Com a novetat, aquesta tardor s'incorpora circuit Pantalla el Petit Cineclub, un espai dedicat a la projecció de cinema d'animació adreçat als infants. La programació compta amb 10 films com ara: Amb el títol de 'Alis' de Clare Weiskopf i Nicolas van Hemelryck, un documental que segueix un grup de noies d’una casa d’acollida de Bogotà que han crescut en condicions difícils; 'As bestas' de Rodrigo Sorogoyen, un intens thriller dramàtic que explora temes com la xenofòbia i les tensions entre tradició i modernitat en un entorn tan bell com inquietant. També es projectarà 'Robot Dreams' dirigida per Pablo Berger, una història d’amistat entre un gos i un robot, amb una narració sense diàlegs i un ritme que enganxa l’espectador. També es podrà veure la pel·lícula 'Sala de professors' un drama que aborda temes com la justícia, la moralitat, la responsabilitat i les relacions de poder dins de l’entorn escolar. Si us agraden les pel·lícules romàntiques, no us podreu perdre 'Utama', un film que fa reflexionar sobre la família, l’amor, la supervivència i la connexió amb la terra. Les sessions de cinema es complementen amb un seguit d’activitats...

Wonder Photo Shop Barcelona acull una selecció de fotografies, orquestrada per Fujifilm, que honren la transhumància. 'Herba: el cor verd de la transhumància' de la fotògrafa Katy Gómez és d'accès gratuït i es podrà visitar del 30 de gener fins el 29 de març. L'exposició és un viatge de le mà de pastors transhumants i la seva realitat en 45 instantànies al voltant de les vies pecuàries de la província de Jaén. L'espectador hi experimentarà les sensacions d'una pràctica ramadera inclosa per la Unesco en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en 2023, una tradició mil·lenària i una modalitat de pasturatge migratori més intel·ligent i sostenible per als animals i el medi ambient. "Des de la meva condició de veterinària i fotògrafa, sento una profunda connexió amb el tema. I el propòsit d'aquesta exposició és contribuir a aportar llum a una història amb causa, utilitzant la fotografia com a mitjà per a explorar i difondre l'extraordinària labor mediambiental, social, cultural i econòmica que realitzen els ramaders transhumants", explica l'autora Katy Gómez.Katy Gómez Catalina (Úbeda-Jaén, 1963) es dedica a la medicina veterinària, una professió que compagina amb la seva passió per la fotografia i viatjar. Ha realitzat projectes fotogràfics en els cinc continents i el seu treball, que s'ha exposat dins i fora de les nostres fronteres, ha estat reconegut amb nombrosos i prestigiosos premis, com el SINGLOTA 2021, Travel Photographer of the Year (2019), entre...

L’exposició 'Destructures de Poder' de Regina Silveira, figura clau de l’art conceptual llatinoamericà, s’exhibeix al Palau de la Virreina del 16 de novembre de 2024 al 30 de març de 2025, sota la curadoria d’Isabella Lenzi. Silveira, pionera en l’experimentació amb tecnologies de reproducció tècnica, ha dedicat més de sis dècades a desmantellar sistemes convencionals de representació mitjançant aberracions visuals, anamorfosis i paradoxes que desafien la percepció i les normes establertes. La mostra inclou gran part de la seva producció durant la dictadura cívic-militar brasilera (1964-1985), un període de censura en què va desenvolupar la seva obra en circuits alternatius. Els seus projectes, carregats d’ironia i crítica conceptual, reflexionen sobre el passat, qüestionen les estructures de poder i proposen nous futurs. A través de jocs òptics i manipulació d’imatges, Silveira explora jerarquies simbòliques i fa una crida a desarticular-les, amb un enfocament que, des dels anys 70, va anticipar debats socials i ambientals, ampliant-se als anys 90 a tota Amèrica Llatina. L’exposició destaca l’evolució de les seves obres bidimensionals cap a intervencions arquitectòniques i urbanes que transformen l’experiència espacial. Inclou peces emblemàtiques, esbossos i maquetes, a més d’una instal·lació de realitat augmentada al pati del Palau, connectant la seva obra amb l’espai públic de les Rambles. Aquest enfocament reforça el seu compromís amb la democratització de l’art i la...

El Virreina Centre de la Imatge acull, del 8 de febrer a l’11 de maig de 2025, l’exposició I després de Le Corbusier? Michel Ragon, dedicada a les relacions entre Michel Ragon (Marsella, 1924 - Suresnes, 2020), un dels crítics d’art i arquitectura més influents de la segona meitat del segle XX, i el Grup Internacional d’Arquitectura Prospectiva (GIAP), fundat el 1965 a París per joves arquitectes com Yona Friedman, Paul Maymont, Ionel Schein, Nicolas Schöffer, Walter Jonas i Georges Patrix. Comissariada per Fernando Marzá i Neus Moyano, la mostra explora el pensament anarquista llibertari de Ragon, present tant en les seves investigacions sobre literatura proletària com en el seu interès per la ciutat com a motor de canvi social, seguint l’herència de Le Corbusier. Ragon i el GIAP van anticipar qüestions actuals com l’urbanisme participatiu, l’agricultura de proximitat i l’habitatge social. L’exposició es basa en el fons Ragon, dipositat als Archives de la Critique d’Art de la Universitat de Rennes.

L’Espai 13 de la Fundació Miró estrena cicle, titulat ‘com des d’aquí’: són quatre exposicions que investiguen els vincles dels artistes i els seus entorns. Quins són els motius polítics, personals o professionals que els porten triar un lloc des del qual crear? A través de les mostres que acollirà l’espai durant el 2025, el cicle abordarà qüestions com la sostenibilitat, el vincle amb l’entorn, la resistència cultural i les formes alternatives de convivència.  El tret de sortida l’ha disparat Josú Bilbao, amb una exposició que parteix d’una idea: I si obríssim l’Espai 13 a l’exterior? Sota el títol 'negarràk-negarrà', la mostra interroga l’espai expositiu a partir d’una operació d’obertura de la sala a través d’uns respiradors que, originàriament, van ser concebuts per l’arquitecte de l’edifici, Josep Lluís Sert. L’artista ha col·laborat amb l’estudi d’arquitectura GOIG (Pol Esteve Castelló i Miquel Mariné Núñez) en aquesta exposició on l’espai arquitectònic i l’objecte artístic es fonen.

La Capella acull Demà serà un altre dia del 28 de gener al 20 d'abril, una exposició a mans de Pol Clusella Arimany que tracta el tema de les catàstrofes naturals d'una manera ben original: explora els rumors d'activació futura de la zona volcànica de La Garrotxa per imaginar un urbanisme sostenible a través de la lava. La mirada de Clusella té un gir d'humor, tal com ho demostra el títol, i és sensacional, perquè ens apel·la als sentits, ho fa en gran i, hi ha elements que ens podrien recordar a l'estètica de la premsa groga. A la mostra, les obres (vídeos documentals, imatges, objectes, escultures...) conviuen en feliç desordre i acostumen a estar inacabades per provocar-nos aquesta sensació de sorpresa i invasió pròpia de les catàstrofes naturals.L'absurd, la comicitat i el joc són algunes de les tòniques d'aquesta mostra, motius que l'artista acostuma a utilitzar en les seves creacions. Pol Clusella Arimany és arquitecte de formació i músic de vocació, i ha estat el creador de muntatges teatrals com Diversión obligatoria, de Júlia Barbany, instal·lacions interactives com Patates o el seu projecte musical, Petit Ibèric.